Convento de Sant Francesc de Barcelona

Sant Nicolau de Bari

(Barcelona, Barcelonès)

Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Dibujo de Josep Mosterin (entre 1830-1860)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Según la tradición, cuando san Francisco visitó Barcelona en 1214, la ciudad le cedió el hospital de Sant Nicolau de Bari, situado en este mismo lugar. Se ha querido vincular la fundación de la casa franciscana con la figura del santo, el cronista fray Jaume Coll menciona que san Francisco anunció que en ese lugar se levantaría "un notable Monasterio de Frayles de mí Orden" y también que dejó a dos de sus compañeros: "fray Iluminato y fray Pedro de Cede".

Sant Francesc de Barcelona
El convento de Sant Francesc de Barcelona
Dibujo de Josep Mosterin (entre 1830-1860)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Hacia el 1219/20 construyeron un pequeño convento con sus dependencias que mejoraría las condiciones de habitabilidad que ofrecía el hospital. En 1229 se celebró un Capítulo Provincial de la orden y pronto comenzó la construcción de un edificio nuevo. Hay constancia de que a partir de 1236 la comunidad comenzó a recibir donaciones destinadas a las obras de la nueva construcción. La iglesia se debió levantar en dos etapas, aprovechando en la segunda las estructuras del edificio anterior. Tendría la estructura habitual de las iglesias de la orden: una nave única, con arcos que separan los tramos, con contrafuertes interiores que se aprovechaban para hacer las capillas laterales.

En 1247 se puso la primera piedra de esta obra, ceremonia presidida por Jaume I. Hay constancia de la evolución de las obras y de la donación de terrenos para ampliar el convento. La consagración del edificio se hizo en 1297, con la asistencia de San Luis de Tolosa. En los años y siglos siguientes se fueron acondicionando las capillas laterales, con su decoración y monumentos funerarios diversos. Adosado a la iglesia se construyó un claustro, documentado a partir del 1275. Era de planta sensiblemente cuadrada, de dos pisos de altura, al que más adelante se añadió un tercero. El lugar se utilizó, como es habitual, para disponer varios enterramientos de personalidades. Ya estaba terminado a mediados del siglo XIV. En este convento se celebraron los capítulos generales de la orden, el de 1313 y el de 1357, este último con la asistencia de Pedro el Ceremonioso.

Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Capitel del hospital de Sant Nicolau
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Capitel del hospital de Sant Nicolau
Museu Nacional d'Art de Catalunya

Debido a su prestigio el convento se utilizó como panteón real y se enterraron Alfonso III de Aragón (1285-1291), Alfonso IV el Benigno (1327-1336, hasta que en 1369 sus restos fueron trasladados a Sant Francesc de Lleida) la reina Constanza de Sicilia (1247-1302) María de Chipre (c1279-1322) Sibila de Fortià (c1350-1406) y Leonor de Chipre (c1333-1416). En 1567 el convento pasó a mas de los frailes menores conventuales. En el siglo XVI se amplió considerablemente el conjunto monástico, se levantó el tercer piso del primer claustro, y se hizo uno nuevo, con otras dependencias secundarias. Aún más adelante, ya en el siglo XVIII, se construyó un tercer claustro a continuación del segundo.

En el siglo diecinueve, el convento sufrió directamente los infortunios causados por la situación política del país: en 1822 la comunidad resultó exclaustrada y el convento se convirtió en cuartel, situación que se mantuvo hasta el 1828, cuando los frailes regresaron. En 1834 la casa se utilizó como hospital debido a la epidemia de cólera, desamortizado en 1835, en 1836 era una cárcel y en 1837 se acordó su derribo. Los franciscanos regresaron a la ciudad en 1904 para fundar un nuevo convento, ahora en la calle Calaf, donde estaba la capilla de Sant Magí. Aquel convento resultaría incendiado durante la Semana Trágica y reconstruído posteriormente, aunque sufriría los efectos de la guerra Civil y luego se haría un nuevo complejo conventual, la primera piedra se puso en 1948. Esta casa está dedicada a Sant Antoni de Pàdua y mantiene su actividad conventual.

Sant Francesc de Barcelona
Claustro de Sant Francesc de Barcelona
Grabado de Parcerisa (1839)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Lápida sepulcral de Felipe Giudice. 2º cuarto del sXIV
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Relieve funerario. 2ª mitad del sXIV
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Estatua yacente de Maria de Chipre. 1323?
Jean de Tournai y Jacques de Francia
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Francesc de Barcelona
Derribo de Sant Francesc de Barcelona
Dibujo de Josep Mosterin (entre 1830-1860)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Plano de la parte baja de la Rambla, con la situación
de las Atarazanas y el convento de Sant Francesc
Plano de las Atarazanas de Barcelona en que se ven las
fortificaciones nuevas y otras fábricas que se han de hazer...

G. Verboom (1ª mitad del siglo XVIII)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Sant Francesc Sant Francesc
Superposición del convento con el plano actual de la zona
Sant Francesc de Barcelona
Planta del convento de Sant Francesc
(posición invertida en relación al plano anterior)
Plano del Convento de S(n) Fran(co) de Asis de Barcelona
Antonio Matamoros (1836)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Vista de Barcelona desde el mar, con el convento de Sant Francesc
Detalle de Barcelonne capital de Catalogne
Sieur de Beaulieu, 1659
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Según un dibujo de Anton Van der Wyngaerde (1563)
Sant Francesc de Barcelona
Estigmss de san Francisco
Antoni Viladomat (1678-1755)
Procedente del convento de Sant Francesc
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Sant Francesc Sant Francesc Sant Francesc Sant Francesc Sant Francesc
Escenas de la vida de san Francisco
Antoni Viladomat (1678-1755)
Procedentes del convento de Sant Francesc
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Dibujo de Adolphe Delamare (1827)
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Lugar del convento desaparecido
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
El pasaje del Dormitori de Sant Francesc
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
El pasaje del Dormitori de Sant Francesc
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Lugar donde se levantaba el convento
Postal antigua, col·lección particular

El actual convento de Sant Antoni de Pàdua
Sant Francesc de Barcelona
Convento de Sant Antoni de Pàdua
Sant Francesc de Barcelona
Convento de Sant Antoni de Pàdua
Sant Francesc de Barcelona
Convento de Sant Antoni de Pàdua
Sant Francesc de Barcelona
Convento de Sant Antoni de Pàdua
Sant Francesc de Barcelona
Convento de Sant Antoni de Pàdua
Sant Francesc de Barcelona
Convent de Sant Antoni de Pàdua
Sant Francesc de Barcelona
Convento de Sant Antoni de Pàdua
Incendiado en la Semana Trégica (1909)
Postal antigua, colección particular

Bibliografía:
  • ANDRES, Rosa Maria (1992). El convent de Sant Francesc. Catalunya romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • BALAGUER, Víctor (1851). Los frailes y sus conventos. Vol. 2. Llorens Hnos.
  • BALAGUER, Víctor (1865). Las calles de Barcelona. Vol. 1. Barcelona: S. Manero
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: F. J. Altés
  • BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
  • COLL, Fray Jayme Coll (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Imp. Herederos Juan Pablo y Maria Marti
  • FIGUEROLA, Pere Jordi (2003). Els convents de la ciutat de Barcelona al segle XV. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura II Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
  • GINÉ TORRES, Anna Maria (1988). El convent de Sant Francesc de Barcelona. Reconstrucció hipotètica. Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 9
  • PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
  • PIFERRER, Pablo (1839). Recuerdos y bellezas de España. Principado de Cataluña. Barcelona: Verdaguer
  • SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
  • WADDING, Luke (1731). Annales Minorum seu Trium Ordinum a S. Francisco institutorum. Tomus primus. Roma: R. Bernabò

Situación:
Vista aèria

1 - El convento ha desaparecido totalmente. Estaba junto al mar, en la actual plaza Duc de Medinaceli
2 - Sant Antoni de Pàdua está en Santaló / Calaf

Vista aèria

Situación del convento en la Barcelona de comienzos del siglo XVIII