Convent de la Trinitat de Barcelona
Trinitaris de Barcelona / Església de Sant Jaume
Ara església de Sant Jaume
El 1394 es va aixecar a l’actual carrer de Ferran l'església de la Trinitat destinada als jueus conversos que habitaven al call, l’església donava a una plaça, ara perduda, que també portava el nom de la Trinitat. Segons Pi i Arimon, el 1492 aquest edifici fou cedit a unes monges que hi varen aixecar un convent. El 1522, per un acord entre la parròquia del Pi i la comunitat de religioses, el lloc va passar als trinitaris, que hi establiren una comunitat l’any 1529.
Frontispici del convent de la SSma Trinitat (1741)
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes
En el darrer quart del segle XVI es va bastir una nova església, de dimensions més reduïdes que l’actual ja que el recinte conventual arribava només fins el carrer posterior, avui tallat (carrerons de la Trinitat i Beat Simó). El 1619 es va donar llicència als trinitaris per tallar el carrer posterior i la casa es va poder allargar fins el carrer de la Lleona (1647). Ja al segle XIX, el lloc va patir els efectes de la guerra del Francès (el 1808) quan es va ocupar militarment. El 1835, a l'època de l'exclaustració, hi havia uns 35 frares, a més dels novicis, que foren expulsats. Però la supressió no va afectar el convent, que el mateix any es va convertir en la parròquia de Sant Jaume traslladada des de l'església del mateix nom que estava situada entre l'Ajuntament i el Palau de la Generalitat, on ara hi ha la plaça de Sant Jaume.
Algunes dependències van ser utilitzades transitòriament per l’Ajuntament, al claustre i edificis annexos s’hi havia instal·lat una caserna de la Guàrdia Civil. El 1866 es va refer la façana neogòtica al carrer Ferran, obra de Josep Oriol Mestres, aprofitant elements anteriors. Els trinitaris tenien també un col·legi a la cantonada dels carrers dels Àngels i Peu de la Creu, entre els convents dels Àngels i de Jesús Maria, s’havia fundat el 1674 i també fou exclaustrat el 1835.
Altar procedent de la Catedral de Barcelona
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 117 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Publicada per Gaietà Barraquer a Las casas de religiosos en Cataluña...
Publicada per Gaietà Barraquer a Las casas de religiosos en Cataluña...
Montpellier Méditerranée Métropole
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: F. J. Altés
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1915). Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol II. Barcelona: F. J. Altés
- CONGREGACIÓN DE LA SANTÍSIMA TRINIDAD (1754). Compendio para dirección de las Señoras Congregantas de la Ssma. Trinidad. Barcelona: Giralt
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
L'església de Sant Jaume és al carrer de Ferran
Situació del convent a la Barcelona de començament del segle XVIII