Convento de Santa Magdalena de Berga

Sancte Marie Magdalenes de Berge / Mercedarios de Berga / La Mercè

(Berga, Berguedà)

Santa Magdalena de Berga
Berga. Portal de la Magdalena

Tradicionalmente se considera que este convento mercedario fue fundado a iniciativa de Jaime I. Sin embargo, no hay ninguna referencia documental hasta 1326, cuando se menciona que los mercedarios pasarían a ocupar la iglesia de Santa Magdalena, donde anteriormente había habido una leprosería, ahora en desuso. También se ha considerado que los mercedarios se habrían instalado temporalmente la capilla de la Pietat, una construcción que todavía se conserva, aunque muy reformada.

Santa Magdalena de Berga
Capilla de la Pietat de Berga

Este convento estaba situado muy cerca de castillo y del portal de la muralla que todavía lleva el nombre de Santa Magdalena, la proximidad entre la casa mercedaria y el castillo hizo que en 1708 se procediera a su derribo con la intención de mejorar la defensa de la construcción militar, a pesar de la oposición de los frailes y de la misma villa de Berga. Por otro lado, en 1702 la familia Canudas había adquirido a Poblet el antiguo monasterio cisterciense femenino de Santa Maria de Montbenet (la antigua iglesia de Sant Joan) que se había suprimido y convertido en propiedad del monasterio de Poblet. En 1708 la iglesia de Sant Joan y el convento anexo fueron adquiridos por los mercedarios y trasladaron su sede, que mantuvieron hasta la exclaustración de 1835.

Santa Magdalena de Berga
Capilla de la Pietat de Berga
Santa Magdalena de Berga
Santa Magdalena de Berga
A la derecha, la primera ubicación, portal de Santa Magdalena
Abajo, la iglesia de Sant Joan
Detalle del Plano de Berga (c1840)
Biblioteca Virtual de Defensa
Santa Magdalena de Berga
Santa Magdalena de Berga
Sant Joan de Berga
Santa Magdalena de Berga
Santa Magdalena de Berga
Sant Joan de Berga
Bibliografía:
  • BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
  • HUCH, Ramon (1994). Notes històriques de la ciutat de Berga. Berga: L’Albí
  • SANTANDREU, M. Dolors (1988). Berga fins al segle XVIII. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 25
  • SANTANDREU, M. Dolors (2006). La vila de Berga a l'Edat Mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona

Situación:
Vista aèria

Sólo se conserva el último convento (iglesia de Sant Joan)
En lo alto de la ciudad se encuentra el portal de la Magdalena y la capilla de la Pietat