Monasterio de Sant Sebastià del Sull

Sant Sebasià de Junyent / Iungente / Domum Sebastiani

(Saldes, Berguedà)

Sant Sebastià del Sull
Sant Sebastià del Sull

En 857 el presbítero Daniel se retiró cerca de la confluencia de los ríos de Saldes y Gresolet para dedicarse a la vida contemplativa, desde el principio en este lugar posiblemente se reunieron dos comunidades, una masculina y otra femenina. En 939 Sunifred de Cerdanya (conde entre el 927-968) confirmó al monasterio la posesión de las tierras que habían empezado a trabajar.

Sant Sebastià del Sull
Sant Sebastià del Sull

En 983, cuando se consagró la iglesia del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà, el monasterio de Sull pasó a depender de aquél, como priorato. Probablemente fue entonces cuando adoptó la regla de San Benito. A mediados del siglo XI parece que la comunidad desapareció, quedando el lugar como propiedad de Sant Llorenç hasta la desamortización. La iglesia tenía funciones de parroquia, aunque estaba dirigida desde la casa de Sant Llorenç. Tras la desamortización se levantó una casa sobre las ruinas de la iglesia, edificación que más adelante se abandonó y todo ello cayó en ruina. El lugar ha sido excavado dejando a la vista los restos de una iglesia de planta circular.

Sant Sebastià del Sull
Sant Sebastià del Sull
Sant Sebastià del Sull
Sant Sebastià del Sull

Bibliografía:
  • BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2015). Atles dels comtats de Cerdanya i Berga (v788-990). Barcelona: R. Dalmau Ed.
  • BOLÒS, Jordi; PAGÈS, Montserrat (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Barcelona: Artestudi
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavín
  • RIU I RIU, Manuel (1982). Sant Sebastià del Sull, Saldes. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya
  • RIU I RIU, Manuel (1985). El monestir de Sant Sebastià del Sull, al municipi de Saldes. Urgellia, núm. 6
  • RIU I RIU, Manuel (1985). Sant Sebastià del Sull. Catalunya Romànica. Vol. XII. El Berguedà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • SANTANDREU, M. Dolors (2000). Passejada per la història de Saldes. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 65

Situación:
Vista aèria

Desde la carretera de Saldes, hay que desviarse a la derecha, justo antes del río del mismo nombre, y seguir su curso. Más adelante se pasa a la otra orilla y poco después se encuentra la confluencia con la riera de Gresolet, que hay que seguir río abajo por el lado izquierdo cosa de diez minutos hasta las ruinas de la iglesia