Detall de Plano de Puigzerda con sus contornos (sXVIII)
Biblioteca Virtual de Defensa
El monestir de clarisses de Puigcerdà es va fundar l’any 1351 amb el vistiplau de Pere el Cerimoniós, després que la branca masculina de l’orde ja s’hagués establert al convent de Sant Francesc de la mateixa vila. El monestir es va aixecar extramurs, a l’actual Raval de les Monges, però després de la modificació del recinte murallat, va quedar al seu interior.
Sector de la vila on s'aixecava el convent, ja desaparegut
Fotografia d'Antoni Gallardo (s/d)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
La comunitat de Puigcerdà no degué tenir mai molta rellevància. Tractant-se d’una casa femenina, el contacte amb l’exterior era molt limitat i això es reflectia en l’escassetat d’almoines i donacions, també hi van influir les limitacions econòmiques de l’entorn, sense les possibilitats que podia tenir un monestir establert en una ciutat més gran. Amb el temps, la seva situació va esdevenir molt precària, el 1574 la comunitat només tenia dues monges. D’altra banda, també va patir conflictes pel que fa a l’observança. En aquesta època, la comunitat de Sant Francesc va deixar el seu convent a causa de la seva decadència, també el monestir de Santa Clara va subsistir fins que les monges el van haver d’abandonar; hi ha constància que el 1603 estava pràcticament en ruïnes.
L’any 1627 es va donar un nou impuls al monestir, de fet es tractava d’una nova fundació que es va portar endavant amb el trasllat de tres monges des de Santa Isabel de Barcelona; en el Llibre d’Òbits de Santa Isabel hi consta la defunció, el 1672, de Dorotea Castelló, “fundadora del convent de Puigcerdà”. El 1673, les monges van haver de deixar el monestir a causa de les obres de fortificació de la ciutat, hi van poder tornar el 1692, trobant la casa pràcticament en ruïnes.
Detall d'Attaque de Puycerda par les carlistes
Charles M. H. (1800)
Institut Cartogràfic de Catalunya
Encara, el 1793 Puigcerdà va patir els efectes de la guerra amb França, moment en què el monestir hauria quedat una altra vegada abandonat per les monges, que es van refugiar a Barcelona; en el Llibre d'Òbits de Santa Isabel de Barcelona hi consten les defuncions de Maria Anna Puig, el 1795, i Gertrudis Pera de Tort, el 1812, "procedents del convent de Puigcerdà". Aquesta última monja havia demanat l'any 1795 el seu trasllat a Barcelona. En aquell any de 1795 devien tornar les monges a Puigcerdà. Tot i que no hi ha constància del moment de l'extinció, aquest establiment devia subsistir fins a la desamortització, el 1840 encara se'n veien les ruïnes.
- COLL, Fray Jayme Coll (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Imp. Herederos Juan Pablo y Maria Marti
- COSTA, Xavier; SANCHO, Marta; SOLER-SALA, Maria (2017). Monacato femenino y paisaje. Los monasterios de clarisas dentro del espacio urbano en la Catalunya medieval. Clarisas y dominicas. Firenze: Firenze University Press
- DELCOR, Mathias (1986). Les ordres mendiants à Puigcerdà. Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales. Vol. 94. Perpinyà
- FELIU DE LA PEÑA, Narciso (1709). Anales de Cataluña, vol. 2. Barcelona: J. Surià
- SALSAS, Albert (1899). La Cerdagne espagnole. Perpinyà: L'Indépendant
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
- WEBSTER, Jill R. (1996). Els franciscans i la burgesia de Puigcerdà. La història d'una aliança medieval. Anuario de Estudios Medievales, vol. 26
- Enllaç ↗ : Claustra
El monestir de Santa Clara era situat a tocar de l'actual plaça de l'Ajuntament