|
Aquest convent es va fundar el
1320 al nord de la ciutat. Una de les causes
de la fundació foren els mateixos frares procedents de la
Cerdanya i que trobant-se en altres convents de Catalunya,
volien retornar prop de casa seva. En aquest sentit, un
testament del 1315 atorgat per una germana d’un franciscà
resident a Vilafranca, va deixar els seus béns a l’orde a
condició que fundés una casa a Puigcerdà. Probablement llavors
ja tenien un hospici en aquest lloc.
L'església es va consagrar el
1333. Arran d'un terratrèmol (1428) el convent va quedar força
afectat i es va haver de restaurar. A mitjan del segle XVI va
entrar en decadència i amb la reforma de l’orde els conventuals
el van deixar i no fou ocupat pels observants. Va passar per un
curt període de temps als jesuïtes i a partir del 1577 als
agustins que van fundar un nou convent mantenint l'advocació de
Sant Francesc. El 1708 es va construir el fort Adrià, que va
afectar de ple l'establiment conventual, el 1714 la construcció
militar es va enderrocar. Els agustins van romandre a Puigcerdà
fins l’exclaustració tot i que ocupaven algunes dependencies o
cases particulars. |
El fort Adrià envoltant el
convent de Sant Francesc
Detall de Plan de Puicerda et de sa citadelle (1708)
Bibliothèque nationale de France |
|
Bibliografia:
- BARRAQUER Y ROVIRALTA,
Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer
tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BOSOM, Sebastià; i altres (1995). El call jueu i el convent de Sant
Francesc de Puigcerdà (Cerdanya): Recerca documental i
arqueològica. Tribuna d’Arqueologia (1993-1994). Barcelona:
Generalitat de Catalunya
- CONEJO DA PENA, Antoni (2002). Sant Francesc de Puigcerdà. L’art
gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana |
|
