Monestirs de
Catalunya

Dominics

Convent de Sant Domènec de Puigcerdà
< anterior Inici Catalunya Cerdanya Puigcerdà següent >
castellano
cercador contacte facebook

Cerdanya

Origen

Aquest convent es va fundar a Puigcerdà el 1290, amb l'arribada del frare Bernat Guillem, que va haver de fer front a l'oposició del monestir de Cuixà, contrari a aquest nou establiment. Rebé la protecció de Jaume II, gràcies a la qual es va poder finançar la construcció dels edificis, obra que es va perllongar fins ben entrat el segle següent, cap el 1310.

Sant Domènec de Puigcerdà
Façana de l'església (2001)
Amb la portada principal i la lateral procedent de Santa Maria de Puigcerdà

Sant Domènec de Puigcerdà
Capitells de la portada principal

Sant Domènec de Puigcerdà
Decoració de la portada principal


L’edifici va patir els efectes del terratrèmol de 1428, que va malmetre la ciutat de Puigcerdà. Molt més endavant el convent va tornar a patir greus desperfectes, a començament del segle XIX era en plena reconstrucció quan va quedar afectat per la Guerra del Francès, va passar a mans d’uns i altres, ocupant les dependències.

Sant Domènec de Puigcerdà
Decoració de la portada principal


Desamortització

El convent fou suprimit el 1835 i es va utilitzar com a caserna i més tard d'escola. El 1868 es va enderrocar el campanar. Incendiada el 1936, l'església va passar a parroquial, ja que l'anterior temple de Santa Maria va quedar destruït amb la guerra. Es conserva una part del claustre, obra del 1603.

Sant Domènec de Puigcerdà
Decoració de la portada principal

Sant Domènec de Puigcerdà
Detall de la portada lateral traslladada des de Santa Maria


L’església

Es tracta d’una església de nau única, que segueix el model que usualment s’utilitzava per l’orde dels Predicadors. La capçalera es va perdre i es va fer un nou presbiteri, que ocupa el primer tram de la nau.

Sant Domènec de Puigcerdà
Portada de l'església
Fotografia d'autor desconegut publicada per Gaietà Barraquer a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX (1906)

Sant Domènec de Puigcerdà
Interior


Sant Domènec de Puigcerdà
Nau

Sant Domènec de Puigcerdà
Capelles laterals

Sant Domènec de Puigcerdà
Vitrall modern


En una capella lateral es conserven diversos fragments de pintura mural d’època gòtica, amb la representació de l’Arbre de la Vida i d’escenes de la Vida de Sant Pere Màrtir.

Sant Domènec de Puigcerdà
Mural gòtic

Sant Domènec de Puigcerdà
Mural gòtic


Al costat del portal de la façana s’hi va posar una porta lateral de l’antiga i propera església de Santa Maria, que es va enrunar el 1936 i de la que encara es conserva el campanar.

Sant Domènec de Puigcerdà
Mural gòtic

Sant Domènec de Puigcerdà
Galeria del claustre. Al fons, l'església


Sant Domènec de Puigcerdà
Galeria del claustre

Sant Domènec de Puigcerdà
La galeria del claustre abans de la rehabilitació (2001)

Sant Domènec de Puigcerdà
La galeria del claustre abans de la rehabilitació (2001)


Sant Domènec de Puigcerdà
L'antic convent

Sant Domènec de Puigcerdà / MNAC
Làpida sepulcral de Ramon d'Urtx
Procedent d'aquest convent
Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) Barcelona 

Sant Bonaventura
Sant Domènec quan era una carserna
Postal antiga, col·lecció particular


Taula de Sant Joan Baptista i sant Esteve
Probablement procedent d'aquest convent
Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) Barcelona

Sant Domènec de Puigcerdà / MNAC Sant Domènec de Puigcerdà / MNAC Sant Domènec de Puigcerdà / MNAC Sant Domènec de Puigcerdà / MNAC Sant Domènec de Puigcerdà / MNAC

Bibliografia:
- Mariano Rais, Luis Navarro. Historia de la província de Aragón, orden de predicadores, desde el año 1808 hasta el de 1818. Francisco Magallón. Zaragoza, 1819
- Cayetano Barraquer y Roviralta. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Imp. Francisco J. Altés y Alabart. Barcelona, 1906
- Josep Gudiol, Santiago Alcolea. Pintura gòtica catalana. Ed. Polígrafa. Barcelona, 1987
- Pere Freixas Camps. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura . Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2002
 

Situació:

Al centre de Puigcerdà

Baldiri B. - Juliol de 2011