Convent de Sant Domènec de Puigcerdà

Conventus Podii Cerdani / Dominics de Puigcerdà

(Puigcerdà, Cerdanya)

Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà

Aquest convent es va fundar a Puigcerdà el 1290, amb l'arribada del frare Bernat Guillem, que va haver de fer front a l'oposició del monestir de Cuixà, contrari a aquest nou establiment. Rebé la protecció de Jaume II de Mallorca, gràcies al qual es va poder enllestir la fundació, a més de facilitar el suport econòmic necessari per emprendre la construcció dels edificis conventuals, obra que es va perllongar fins ben entrat el segle següent, cap al 1310.

Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà

A més del monarca, també van col·laborar en la construcció altres personalitats de la vila i el bisbe d’Urgell, Guillem de Montcada, ell mateix dominic. També hi hauria participat el comte Hug I de Mataplana, qui hauria finançat la construcció del portal de l’església, on va disposar el seu enterrament. Hug era fill de Ramon d'Urtx (†1297), que també fou enterrat al convent i del que encara es conserva la seva làpida sepulcral, ara al MNAC. L’edifici va patir els efectes del terratrèmol de 1428, que va malmetre la ciutat de Puigcerdà.

Més endavant el convent va tornar a patir greus desperfectes, com ara un incendi el 1675 o una ocupació militar a finals del segle XVIII que el va convertir en caserna, amb les consegüents destruccions. A començament del segle XIX era en plena reconstrucció, quan va quedar afectat per la guerra del Francès, va passar a mans d'uns i altres, ocupant les dependències. El convent s'havia acabat de restaurar el 1829, però fou suprimit el 1835 amb la desamortització. Els dominics no hi van tornar mai. El lloc es va utilitzar com a caserna i més tard d'escola.

Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà

El 1868 es va enderrocar el campanar, i l’església encara fou incendiada el 1936, després va prendre funcions de parròquia, ja que l'anterior temple de Santa Maria havia quedat destruït amb la guerra. Es conserva una part del claustre, obra del 1603. Es tracta d’una església de nau única, que segueix el model usualment emprat per l’orde dels predicadors. La capçalera es va perdre i es va fer un nou presbiteri, que ocupa el primer tram de la nau. En una capella lateral es conserven diversos fragments de pintura mural d’època gòtica, amb la representació de l’Arbre de la Vida i d’escenes de la Vida de sant Pere Màrtir. Al costat del portal de la façana s’hi va posar una porta lateral de l’antiga església parroquial de Santa Maria, que es va enrunar el 1936 i de la que només es conserva el campanar.

Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Detall de Plano de Puigzerda con sus contornos (sXVIII)
Biblioteca Virtual de Defensa
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Mural de la Vida de sant Pere Màrtir (sXIV)
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Mural de l'Arbre de la Vida (sXIV)
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Mural. Detall de l'Arbre de la Vida, amb personatges
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Fotografia d'autor desconegut publicada per Barraquer a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX (1906)
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Dibuix del convent publicat per Barraquer a
Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Postal antiga, col·lecció particular
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Taula de Sant Joan Baptista i sant Esteve
Probablement procedent d'aquest convent
Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) Barcelona
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Làpida sepulcral de Ramon d'Urtx
Procedent d'aquest convent
Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) Barcelona
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Detall de la portada lateral, procedent de Santa Maria
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Entorn del convent, el 1969

Bibliografia:
  • BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1918). Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol IV. Barcelona: F. J. Altés
  • CID, Carlos (1962). Las pinturas murales de la iglesia de Santo Domingo de Puigcerdá. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, núm. 15
  • DELCOR, Maties (1986). Les ordres mendiants à Puigcerdà. Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales. Vol. 94. Perpinyà
  • DELCOR, Maties (1995). Convent de Sant Domènec. Catalunya romànica. Vol. VII. La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • FREIXES, Pere (2002). El convent de Sant Domènec de Puigcerdà. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • GUDIOL. Josep; ALCOLEA, Santiago (1987). Pintura gòtica catalana. Barcelona: Ed. Polígrafa
  • GUILLUMET, Josep Maria (1989). Rehabilitació del convent de Sant Domènec de Puigcerdà. Espais, núm. 20
  • RAIS, Mariano (1819). Historia de la provincia de Aragón: Orden de Predicadores desde el 1808-1818. Saragossa: F. Magallón
  • SALSAS, Albert (1899). La Cerdagne espagnole. Perpinyà: L'Indépendant

Situació:
Vista aèria

Al centre de Puigcerdà