L'establiment monàstic de Santa Maria de Cervià fou fundat el 1053 per Silvi Llobet i la seva esposa, senyors de Cervià. Dos anys després, els mateixos fundadors el van lliurar a l'abadia de Sant Miquel de la Clusa (Piemont) amb l'aprovació del bisbe Berenguer Guifré de Girona i va esdevenir un priorat d'aquella abadia.
Ben aviat va gaudir de la protecció dels comtes de Barcelona, que el van fer beneficiari d’importants donacions. Els segles XIV i XV marquen el començament de la seva decadència, les relacions amb la casa mare de la Clusa es van interrompre i es van relaxar els costums dins de la comunitat fins pràcticament desaparèixer. Al segle XVI va passar a dependre de Santa Maria de Ridaura i més tard de Sant Pau del Camp. La seva història com a establiment monàstic va acabar el 1835, amb la desamortització.
L'església es conserva en bon estat, malgrat els estralls de la guerra Civil, i la resta de les dependències priorals han patit els efectes dels anys d'abandó. El 1981 va esdevenir propietat municipal i es va restaurar, cal destacar les importants restes de pintura mural conservades a l'església, segurament del segle XII.
Esquema de la planta de l'església i claustre
Segons Joan Tarrús
Pintures murals
Pintures murals
El claustre
El claustre
El claustre
Abadia de Sant Miquel de la Clusa
(Piemont)
Fundada a finals del segle X, va convertir-se en un centre influent, amb priorats que s'extenien arreu, fins llocs llunyans, algun a Catalunya
Foto de Geobia, a Wikimedia
El claustre
Postal antiga, col·lecció particular
El claustre
Postal antiga, col·lecció particular
Capçalera d'un goigs del priorat
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
- CAMÓS, Narciso (1657). Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña. Barcelona: Plantada
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 10. Gironès, Selva. Barcelona: Arxiu Gavín
- MARQUÈS, Josep M.; MICALÓ, Pere (1989). El Monestir de Cervià. Ajuntament de Cervià de Ter
- MATAS, M. Teresa; i altres (2008). Santa Maria de Cervià de Ter: estudi de les pintures murals del transsepte. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans
- MONSALVATJE, Francisco (1904). Los monasterios de la diócesis gerundense. Noticias históricas XIV. Olot: J. Bonet
- PUIG I GRIESSENBERGER, Anna M. (2000). Monestir de Santa Maria. Memòries d’Intervenció Arqueològica. Generalitat de Catalunya
- SANZ, Antoni; BUSQUETA, Joan Josep (1991). Santa Maria de Cervià. Catalunya romànica. Vol. V. El Gironès, la Seva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- TO, Lluís (1991). El monestir de Santa Maria de Cervià i la pagesia: una anàlisi local del canvi feudal. Barcelona: Fund. Vives i Casajuana
Al centre de la població de Cervià de Ter, al nord de Girona