Monestir de Sant Pere de Galligants

Galligans / Sancti Petri Gallicanti

(Girona, Gironès)

Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants

Una tradició sense fonament ni versemblança atribueix la fundació d’aquest monestir a Carlemany. La primera referència certa és indirecta i esmenta una donació efectuada pel comte Sunyer (911-947) a Sant Pere de Galligants. E. Mallorquí interpreta que tot i tractar-se d’un document datat el 1063, demostra que la casa ja existia, almenys el 947.

Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants

A partir de l'any 949 hi ha més documentació relativa als afers d'aquesta casa. L'any 1117, Sant Pere de Galligants fou annexionat pel monestir de la Grassa (Llenguadoc-Rosselló) segons el que es va establir en un document signat per Ramon Berenguer III, unió que més endavant va confirmar el papa Gelasi II. Tot i que els documents es consideren falsos, la dependència de la Grassa és factible i de fet es demostra en altres actuacions posteriors, d'altra banda, sembla que aquest vincle tampoc va durar massa temps. El monestir de Sant Pere de Galligants exercia la jurisdicció civil i criminal sobre el raval de Sant Pere, que s'estenia a la riba dreta del riu Galligants.

Tenia parròquia pròpia i l'església de Sant Nicolau en formava part, aquesta hauria tingut funcions parroquials, deixant l'església de Sant Pere a disposició de la comunitat. Durant el segle XII aquesta darrera església es va reconstruir, substituint una d'anterior donant pas a l'actual. La casa va patir particularment l'ocupació francesa de 1285, quan la comunitat es va veure obligada a abandonar-la temporalment. Més endavant el burg de Sant Pere i el mateix monestir foren envoltats d'una muralla que va fer aixecar Pere el Cerimoniós el 1375, aquesta obra va afectar la capçalera de l'església que va servir de defensa de la ciutat per aquest sector.

Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants

Tot i que no va mantenir una comunitat nombrosa, les rendes i possessions eren importants i els seus dominis s'estenien pels voltants de Girona i també per la Selva i el Baix Empordà. En 1592 i en el marc d'una reorganització general, el papa Climent VIII li uní els monestirs, també benedictins, de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà) i Sant Miquel de Cruïlles (Baix Empordà), que es trobaven en franca decadència. A causa de la seva situació, el monestir fou víctima en diverses ocasions de les guerres i, per la seva proximitat al Galligants, de les inundacions. Va patir greument els efectes de la guerra del Francès que va deixar l'establiment pràcticament en ruïnes. Els monjos no hi pogueren tornar fins al 1814 i no es va arribar a refer mai del tot, el 1836 fou clausurat.

El lloc es va utilitzar com a caserna, cosa que no va poder impedir noves inundacions que el van tornar a afectar (el 1843 i 1861). Després d’això, les pèrdues es van compensar amb mobiliari procedent d’altres indrets, especialment del convent de Sant Josep, dels carmelites descalços. L’església del monestir va seguir amb les seves funcions en qualitat de parròquia, mentre que les altres dependències es van convertir en Museu Provincial, inaugurat el 1870. Després de la guerra Civil s’hi va incorporar l’església desafectada i des del 1992 el conjunt és la seu gironina del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Rosassa de la façana principal
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Portada de ponent

Es conserven l'església i el claustre d'època romànica, s'ha perdut la resta de dependències. El que encara queda és de difícil interpretació i datació a causa de les intervencions i reparacions fetes en el decurs de la seva història, les muralles, avingudes, guerres... L'església és de planta basilical amb tres naus; té un transsepte irregular: al sud s'obren dues absidioles, al nord dues més, però disposades de manera diferent: una a llevant i l'altra al nord. En aquest braç del transsepte s'aixeca el campanar, de planta octogonal. Interiorment, l'església conserva alguns capitells historiats que s'han volgut vincular al Mestre de Cabestany. A la façana de ponent, es troba la portada, que s'ha vist com un element anterior a la fàbrica de l'església actual, sobre seu es troba una rosassa, ara traslladada, que podria situar-se a cavall dels segles XII i XIII.

Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Portada de ponent
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Portada de ponent
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Nau central
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Nau lateral
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Escena de martiri
Capitell atribuït al Mestre de Cabestany
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Capitell del presbiteri
Sant Pere de Galligants Sant Pere de Galligants Sant Pere de Galligants
Capitells del presbiteri
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Paviment de l'església
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Esquema de la planta del monestir
Segons Joan M. de Ribot
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
El claustre
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
El claustre
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
El claustre
Sant Pere de Galligants Sant Pere de Galligants Sant Pere de Galligants Sant Pere de Galligants Sant Pere de Galligants
Capitells del claustre
Sant Pere de Galligants
Claustre de Sant Pere de Galligants
Dibuix publicat a España, obra pintoresca en láminas, 1842
Sant Pere de Galligants
El monestir de Galligants (1911-1931?)
Autor: Valentí Fargnoli. Fons Emili Massanas i Burcet
INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Postal antiga, col·lecció particular
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Relleu (segle XIV)
Museu d'Art de Girona
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Mare de Déu del Carme (segle XVII)
Procedent del monestir
Museu d'Art de Girona
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants
Murailles antiques de Girone
Gravat de L. Bacler D'Albe, 1798
Institut Cartogràfic de Catalunya

Bibliografia:
  • BESERAN, Pere (1990). Alguns capitells de Sant Pere de Galligants i el Mestre de Cabestany. Estudi General, núm. 10
  • CALZADA I OLIVERAS, Josep (1983). Sant Pere de Galligans. La història i el monument. Diputació de Girona
  • CAMPS, Jordi; LORÉS, Immaculada (2000). Sant Pere de Galligants. Le Maître de Cabestany. Zodiaque
  • CARRERA, Jordi S. (2020). Capitells monestir Sant Pere de Galligants. Rigau Ed.
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 10. Gironès, Selva. Barcelona: Arxiu Gavín
  • GIRONELLA, Anna (2005). Girona. Convents i monestirs, segles X-XIX. Ajuntament de Girona
  • LLORENS I RAMS, Josep M. (2011). Sant Pere de Galligants. Un monestir al llarg del temps. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya
  • MALLORQUÍ, Elvis (2008). El castell de Sant Esteve de Mar i el litoral palamosí al segle XI. Estudis del Baix Empordà, núm. 27
  • MALLORQUÍ, Elvis (2013). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300). 2 vols. Barcelona: Fund. Noguera
  • MALLORQUÍ, Elvis (2014). Els oblidats fons documentals del Monestir de Sant Pere de Galligants (segles X-XIII). Taüll, núm. 41
  • MERINO, Antolín; DE LA CANAL, José (1819). España Sagrada. T. XLIII. Madrid: Collado
  • MONSALVATJE, Francisco (1909). Nomenclator histórico de las iglesias... Noticias históricas, vol. XVII. Olot: J. Bonet
  • PUJADES, Jeroni (1829). Crónica universal del Principado de Cataluña. Llib. 8. Barcelona: J. Torner
  • ROIG I JALPÍ, Joan Gaspar (1678). Resumen historial de las grandezas y antiguedades de la Ciudad de Gerona... Barcelona: J. Andreu
  • ROURA, Gabriel (1988). Girona carolíngia. Del 785 a l'any 1000. Diputació de Girona
  • SANZ, Antoni; PLADEVALL, Antoni (1991). Sant Pere de Galligants. Catalunya romànica. Vol. V. El Gironès, la Seva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • VILLANUEVA, Jaime (1850). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XIV. Viage a Gerona. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia
  • ZARAGOZA, Ernest (1998). Notícies històriques dels monestirs de Galligants, Fluvià i Cruïlles. Girona: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. 39

Situació:
Vista aèria

El monestir és al nord de la ciutat de Girona, a la part baixa, prop del riu Galligants i sota la catedral