|
|
|
L'església de
Sant Martí ja existia el 898. En la segona meitat del segle XI
es va reedificar de nou. Després de passar per diverses mans, el
1152 fou cedida a l'abat de
Sant Joan de les Abadesses, en aquell moment ocupat per
canonges de Sant Agustí, perquè hi fundés una comunitat de
monges, cosa que no va tenir lloc fins el 1164 amb la creació
d'una canònica agustiniana masculina regida per Arnau de Montbós,
antic canonge de Lledó. Es
documenten enfrontaments entre el 1255 i 1340 amb els
dominicans, establerts molt a prop. |
Sant Martí Sacosta |
|
|
A mitjan del segle XV
entrà en decadència, situació que es va accentuar al segle següent quan
va passar a estar dirigida per abats comendataris. La canònica es
dissolgué el 1581 i l'edifici va passar a mans dels jesuïtes a qui hom
deu gran part de les construccions actuals. En ser expulsats, el lloc va
esdevenir seu del seminari. Més endavant s'utilitzà de caserna i de
presó i ara una part de l'edifici és utilitzat per la Universitat. |
Sant Martí Sacosta |
|
Sant Martí Sacosta |
|
Bibliografia:
- ROURA I GÜIBES, Gabriel. Catalunya romànica. Vol. V. El
Gironès, la Selva... Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991 |
|
|
|
Situació
L'actual església de Sant Martí Sacosta és
a la pujada de Sant Domènec, prop del convent del mateix nom |
|
|
