| 
									 
									
									Bertran Nicolau era un 
									mercader de Barcelona, hauria nascut al 
									voltant de 1355 a Sant Pere de Castellet 
									(Castellet i la Gornal, Alt Penedès) casat 
									en primeres núpcies amb Alamanda de 
									Viladecans i després amb Constança Rovira. 
									El 1380 va aconseguir la ciutadania de 
									Barcelona, lloc on residia des d’abans de 
									1378. Bertran Nicolau va acumular una 
									considerable fortuna i prestigi, la manca de 
									descendència i la mala relació amb la seva 
									muller expliquen la seva disposició a fundar 
									directament o bé recolzar altres 
									establiments religiosos o assistencials. 
   | 
								 
								
									| 
             
            
            
          
			Possible retrat de Bertran Nicolau 
			Detall del Retaule de la Mare de Déu, sant Agustí i sant Nicolau de Tolentino 
			Procedent de Domus Dei de Miralles (Baix Llobregat) 
		Al MNAC, Barcelona 
   | 
								 
								
									| 
									 
									
									En aquest sentit, l’obra més 
									important de Bertran Nicolau és, sens dubte, 
									la fundació directa de tres institucions 
									monàstiques, a més de la seva contribució a 
									altres monestirs en forma de beneficis 
									(especialment
									Sant 
									Jeroni de la Vall d’Hebron,
									el Carme,
									Sant 
									Agustí i
									Sant 
									Francesc de Barcelona). Fons procedents 
									del seu llegat es van destinar també a la 
									construcció del nou
									convent 
									de Jesús de Barcelona, tot i que de 
									manera indirecta. 
   | 
								 
								
									| 
             
            
              
            Emblema de Bertran Nicolau 
			Detall del Retaule de la Mare de Déu, sant Agustí i sant Nicolau de Tolentino 
			Procedent de Domus Dei de Miralles (Baix Llobregat) 
		Al MNAC, Barcelona 
   | 
								 
								
									| 
             
									La fundació de
			Sant Jeroni de Mont Olivet 
			(Sant Pere de Ribes) cal situar-la en l’any 1403, data de 
			l’autorització signada per Benet XIII però que no es faria realitat 
			fins el 1413 amb l’arribada dels primers monjos jerònims procedents 
			de Cotalba (València) i de la 
			Vall d’Hebron (Barcelona). A causa de les condicions 
			d’habitabilitat poc adients que presentava el lloc, el 1416 es va 
			traslladar prop de Barcelona, al lloc que més endavant seria conegut 
			com Sant Jeroni de la Murtra. De fet el fundador hauria expressat la 
			seva intenció de col·laborar en l’assentament del monestir de Sant 
			Jeroni de la Vall d’Hebron, fundació feta poc abans per la reina 
			Violant de Bar (c1365-1431) i que en aquell moment es trobava sota 
			mínims. L’oposició de la reina ho va impedir. 
   | 
								 
								
									| 
             
            
            
          
            
			Domus Dei de Miralles 
   | 
								 
								
									| 
             
									La segona fundació (la 
			primera en fer-se efectiva) fou la de
			Casa de Déu (Domus Dei de 
			Miralles), un convent d’agustins establert inicialment al 
			Castell Nou de la Gornal, d’on era originari el fundador, segons una 
			butlla de l’any 1413 que ho autoritzava. Aquell mateix any es va fer 
			efectiva, però el 1414 es va decidir el seu trasllat a Castellví de 
			Rosanes on va continuar la seva existència fins la desamortització. 
   | 
								 
								
									| 
         
            
            
          
        	
			Sant Jeroni de la Vall d'Hebron 
			Convent of St. Jerome, near Barcelone 
			Gravat publicat a Londres el 1838 
			Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona 
   | 
								 
								
									| 
             
			
			A banda de la seva actuació a favor de les cases 
			monàstiques, Bertran Nicolau també va recolzar altres empreses 
			relacionades amb la caritat i atenció dels necessitats, com ara la 
			creació d’un fons per ajudar els presoners barcelonins, a algunes 
			parròquies, especialment Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, 
			els infants orfes i institucions hospitalàries, especialment 
			l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i l’hospital de Terrassa. 
			Bertran Nicolau va morir el 1421, hom desconeix el lloc 
			d’enterrament, probablement el convent de Santa Caterina de 
			Barcelona o Santa Maria del Mar.  | 
								 
								 
							 | 
							
							
							 |