|
Bertran Nicolau era un
mercader de Barcelona, hauria nascut al
voltant de 1355 a Sant Pere de Castellet
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès) casat
en primeres núpcies amb Alamanda de
Viladecans i després amb Constança Rovira.
El 1380 va aconseguir la ciutadania de
Barcelona, lloc on residia des d’abans de
1378. Bertran Nicolau va acumular una
considerable fortuna i prestigi, la manca de
descendència i la mala relació amb la seva
muller expliquen la seva disposició a fundar
directament o bé recolzar altres
establiments religiosos o assistencials.
|
|
Possible retrat de Bertran Nicolau
Detall del Retaule de la Mare de Déu, sant Agustí i sant Nicolau de Tolentino
Procedent de Domus Dei de Miralles (Baix Llobregat)
Al MNAC, Barcelona
|
|
En aquest sentit, l’obra més
important de Bertran Nicolau és, sens dubte,
la fundació directa de tres institucions
monàstiques, a més de la seva contribució a
altres monestirs en forma de beneficis
(especialment
Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron,
el Carme,
Sant
Agustí i
Sant
Francesc de Barcelona). Fons procedents
del seu llegat es van destinar també a la
construcció del nou
convent
de Jesús de Barcelona, tot i que de
manera indirecta.
|
|
Emblema de Bertran Nicolau
Detall del Retaule de la Mare de Déu, sant Agustí i sant Nicolau de Tolentino
Procedent de Domus Dei de Miralles (Baix Llobregat)
Al MNAC, Barcelona
|
|
La fundació de
Sant Jeroni de Mont Olivet
(Sant Pere de Ribes) cal situar-la en l’any 1403, data de
l’autorització signada per Benet XIII però que no es faria realitat
fins el 1413 amb l’arribada dels primers monjos jerònims procedents
de Cotalba (València) i de la
Vall d’Hebron (Barcelona). A causa de les condicions
d’habitabilitat poc adients que presentava el lloc, el 1416 es va
traslladar prop de Barcelona, al lloc que més endavant seria conegut
com Sant Jeroni de la Murtra. De fet el fundador hauria expressat la
seva intenció de col·laborar en l’assentament del monestir de Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron, fundació feta poc abans per la reina
Violant de Bar (c1365-1431) i que en aquell moment es trobava sota
mínims. L’oposició de la reina ho va impedir.
|
|
Domus Dei de Miralles
|
|
La segona fundació (la
primera en fer-se efectiva) fou la de
Casa de Déu (Domus Dei de
Miralles), un convent d’agustins establert inicialment al
Castell Nou de la Gornal, d’on era originari el fundador, segons una
butlla de l’any 1413 que ho autoritzava. Aquell mateix any es va fer
efectiva, però el 1414 es va decidir el seu trasllat a Castellví de
Rosanes on va continuar la seva existència fins la desamortització.
|
|
Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
Convent of St. Jerome, near Barcelone
Gravat publicat a Londres el 1838
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
|
|
A banda de la seva actuació a favor de les cases
monàstiques, Bertran Nicolau també va recolzar altres empreses
relacionades amb la caritat i atenció dels necessitats, com ara la
creació d’un fons per ajudar els presoners barcelonins, a algunes
parròquies, especialment Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi,
els infants orfes i institucions hospitalàries, especialment
l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i l’hospital de Terrassa.
Bertran Nicolau va morir el 1421, hom desconeix el lloc
d’enterrament, probablement el convent de Santa Caterina de
Barcelona o Santa Maria del Mar. |
|
|
