Monestirs de
Catalunya
Canonges aquisgranesos
Canonges agustinians
Canònica de Sant Pere d'Àger
< anterior Inici Catalunya Noguera Àger següent >
castellano
cercador contacte facebook

Noguera
 
< monestirs imprescindibles... >

Origen

Àger fou conquerit als sarraïns entre el 1030 i 1040 per Arnau Mir de Tost (c1000-c1072), fill de Miró, senyor de TostTost

Poble abandonat del municipi de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell), amb restes del castell dels senyors de Tost


Església de Sant Martí de Tost
Foto de Wikimedia
. Arnau Mir va portar a terme diverses campanyes contra els musulmans i va fundar la casa vescomtal d'Àger.

El castell d'Àger és esmentat des del 1034, quan ja era en poder d’Arnau Mir. Els sarraïns van tornar a prendre el castell el 1046 i el mateix Arnau Mir el va conquistar definitivament en 1048 i en va fer la seva residència. Possiblement sigui d’origen islàmic, es conserva la base d'una torre rodona de grans dimensions, ara parcialment ocupada per construccions posteriors.

El mateix Arnau Mir va fundar un monestir en el castell. S’ha dit que va voler instaurar una comunitat benedictina, i que era en funcionament el 1037, sota l’abat Landfranc, però no hi ha proves evidents d’això.

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger (2004)

Sant Pere d'Àger
Àger, amb la col·legiata de Sant Pere (2004)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Façana (2004)

La fundació

Va ser obra d’Arnau Mir de Tost. En 1046 hi consten unes deixes d’aquest a favor de Sant Pere d’Àger, en 1048 era ja establerta una comunitat de canonges sota la direcció de Ramon. Hi depenia Sant Llorenç de la Roca, i en 1064 hi passa a dependre també la canònica de Sant Miquel de Montmagastre. En 1066 hom va intentar unir aquest establiment amb Cluny, sense èxit.

Arnau Mir va fer importants dotacions a la canònica, i va tenir cura de mantenir-la sota la seva influència. Va aconseguir unes butlles dels papes Nicolau II (1060) i Alexandre II (1063) sotmetent el lloc a la Santa Seu (privilegi d'exempcióprivilegi d'exempció

Privilegi segons el qual la canònica queda sotmesa directament al papa, evitant d'aquesta manera la jurisdicció diocesana
) i garantint la seva participació i influència en l’elecció dels abats. Alhora, tant ell com els seus descendents s’encarregaren de dotar-la econòmicament, aconseguint un important patrimoni.

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Torre campanar (2004)

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Façana (2004)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Portal de la col·legiata (2004)

Esplendor

En 1092 Sant Sadurní de Llordà va passar també a dependre d’aquest centre, el castell de Llordà era també residència d'Arnau Mir. En 1111, la comunitat va deixar la regla aquisgranesa per adoptar la de sant Agustí. La canònica va aconseguir mantenir-se independent del bisbat d’Urgell, que intentava posar-la sota el seu control. Santa Maria de Castelló de Farfanya també va passar en aquesta època a ser una dependència d’Àger.

En 1187, una butlla papal la va unir a la diòcesi de Lleida, amb l’oposició dels abats, fins i tot un d’ells va ser excomunicat el 1197. Això va generar l’enfrontament amb la comunitat i una relaxació dels costums, de manera que hi fou enviat l’abat de Santes Creus, sant Bernat Calbó, que el 1233 va reformar el centre. No es va aconseguir reconduir la situació. La riquesa de la comunitat, es va evidenciar amb noves construccions, però l'observança havia decaigut.

Caputxins de Tremp
Sant Pere d'Àger (1890-1910)
Fotografia de Juli Soler i Santaló
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

La decadència

Al segle XV el lloc va entrar també en decadència econòmica, motivada pel despoblament del territori i en conseqüència la caiguda dels ingressos. En 1433 va entrar en funcionament el règim d'abats comendataris, deslligats de la casa, ni hi residien i de vegades ni la visitaven.

El 1592 fou secularitzada i va passar a col·legiata, situació que es va mantenir fins el 1874. El lloc fou bombardejat en la guerra dels Segadors (1645) i cap el 1829 fou convertit en caserna militar i bombardejat novament en el marc de les guerres carlines. Puig i Cadafalch va iniciar la seva restauració a començament del segle XX.

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Claustre i façana de l'església (2004)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Galeria del claustre (2004)

Les restes arquitectòniques

Els edificis de l’antiga canònica són el resultat de construccions i transformacions efectuades en el decurs dels segles. La part més antiga és la zona inferior: una església de tres naus, pràcticament tres esglésies independents, si ens fixem en els murs que les separen. Aquesta part s’hauria aixecat a partir del 1034 i la seva construcció s’hauria perllongat fins el 1041.

Aquesta església (o esglésies) va patir la invasió sarraïna del 1046 i posteriorment (cap el 1060) es va bastir l’església superior, deixant la primera com a cripta. Es van aixecar unes columnes a l’església primera per suportar el paviment de la nova, que ara s'han restaurat. La construcció d’aquest temple superior, de tres naus, s’hauria allargat fins el 1094.

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
El claustre (2004)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
El claustre (2004)

Es va aixecar també un claustre romànic, potser només amb dues galeries. Aquest va desaparèixer quan es va aixecar un de nou, gòtic, que es conserva parcialment. Aquest es va bastir a iniciativa de Pere I, comte d’Urgell entre el 1347 i 1408. La construcció d’aquest claustre possiblement va començar a finals del segle XIV i es va acabar molt després de la mort del comte, ja entrat el segle XVI.
 

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Mènsula del claustre (2015)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Mènsula del claustre (2015)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Volta de la sala capitular (2015)

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Mènsula del claustre (2015)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Clau de volta (2015)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Clau de volta (2015)

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Mènsula del claustre (2015)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Clau de volta (2015)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Mènsula del claustre (2015)

Caputxins de Tremp
Claustre de Sant Pere d'Àger (1890-1910)
Fotografia de Juli Soler i Santaló
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
El claustre (2001)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
El claustre (2015)

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Façana de l'església, amb restes del claustre
Amb la imatge de sant Pere in situ (2001)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Façana de l'església, amb restes del claustre
Amb la imatge de sant Pere in situ (1983)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
(2001)

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Imatge de sant Pere
Ara a l'església de Sant Vicenç
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Imatge de sant Pere
Ara a l'església de Sant Vicenç
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Peu de la imatge de sant Pere
Ara a l'església de Sant Vicenç

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Dovella amb les claus de sant Pere (2004)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Estructures inferiors del castell o palau (2004)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Estructures inferiors del castell o palau (2004)

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Exterior de l'absis (2004)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Capçalera de l'església superior i la cripta enrunada
Fotografia de Puig i Cadafalch
Publicada a L'arquitectura romànica
a Catalunya. Vol III
(1918)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1920)
Biblioteca de Catalunya

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Interior de l'església, abans de la restauració (1983)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Absis de l'església ocupant les dues esglésies (inferior i superior)
2004, abans de la darrera restauració
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Interior de l'absis (2004)

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Església superior amb el paviment
de l'església superior restaurat (2015)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
L'església superior (2015)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Església superior (2015)

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Capitell absidal (2015)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Capitell absidal (2015)
 
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
L'església des de la galilea (2015)

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Mirador del Montsec obert al mur nord de l'església (2015)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Mur restaurat de l'església inferior i el de la superior, amb el mirador (2015)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Nau nord de l'església inferior, ara cripta (2015)

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Cripta, antiga nau de la primera església (2004)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
 La cripta restaurada (2015)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
 La cripta restaurada (2015)

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
 La cripta restaurada (2015)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
 La cripta restaurada. Capitell antic (2015)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
 La galilea (2015)

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
 La galilea amb el Montsec al fons (2015)
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Base de la gran torre medieval (2015)
Sant Pere d'Àger
Vista d'Àger, amb la torre rodona medieval en peu (1647)
Detall d'un gravat de Sieur de Beaulieu (1659)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Sant Pere d'Àger
Plànol d'Àger (1729)
Gravat de Pieter Boudewyn Van Der Aa
Bibliothèque nationale de France
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger, amb la torre
Detall d'un gravat de Sieur de Beaulieu (1668)
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats
Sant Pere d'Àger
Làpida sepulcral de Libori Torres,
darrer arxipreste de la col·legiata d'Àger (1830-1850)
Església de Sant Vicenç d'Àger

Sant Pere d'Àger. Sant Vicenç
Inscripció al lloc on es conserven les suposades restes d'Arnau Mir de Tost,
traslladades a l'església de Sant Vicenç
després de la destrucció del seu sepulcre
Sant Pere d'Àger
Sant Vicenç d'Àger
Restes del sepulcre d'Arnau Mir de Tost
Sant Pere d'Àger
Sant Vicenç d'Àger
Restes del sepulcre d'Arnau Mir de Tost

Sant Pere d'Àger
Sant Vicenç d'Àger
Sepulcre romà procedent de la canònica
Sant Pere d'Àger
Sant Vicenç d'Àger
Sepulcre romà procedent de la canònica

Àger als museus

Al MNAC es conserven uns capitells romànics procedents d’aquest lloc, en bona part de la cripta.

Sant Pere d'Àger
Capitell de Sant Pere d'Àger
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Pere d'Àger
Imposta de Sant Pere d'Àger
Museu Nacional d'Art de Catalunya

Al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal es conserva un valuós conjunt de dinou peces d’escacs de cristall de roca, originaris de l'Egipte fatimita (segles X-XI). Eren propietat del fundador de la canònica, Arnau Mir de Tost. La resta de peces es troben ara a Kuwait, on van anar a parar quan es va dispersar el conjunt.
 

Museu de Lleida / Sant Pere d'Àger
Joc d'escacs de cristall de roca
Museu de Lleida: diocesà i comarcal
© Museu de Lleida: diocesà i comarcal (Jordi V. Pou)

Més informació
(De: Museu de Lleida: diocesà i comarcal)

Al MNAC també es pot veure un fragment de pintura mural amb la representació dels apòstols Tadeu i Jaume, datat cap el 1100. Al mateix museu es conserva una clau de volta gòtica amb l’escut de Pere I d’Urgell.
 

Sant Pere d'Àger
Sants Tadeu i Jaume
Mural procedent de Sant Pere d'Àger
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Pere d'Àger / Museu Marès
Àngels procedents de Sant Pere d'Àger (1377-80)
Museu Marès de Barcelona
Sant Pere d'Àger
Sants Tadeu i Jaume
Mural procedent de Sant Pere d'Àger
Museu Nacional d'Art de Catalunya

Sant Pere d'Àger
Compartiment de retaule procedent de Sant Pere d'Àger
Nativitat. Mestre d'Albesa (s. XIV)
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Pere d'Àger
Compartiment de retaule procedent de Sant Pere d'Àger
Presentació al temple. Mestre d'Albesa (s. XIV)
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger
Detall de la butlla d'Alexandre II confirmant el privilegi d'exempció
i el patronatge dels fundadors (1063)
Biblioteca de Catalunya

Bibliografia
- CHESÉ LAPEÑA. Ramon (2011). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d'Àger fins 1198. Vol 1. Barcelona: Fundació Noguera
- CHESÉ LAPEÑA. Ramon (2011). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d'Àger fins 1198. Vol 2. Barcelona: Fundació Noguera
- FITÉ, Francesc (1994). Catalunya romànica. Vol. XVII, la Noguera. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
- FITÉ. Francesc (2003). L'art gòtic a Cataluna. Arquitectura II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
- FITÉ, Francesc (2010). Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI. Universitat de Lleida
- PUIG I CADAFALCH, Josep (1918). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. III. Barcelona: Institut d'Estudis Catalana
- SANAHUJA, Fray Pedro, O.F.M. (1961). Historia de la villa de Ager. Ed. Seráfica. Barcelona
- VILLANUEVA, Jaime (1821). Viage literario a las iglesias de España. Tomo IX. Viage á Solsona, Ager y Urgel. Imp. Oliveres. València
Jaime Villanueva
Descripció de l'església de Sant Pere d'Àger (el 1806)
A Viage literario a las iglesias de España. Tomo IX. Viage á Solsona, Ager y Urgel

Situació:

L'antiga col·legiata està situada a la part alta de la vila d'Àger, dins les muralles del seu antic castell

Baldiri B. - Juliol de 2015