|
|
|
|
|
La decadència Al segle XV el lloc va entrar també en decadència econòmica, motivada pel despoblament del territori i en conseqüència la caiguda dels ingressos. En 1433 va entrar en funcionament el règim d'abats comendataris, deslligats de la casa, ni hi residien i de vegades ni la visitaven. El 1592 fou secularitzada i va passar a col·legiata, situació que es va mantenir fins el 1874. El lloc fou bombardejat en la guerra dels Segadors (1645) i cap el 1829 fou convertit en caserna militar i bombardejat novament en el marc de les guerres carlines. Puig i Cadafalch va iniciar la seva restauració a començament del segle XX. |
![]() Sant Pere d'Àger Claustre i façana de l'església (2004) |
![]() Sant Pere d'Àger Galeria del claustre (2004) |
||
|
||||
Les restes arquitectòniques Els edificis de l’antiga canònica són el resultat de construccions i transformacions efectuades en el decurs dels segles. La part més antiga és la zona inferior: una església de tres naus, pràcticament tres esglésies independents, si ens fixem en els murs que les separen. Aquesta part s’hauria aixecat a partir del 1034 i la seva construcció s’hauria perllongat fins el 1041. Aquesta església (o esglésies) va patir la invasió sarraïna del 1046 i posteriorment (cap el 1060) es va bastir l’església superior, deixant la primera com a cripta. Es van aixecar unes columnes a l’església primera per suportar el paviment de la nova, que ara s'han restaurat. La construcció d’aquest temple superior, de tres naus, s’hauria allargat fins el 1094. |
![]() Sant Pere d'Àger El claustre (2004) |
![]() Sant Pere d'Àger El claustre (2004) |
||
|
||||
Es va aixecar també un
claustre romànic, potser només amb dues galeries. Aquest va desaparèixer
quan es va aixecar un de nou, gòtic, que es conserva parcialment. Aquest
es va bastir a iniciativa de Pere I, comte d’Urgell entre el 1347 i
1408. La construcció d’aquest claustre possiblement va començar a finals
del segle XIV i es va acabar molt després de la mort del comte, ja
entrat el segle XVI. |
![]() Sant Pere d'Àger Mènsula del claustre (2015) |
![]() Sant Pere d'Àger Mènsula del claustre (2015) |
||
![]() Sant Pere d'Àger Volta de la sala capitular (2015) |
||||
|
||||
![]() Sant Pere d'Àger Mènsula del claustre (2015) |
![]() Sant Pere d'Àger Clau de volta (2015) |
![]() Sant Pere d'Àger Clau de volta (2015) |
||
|
||||
![]() Sant Pere d'Àger Mènsula del claustre (2015) |
![]() Sant Pere d'Àger Clau de volta (2015) |
![]() Sant Pere d'Àger Mènsula del claustre (2015) |
||
|
||||
![]() Claustre de Sant Pere d'Àger (1890-1910) Fotografia de Juli Soler i Santaló Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya |
![]() Sant Pere d'Àger El claustre (2001) |
![]() Sant Pere d'Àger El claustre (2015) |
||
|
||||
![]() Sant Pere d'Àger Façana de l'església, amb restes del claustre Amb la imatge de sant Pere in situ (2001) |
![]() Sant Pere d'Àger Façana de l'església, amb restes del claustre Amb la imatge de sant Pere in situ (1983) |
![]() Sant Pere d'Àger (2001) |
||
|
||||
![]() Sant Pere d'Àger Imatge de sant Pere Ara a l'església de Sant Vicenç |
![]() Sant Pere d'Àger Imatge de sant Pere Ara a l'església de Sant Vicenç |
![]() Sant Pere d'Àger Peu de la imatge de sant Pere Ara a l'església de Sant Vicenç |
||
|
||||
![]() Sant Pere d'Àger Dovella amb les claus de sant Pere (2004) |
![]() Sant Pere d'Àger Estructures inferiors del castell o palau (2004) |
![]() Sant Pere d'Àger Estructures inferiors del castell o palau (2004) |
||
|
||||
![]() Sant Pere d'Àger Exterior de l'absis (2004) |
![]() Sant Pere d'Àger Capçalera de l'església superior i la cripta enrunada Fotografia de Puig i Cadafalch Publicada a L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol III (1918) |
![]() Sant Pere d'Àger D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1920) Biblioteca de Catalunya |
||
|
||||
![]() Sant Pere d'Àger Interior de l'església, abans de la restauració (1983) |
![]() Sant Pere d'Àger Absis de l'església ocupant les dues esglésies (inferior i superior) 2004, abans de la darrera restauració |
![]() Sant Pere d'Àger Interior de l'absis (2004) |
||
|
||||
![]() Sant Pere d'Àger Església superior amb el paviment de l'església superior restaurat (2015) |
![]() Sant Pere d'Àger L'església superior (2015) |
![]() Sant Pere d'Àger Església superior (2015) |
||
|
||||
![]() Sant Pere d'Àger Capitell absidal (2015) |
![]() Sant Pere d'Àger Capitell absidal (2015) |
![]() Sant Pere d'Àger L'església des de la galilea (2015) |
||
|
||||
![]() Sant Pere d'Àger Mirador del Montsec obert al mur nord de l'església (2015) |
![]() Sant Pere d'Àger Mur restaurat de l'església inferior i el de la superior, amb el mirador (2015) |
![]() Sant Pere d'Àger Nau nord de l'església inferior, ara cripta (2015) |
||
|
||||
![]() Sant Pere d'Àger Cripta, antiga nau de la primera església (2004) |
![]() Sant Pere d'Àger La cripta restaurada (2015) |
![]() Sant Pere d'Àger La cripta restaurada (2015) |
||
|
||||
![]() Sant Pere d'Àger La cripta restaurada (2015) |
![]() Sant Pere d'Àger La cripta restaurada. Capitell antic (2015) |
![]() Sant Pere d'Àger La galilea (2015) |
||
|
||||
![]() Sant Pere d'Àger La galilea amb el Montsec al fons (2015) |
![]() Sant Pere d'Àger Base de la gran torre medieval (2015) |
![]() Vista d'Àger, amb la torre rodona medieval en peu (1647) Detall d'un gravat de Sieur de Beaulieu (1659) Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya |
||
|
||||
![]() Plànol d'Àger (1729) Gravat de Pieter Boudewyn Van Der Aa Bibliothèque nationale de France |
![]() Sant Pere d'Àger, amb la torre Detall d'un gravat de Sieur de Beaulieu (1668) Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats |
![]() Làpida sepulcral de Libori Torres, darrer arxipreste de la col·legiata d'Àger (1830-1850) Església de Sant Vicenç d'Àger |
||
|
||||
![]() Inscripció al lloc on es conserven les suposades restes d'Arnau Mir de Tost, traslladades a l'església de Sant Vicenç després de la destrucció del seu sepulcre |
![]() Sant Vicenç d'Àger Restes del sepulcre d'Arnau Mir de Tost |
![]() Sant Vicenç d'Àger Restes del sepulcre d'Arnau Mir de Tost |
||
|
||||
![]() Sant Vicenç d'Àger Sepulcre romà procedent de la canònica |
![]() Sant Vicenç d'Àger Sepulcre romà procedent de la canònica |
|||
Àger als museus Al MNAC es conserven uns capitells romànics procedents d’aquest lloc, en bona part de la cripta. |
![]() Capitell de Sant Pere d'Àger Museu Nacional d'Art de Catalunya |
![]() Imposta de Sant Pere d'Àger Museu Nacional d'Art de Catalunya |
||
|
||||
Al Museu de Lleida Diocesà
i Comarcal es conserva un valuós conjunt
de dinou peces d’escacs de cristall de roca, originaris de l'Egipte
fatimita (segles X-XI). Eren propietat del fundador de la canònica,
Arnau Mir de Tost. La resta de peces es troben ara a Kuwait, on van anar a parar
quan es va dispersar el conjunt. |
![]() Joc d'escacs de cristall de roca Museu de Lleida: diocesà i comarcal © Museu de Lleida: diocesà i comarcal (Jordi V. Pou) |
|||
![]() Més informació (De: Museu de Lleida: diocesà i comarcal) |
||||
|
||||
Al MNAC també es pot
veure un fragment de pintura mural amb la representació dels apòstols Tadeu i Jaume, datat cap el 1100. Al mateix museu es conserva una clau de
volta gòtica amb l’escut de Pere I d’Urgell. |
![]() Sants Tadeu i Jaume Mural procedent de Sant Pere d'Àger Museu Nacional d'Art de Catalunya |
![]() Àngels procedents de Sant Pere d'Àger (1377-80) Museu Marès de Barcelona |
||
![]() Sants Tadeu i Jaume Mural procedent de Sant Pere d'Àger Museu Nacional d'Art de Catalunya |
||||
|
||||
![]() Compartiment de retaule procedent de Sant Pere d'Àger Nativitat. Mestre d'Albesa (s. XIV) Museu Nacional d'Art de Catalunya |
![]() Compartiment de retaule procedent de Sant Pere d'Àger Presentació al temple. Mestre d'Albesa (s. XIV) Museu Nacional d'Art de Catalunya |
![]() Sant Pere d'Àger Detall de la butlla d'Alexandre II confirmant el privilegi d'exempció i el patronatge dels fundadors (1063) Biblioteca de Catalunya |
|
||||
Bibliografia - CHESÉ LAPEÑA. Ramon (2011). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d'Àger fins 1198. Vol 1. Barcelona: Fundació Noguera - CHESÉ LAPEÑA. Ramon (2011). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d'Àger fins 1198. Vol 2. Barcelona: Fundació Noguera - FITÉ, Francesc (1994). Catalunya romànica. Vol. XVII, la Noguera. Enciclopèdia Catalana. Barcelona - FITÉ. Francesc (2003). L'art gòtic a Cataluna. Arquitectura II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona - FITÉ, Francesc (2010). Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI. Universitat de Lleida - PUIG I CADAFALCH, Josep (1918). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. III. Barcelona: Institut d'Estudis Catalana - SANAHUJA, Fray Pedro, O.F.M. (1961). Historia de la villa de Ager. Ed. Seráfica. Barcelona - VILLANUEVA, Jaime (1821). Viage literario a las iglesias de España. Tomo IX. Viage á Solsona, Ager y Urgel. Imp. Oliveres. València |
|
|||
|
||||
|
|
Baldiri B. - Juliol de 2015 |