El lloc d’Àger fou conquerit als sarraïns entre el 1030 i 1040 per Arnau Mir de Tost (c1000-c1072) fill de Miró, senyor de Tost. Arnau Mir va portar a terme diverses campanyes contra els musulmans i va fundar la casa vescomtal d'Àger.
El castell d'Àger és esmentat des del 1034, quan ja era en poder d’Arnau Mir. Els sarraïns van tornar a prendre el castell el 1046 i el mateix Arnau Mir el va conquistar definitivament en 1048 i en va fer la seva residència. Possiblement sigui d’origen islàmic, es conserva la base d'una torre rodona de grans dimensions, ara parcialment ocupada per construccions posteriors. El mateix Arnau Mir va fundar un monestir en el castell, s’ha dit que va voler instaurar una comunitat benedictina, i fins i tot que era en funcionament el 1037, sota l’abat Landfranc, però no hi ha proves evidents d’això. La instauració de la canònica va ser obra d’Arnau Mir de Tost, el 1046 hi consten unes deixes d’aquest a favor de Sant Pere d’Àger, en 1048 ja tenia una comunitat de canonges sota la direcció de Ramon.
Hi depenia el priorat proper de Sant Llorenç de la Roca, i en 1064 hi va passar a dependre també la canònica de Sant Miquel de Montmagastre (Noguera). En 1066 hom va intentar unir aquest establiment a Cluny, sense èxit. Arnau Mir va fer importants dotacions a la canònica, i va tenir cura de mantenir-la sota la seva influència. Va aconseguir unes butlles dels papes Nicolau II (1060) i Alexandre II (1063) sotmetent el lloc a la Santa Seu (privilegi d'exempció) tot i garantir la participació i influència de la casa vescomtal en l’elecció dels abats. Alhora, tant ell com els seus descendents s’encarregaren de dotar-la econòmicament, aconseguint un important patrimoni.
Detall de la butlla d'Alexandre II confirmant el
privilegi d'exempció i el patronatge dels fundadors (1063)
Biblioteca de Catalunya
La torre del campanar
Façana sud de la canònica
En 1092 Sant Sadurní de Llordà (Pallars Jussà) va passar també a dependre d’aquest centre, el castell de Llordà era també residència d'Arnau Mir. En 1111, la comunitat va deixar la regla aquisgranesa per adoptar la de sant Agustí. La canònica va aconseguir mantenir-se independent del bisbat d’Urgell, que intentava posar-la sota el seu control. Santa Maria de Castelló de Farfanya (Noguera) també va passar en aquesta època a ser una dependència d’Àger. En 1187, una butlla papal la va unir a la diòcesi de Lleida tot i l’oposició dels abats, fins i tot un d’ells va ser excomunicat el 1197. Això va generar l’enfrontament amb la comunitat i una relaxació dels costums, de manera que hi fou enviat l’abat de Santes Creus, sant Bernat Calbó, que el 1233 va reformar el centre.
No es va aconseguir redreçar les coses, la bona situació econòmica de la casa es va evidenciar amb noves construccions, però l'observança havia decaigut. Amb el pas del temps, ja al segle XV, el lloc va entrar també en decadència econòmica, motivada pel despoblament del territori i conseqüentment la caiguda dels ingressos. En 1433 va entrar en funcionament el règim d'abats comendataris, deslligats de la casa, no hi residien i de vegades ni la visitaven. Finalment el 1592 fou secularitzada i es va convertir en una col·legiata, situació que es va mantenir fins el 1874. El lloc fou bombardejat en la guerra dels Segadors (1645) i cap el 1829 fou convertit en caserna militar i bombardejat novament en el marc de les guerres carlines. Puig i Cadafalch va iniciar la seva restauració a començament del segle XX.
Fotografia de Juli Soler i Santaló
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
L'església des de la galilea
Els edificis de l’antiga canònica són el resultat de construccions i transformacions efectuades en el decurs dels segles. La part més antiga és la zona inferior: una església de tres naus, pràcticament tres esglésies independents, si ens fixem en els murs que les separen. Aquesta part s’hauria aixecat a partir del 1034 i la seva construcció s’hauria perllongat fins el 1041. Aquesta església (o esglésies) va patir la invasió sarraïna del 1046 i cap el 1060 es va bastir l’església superior, deixant la primera com a cripta. Es van aixecar unes columnes a l’església primera per suportar el paviment de la nova, que ara s'han restaurat. La construcció d’aquest temple superior, de tres naus, s’hauria allargat fins el 1094.
Es va aixecar també un claustre romànic, potser només amb dues galeries, que va desaparèixer quan es va bastir un de nou, gòtic, que es conserva parcialment. Aquest es va construir a iniciativa de Pere I, comte d’Urgell entre el 1347 i 1408, possiblement es va començar a finals del segle XIV i es va acabar molt després de la mort del comte, ja entrat el segle XVI.
El claustre, el 2004
Façana sud
Portal a la façana sud
La base de la torre medieval
Detall d'un gravat de Sieur de Beaulieu (1659)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
L'església (2001)
L'església (1983)
Façana de l'església, amb restes del claustre
Amb la imatge de sant Pere encara in situ (2001)
Imatge de sant Pere
Ara a l'església de Sant Vicenç
Capçalera de l'església superior i la cripta enrunada
Fotografia de Puig i Cadafalch
Publicada a L'arquitectura romànica
a Catalunya. Vol III (1918)
Absis cupant les dues esglésies (inferior i superior)
2004, abans de la darrera restauració
L'absis el 2004
Església superior, ja separada de la cripta (2015)
Mirador del Montsec obert al mur nord de l'església
Mur restaurat de l'església inferior i el de la superior, amb el mirador (2015)
Mur de l'església i estructures inferiors del castell o palau (2004)
Estructures inferiors del castell o palau (2004)
Exterior de l'absis
Dovella amb les claus de sant Pere
Cripta, antiga nau de la primera església (2004)
La cripta restaurada (2015)
La cripta restaurada (2015)
La cripta restaurada (2015)
El claustre
Mènsula del claustre
Volta de la sala capitular
Fotografia de Juli Soler i Santaló (1890-1910)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
El claustre (2001)
El claustre (2015)
Gravat de Pieter Boudewyn Van Der Aa
Bibliothèque nationale de France
Detall d'un gravat de Sieur de Beaulieu (1668)
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats
Pintura mural amb els apòstols Judes Tadeu i Jaume
Fragment de la decoració mural de l’absis central de l’església d’Àger. Obra atribuïda al cercle del Mestre de Pedret (sXI-XII) ara al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Els apòstols Judes Tadeu i Jaume
M. Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Els apòstols Judes Tadeu i Jaume
M. Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Conjunt de peces de cristall de roca, d’un joc d’escacs
Documentat a Sant Pere d’Àger i ara al Museu de Lleida. Una altra part important de les peces que també formaven part d’aquest conjunt van anar a parar al mercat d’art i ara són al Museu Nacional de Kuwait.
Peces d'un joc d'escacs
Museu de Lleida
Compartiments d’un retaule
Dos compartiments d'un retaule de pedra calcària dedicat a la Mare de Déu. Obra del Mestre d’Albesa (c1350-1400) ) ara al Museu Nacional d’Art de Catalunya
Nativitat. Mestre d'Albesa (s. XIV)
M. Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Presentació al Temple. Mestre d'Albesa (s. XIV)
M. Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Sarcòfag romà
Utilitzat com a pica baptismal primer a la col·legiata i després a l’església de Sant Vicenç d’Àger, on es conserva. Segurament del segle III.
Sepulcre romà procedent de la canònica
Ara a Sant Vicenç d'Àger
Sepulcre romà procedent de la canònica
Ara a Sant Vicenç d'Àger
Sepulcre d’Arnau Mir de Tost
Restes del sepulcre del fundador, ara disposades a l’església de Sant Vicenç d’Àger.
Sepulcre d’Arnau Mir de Tost
Església de Sant Vicenç d’Àger
Bàcul amb un lleó i una serp
Esmalt de Llemotges (1220-1235) ara al Museu del Louvre.
Bàcul de Llemotges
Museu del Louvre, París
Fotografia: Museu del Louvre / Hervé Lewandowski
Altres elements escultòrics
D’aquest lloc han sortit altres imatges i elements arquitectònics decorats (capitells, impostes...) que es conserven els llocs diversos, fins i tot reutilitzats en cases de la població.
Imposta
M. Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Capitell
M. Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Imatge de sant Pere
Església de Sant Vicenç d'Àger
Museu Marès de Barcelona
- BERTRAN, Prim (1976-77). Donacions de la comtessa Dolça d'Urgell als ordes religiosos (1184-1210). Analecta Sacra Tarraconensia, núm. 49-50. Barcelona: Balmes
- CHESÉ LAPEÑA, Ramon (2011). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d'Àger fins 1198. Volum I i II. Barcelona: Fund. Noguera
- FITÉ I LLEVOT, Francesc (1984). El lot de peces d’escacs de cristall de roca del Museu Diocesà de Lleida, procedents del tresor de la col·legiata d’Àger (segle XI). Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 5
- FITÉ I LLEVOT, Francesc (1994). Sant Pere d’Àger. Catalunya Romànica. Vol. XVII. La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- FITÉ I LLEVOT, Francesc (2003). El claustre de la canònica de Sant Pere d’Àger. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- FITÉ LLEVOT, Francesc (1990). L'escultura romànica de la col·legiata de Sant Pere d'Àger. Segle XI: Algunes qüestions sobre el seu estil i la seva iconografia. Ilerda Humanitats, vol. 48
- FITÉ LLEVOT, Francesc (2019). El sarcòfag romà de la parròquia de Sant Vicenç d’Àger: història i vicissituds. Fulls de Patrimoni, núm. 4. Fundació Privada Arnau Mir de Tost
- FITÉ LLEVOT, Francesc; MASVIDAL, Cristina (2015). Restes subsistents del recinte fortificat del castell d’Àger, d’època andalusina. Revista d’Arqueologia de Ponent, núm. 25
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 12 Noguera. Barcelona: Arxiu Gavín
- MATAS I BLANXART, Maria Teresa (1999). El bàcul de Sant Pere d’Àger, la pèrdua d’un unicum. Anuario de Estudios Medievales, vol. 29
- PALAU I BADUELL, Josep M. (2015). El bisbat d’Urgell a l’inici del segle XIV (a través de la visita pastoral de 1312 a 1315). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- PLEYÁN DE PORTA, José (1880). Album histórich, pintoresch y monumental de Lleyda y sa provincia. Lleida: J. Sol
- PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1918). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. III. Barcelona: I. E. Catalans
- SANAHUJA, Pedro (1961). Historia de la villa de Ager. Barcelona: Ed. Seráfica
- VILLANUEVA, Jaime (1821). Viage literario a las iglesias de España. Vol. IX. Valencia: Oliveres
L'antiga canònica i col·legiata està situada a la part alta de la vila d'Àger, dins les muralles del seu castell