Origen

Àger fou conquerit als sarraïns entre el 1030 i 1040 per Arnau Mir de Tost (c1000-c1072), fill de Miró, senyor de TostTost

Poble abandonat del municipi de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell), amb restes del castell dels senyors de Tost


Església de Sant Martí de Tost
Foto de Wikimedia. Arnau Mir va portar a terme diverses campanyes contra els musulmans i va fundar la casa vescomtal d'Àger.

El castell d'Àger és esmentat des del 1034, quan ja era en poder d’Arnau Mir. Els sarraïns van tornar a prendre el castell el 1046 i el mateix Arnau Mir el va conquistar definitivament en 1048 i en va fer la seva residència. Possiblement sigui d’origen islàmic, es conserva la base d'una torre rodona de grans dimensions, ara parcialment ocupada per construccions posteriors.

El mateix Arnau Mir va fundar un monestir en el castell. S’ha dit que va voler instaurar una comunitat benedictina, i que era en funcionament el 1037, sota l’abat Landfranc, però no hi ha proves evidents d’això.

La fundació

Va ser obra d’Arnau Mir de Tost. En 1046 hi consten unes deixes d’aquest a favor de Sant Pere d’Àger, en 1048 era ja establerta una comunitat de canonges sota la direcció de Ramon. Hi depenia Sant Llorenç de la Roca, i en 1064 hi passa a dependre també la canònica de Sant Miquel de Montmagastre. En 1066 hom va intentar unir aquest establiment amb Cluny, sense èxit.

Arnau Mir va fer importants dotacions a la canònica, i va tenir cura de mantenir-la sota la seva influència. Va aconseguir unes butlles dels papes Nicolau II (1060) i Alexandre II (1063) sotmetent el lloc a la Santa Seu (privilegi d'exempcióprivilegi d'exempció

Privilegi segons el qual la canònica queda sotmesa directament al papa, evitant d'aquesta manera la jurisdicció diocesana) i garantint la seva participació i influència en l’elecció dels abats. Alhora, tant ell com els seus descendents s’encarregaren de dotar-la econòmicament, aconseguint un important patrimoni.

Esplendor

En 1092 Sant Sadurní de Llordà va passar també a dependre d’aquest centre, el castell de Llordà era també residència d'Arnau Mir. En 1111, la comunitat va deixar la regla aquisgranesa per adoptar la de sant Agustí. La canònica va aconseguir mantenir-se independent del bisbat d’Urgell, que intentava posar-la sota el seu control. Santa Maria de Castelló de Farfanya també va passar en aquesta època a ser una dependència d’Àger.

En 1187, una butlla papal la va unir a la diòcesi de Lleida, amb l’oposició dels abats, fins i tot un d’ells va ser excomunicat el 1197. Això va generar l’enfrontament amb la comunitat i una relaxació dels costums, de manera que hi fou enviat l’abat de Santes Creus, sant Bernat Calbó, que el 1233 va reformar el centre. No es va aconseguir reconduir la situació. La riquesa de la comunitat, es va evidenciar amb noves construccions, però l'observança havia decaigut.

L'antiga col·legiata està situada a la part alta de la vila d'Àger, dins les muralles del seu antic castell