|
|
|
|
|
|
|
L’origen del convent
de Carme de Vic es troba en la capella de
l'Esperança aixecada dintre dels límits de la parròquia de Gurb
gràcies a la iniciativa de Pere de Prixana, que va obtenir la llicència
per la seva construcció el 1399. Després d’algunes incidències en la
seva construcció i un cop acabada l’obra, la capella fou oferta als
carmelitans, pel que es va demanar la pertinent autorització al bisbat.
Un cop complerts tots els requisits, el 1406 es va procedir a la seva
fundació com a convent. |
El Carme de Vic |
|
|
Portal de l'església |
El Carme de Vic |
|
|
|
Aviat es va veure que
aquella capella no reunia les condicions necessàries per a portar
endavant l’empresa i el 1418 van canviar d’establiment. El 1403 una
ciutadana havia deixat en testament uns terrens a la ciutat de Vic amb
la finalitat d’aixecar un hospital, però el Consell municipal adduint
que la ciutat ja disposava de suficients instal·lacions hospitalàries va
optar per oferir, el 1415, el lloc als carmelitans que malvivien a
l’Esperança. Aquesta decisió municipal va encendre l’oposició del bisbat
i dels ordes ja existents a Vic que no volien que els carmelitans s’hi
establissin i els fes perdre influència. El 1416, els carmelitans obtingueren
del papa Benet XIII l’aval de l’operació. Després de negociacions, el
1418 es va signar l’acord entre els executors testamentaris, el bisbat i
els carmelitans segons el qual aquests deixaven el lloc de l’Esperança
per establir-se al centre de la ciutat, en uns terrens prop de la
muralla permutats amb els que havien de rebre de la deixa testamentària. |
El Carme de Vic |
|
|
|
La comunitat
carmelitana, obligada a deixar l’Esperança a ran de l’acord, va adaptar
unes cases per establir un convent i església provisionals. Aquesta
precarietat es perllongà en el temps a causa del procés de construcció
de l’església i el convent nous, l'obra dels quals fou molt
lenta; l’església s’hauria acabat a mitjan del segle XVI i seguidament
es continuava amb el claustre i les dependències conventuals
annexes. En aquella època els carmelitans havien atès molta popularitat
i seguidament es van emprendre obres de millora a l’església. |
L'església del Carme |
|
|
|
El 1654 i amb motiu de
la defensa de la ciutat, hom va ordenar l’enderroc del convent, fet que es
va repetir en altres establiments monàstics de la ciutat. Els
carmelitans van haver de deixar el seu convent i establir-se en cases
particulars. Finalment van haver canvis en els projectes de defensa i es
va reorganitzar urbanísticament aquell sector, projectant un nou
convent. |
El claustre, ara biblioteca |
|
|
|
El 1661 es va posar la
primera pedra de la nova església, la construcció d’aquesta es va portar a terme amb més
rapidesa que l’anterior i el 1664 es va poder fer el trasllat d’una a
l’altre. L’església vella es va enderrocar seguidament. La construcció
del convent es va allargar més, a la segona meitat del segle XVIII
encara s’hi treballava.
El segle XIX va
comportar diversos infortunis per la casa. Una primera exclaustració
temporal va tenir lloc entre el 1821 i 1823. El tancament definitiu va
arribar el 1835. Inicialment el lloc fou destinat a caserna, després va
passar a mans de l’Ajuntament i més endavant als maristes. L’església va
prendre el títol de parròquia el 1877. |
El Carme de Vic |
|
|
|
