L’origen del convent de Carme de Vic es troba a la capella de l'Esperança aixecada dintre dels límits de la parròquia de Gurb gràcies a la iniciativa de Pere de Prixana, que va obtenir la llicència per la seva construcció el 1399. Després d’algunes incidències en la seva construcció i un cop acabada l’obra, la capella fou oferta als carmelitans, pel que es va demanar la pertinent autorització al bisbat. Un cop complerts tots els requisits, el 1406 es va procedir a la seva fundació com a convent.
Aviat es va veure que aquella capella no reunia les condicions necessàries per a portar endavant l’empresa i el 1418 van canviar d’establiment. El 1403 una ciutadana havia deixat en testament uns terrens a la ciutat de Vic amb la finalitat d’aixecar un hospital, però el Consell municipal adduint que la ciutat ja disposava de suficients instal·lacions hospitalàries va optar per oferir, el 1415, el lloc als carmelitans que malvivien a l’Esperança. Aquesta decisió municipal va encendre l’oposició del bisbat i dels ordes ja existents a Vic que no volien que els carmelitans s’hi establissin i els fes perdre influència. El 1416, els carmelitans obtingueren del papa Benet XIII l’aval de l’operació.
Després de negociacions, el 1418 es va signar l’acord entre els executors testamentaris, el bisbat i els carmelitans segons el qual aquests deixaven el lloc de l’Esperança per establir-se al centre de Vic, en uns terrens prop de la muralla permutats amb els que havien de rebre de la deixa testamentària. La comunitat carmelitana, obligada a deixar l’Esperança a ran de l’acord, va adaptar unes cases per establir un convent i església provisionals. Aquesta precarietat es perllongà en el temps a causa del procés de construcció del nou establiment, l'obra del qual fou molt lenta; l’església s’hauria acabat a mitjan del segle XVI i seguidament es continuava amb el claustre i les dependències conventuals annexes. En aquella època els carmelitans havien atès molta popularitat i seguidament es van emprendre obres de millora a l’església.
Interior de l'església
El claustre, ara biblioteca
El 1654 i amb motiu de la defensa de la ciutat, hom va ordenar l’enderroc del convent, fet que es va repetir en altres establiments monàstics de la ciutat. Els carmelitans van haver de deixar-lo i establir-se en cases particulars. Finalment van haver canvis en els projectes de defensa i es va reorganitzar urbanísticament aquell sector, projectant un nou convent. El 1661 es va posar la primera pedra de la nova església, la construcció d’aquesta es va portar a terme amb més rapidesa que l’anterior i el 1664 es va poder fer el trasllat d’una a l’altre.
L’església vella es va enderrocar seguidament. La construcció del convent es va allargar més, a la segona meitat del segle XVIII encara s’hi treballava. El segle XIX va comportar diversos infortunis per la casa. Una primera exclaustració temporal va tenir lloc entre el 1821 i 1823. El tancament definitiu va arribar el 1835. Inicialment el lloc fou destinat a caserna, després va passar a mans de l’Ajuntament i més endavant als maristes, actualment acull una biblioteca i el Museu de l’Art de la Pell. L’església va prendre el títol de parròquia el 1877.
Fotografia de Josep Salvany (1916)
Biblioteca de Catalunya
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. I. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- JUNYENT, Eduard (1969). El convent del Carme de Vic. Ausa. Núm. 6
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona. Barcelona: Arxiu Gavín
- SALARICH, Joaquín (1854). Vich: su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias. Vic: Soler Hermanos
- SOLÀ BUSQUETS, Pere i altres (2018). POUM Vic. Catàleg de béns a protegir del municipi (vol. 4). Ajuntament de Vic.
- VELASCO, BAYÓN, Balbino (1990-92). Historia del Carmelo español. Vols. I i II. Roma: Institutum Carmelitanum
- WEBSTER, Jill R. (2005). Notes sobre la vida carmelitana de Vic al segle XV. Acta historica et archaeologica mediaevalia. Núm. 26
- WEBSTER, Jill R. (2013). La trajectòria medieval de tres convents emblemàtics de Vic: Sant Francesc, Santa Clara i Nostra Senyora del Carme. Analecta Sacra Tarraconensia. Vol. 86
El convent és ara ocupat pel Museu de l'Art de la Pell i la biblioteca