L’origen de la casa dels dominics de Vic cal cercar-lo a l’antic convent de Sant Francesc situat al carrer del mateix nom i ocupat pels franciscans conventuals. El 1567, aquests el van cedir als observants els quals ja disposaven d’un establiment a Vic, tot i que estava situat a Calldetenes: el de Sant Tomàs de Riudeperes, on també hi havien establert un col·legi.
En rebre el convent, els observants van optar per continuar a Riudeperes i cedir l’antiga casa als dominics. Els predicadors es van establir en aquell lloc el 1570 i s’hi van estar fins el 1654 quan a causa dels preparatius per a la defensa de la ciutat el convent fou enderrocat amb la finalitat d’evitar el seu ús com lloc d’atac a Vic. Un cop les coses van tornar a la normalitat (1657) van cercar un nou lloc on establir-se i reedificar el convent i ho feren també extramurs, prop del portal d’en Teixidor.
La seva construcció fou impulsada pel bisbe i dominic Francesc Crespí de Valldaura (1655-1662). A començament del segle XVIII encara es treballava a l’església i cap els anys 1720 en el claustre, que té la particularitat de tenir arcs en suspensió, obra de Jacint Morató. Quan el convent fou exclaustrat el 1835, encara no s’havia acabat completament la seva construcció. Un cop el lloc va quedar abandonat per la comunitat dominica es va utilitzar amb finalitats diverses, jutjats, Casa de Caritat, en la que hi van intervenir les Germanes Carmelites de la Caritat institució fundada per Joaquima de Vedruna. L’església va quedar com a parròquia. Actualment és la seu de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic.
Interior de l'església Fotografia de Gaietà Barraquer (1903)
Publicada a Las casas de religiosos...
Façana de l'església
Claustre de la Casa de Caritat
Postal antiga
Col·lecció particular
Claustre
Claustre
Fotografia de Josep Salvany (1911)
Biblioteca de Catalunya
Claustre
Relleu situat prop del lloc de primitiu convent
ocupat pels franciscans i després pels dominics
Dibuix publicat a España, obra pintoresca en láminas..., 1842
Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: F. J. Altés
- COLLELL, Albert (1958). El convento de Santo Domingo, de Vich. Analecta sacra tarraconensia. Nú. 31
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona. Barcelona: Arxiu Gavín
- JUNYENT. Eduard (1957). Priorologi del convent de Sant Domingo de Vich. Ausa: Vol. 2
- JUNYENT, Eduard (1980). La ciutat de Vic i la seva història. Barcelona: Curial
- PI I MARGALL, Francisco (1842). España. Obra pintoresca en láminas… Barcelona: J. Roger
- ROCAFIGUERA I ESPONA, Montserrat (2013). Escorial Vedruna Vic. Des del 1863 fent escola. Fundació Privada Educativa Vedruna Barcelona
- SALARICH, Joaquín (1854). Vich: su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias. Vic: Soler Hermanos
El primer convent era al carrer de Sant Francesc. Després va passar al sud del centre històric de la ciutat, extramurs