Monestirs de
Catalunya
Benedictins Monestir de Sant Vicenç d'Oveix
< anterior Inici Catalunya Pallars Sobirà Rialp següent >
castellano
cercador contacte facebook

Pallars Sobirà

Aquest lloc era conegut originàriament amb el nom de Sant Vicenç d’Insitil i ja figura el 834 en un document de Lotari I on aquest li concedeix immunitat. Tot i que un personatge com l’emperador intervingués en els afers del monestir denota un certa importància, el 868 fou unit a Sant Pere de les Maleses, però a la fi del segle X tornava a ser una abadia independent. Tot i que uns documents falsos de Gerri diuen que a finals del segle XI pertanyia a aquest monestir, fou el comte Artau II de Pallars Sobirà qui, d’acord amb el seu germà el bisbe Ot d’Urgell, el va donar el 1100 al monestir Santa Maria de Gerri.

Lotari I
Gravat de Lotari I (1729-1733)
Lothaire. Charles Le Chauve
Bibliothèque nationale de France

Malgrat això, hi ha indicis que mostren la casa d’Oveix al segle XII sota la influència del bisbat d’Urgell, allunyada de Gerri, i amb una comunitat reduïda al mínim. El 1294 s’esmenta l’abat Bartomeu. Va mantenir-se com abadia fins el segle XIV, quan tot i mantenir el títol d’abat sembla que el lloc s’havia secularitzat. Al segle XVI es va extingir. El 1718 el lloc és esmentat com església, amb un rector. Ara pràcticament ha desaparegut.

Sant Vicenç d'Oveix
Situació
Sant Vicenç d'Oveix
Possibles restes del monestir

Bibliografia:
- VILLANUEVA, Jaime. Viage literario a las iglesias de España. Tomo XII. Viage á Urgel y á Gerona. Madrid: Real Academia de Historia, 1850
- ADELL I GISBERT, Joan-Albert; CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. Catalunya romànica. Vol. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993
 

Situació:

El monestir estava situat en un replà sobre el Noguera Pallaresa, aigua amunt de Rialp, just abans del pont

 

Baldiri B. - Desembre de 2005 / Actualitzat febrer de 2012