Priorat de Santa Maria de Bernui
Priorat de Sant Fèlix de Bernui / Sant Feliu / Bernuy
(Sort, Pallars Sobirà)
L'església de Santa Maria de Bernui és esmentada en els documents falsos de Gerri des del segle X, però el primer document autèntic que fa referència a aquesta església i la relaciona amb el monestir de Santa Maria de Gerri data de l'any 1105, quan el bisbe Ot d'Urgell, va restituir a aquell monestir algunes esglésies que li havien estat usurpades, entre les quals aquesta.
A partir de llavors la parròquia figura sempre esmentada en relació al monestir. Posteriorment, la condició de parròquia sembla que va canviar: el 1477 s'esmenta a Pere Codó com a monjo i prior de Bernui. Al segle XVI és conegut amb l’advocació actual de Santa Maria. Durant el segle XVIII l’activitat del priorat es limitava a la gestió dels béns que Gerri mantenia a Bernui, fins el 1771, data en que fou arrendat. Actualment és una església parroquial.
- ADELL, Joan Albert i altres (1993). Catalunya Romànica. Vol XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d’esglésies. Vol. 9. Pallars Sobirà. Barcelona: Artestudi Ed.
- MOLINÉ I COLL, Enric (1998). Els últims dos-cents anys del monestir de Gerri (1631-1835). Tremp: Garsineu
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1997). Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona: Pub. Abadia de Montserrat