Sota la protecció
comtal, el monestir va anar creixent en importància i propietats. El
1017 s’obtingué del papa Benet VIII una butlla on li foren confirmades
les propietats i es reafirmava la seva independència. Al seu voltant es
va anar aplegant una nova població, el que va obligar que a començament
del segle XI s’aixequés una església (dedicada a santa Maria) com a
parròquia, deixant la de Sant Pere per a ús de la comunitat. |

La nau de l'església |

El cimbori |
|
El segle XI estigué marcat
per una època de cert desgavell; tot fa suposar que per un període, Sant
Pere de Camprodon fou unit al proper monestir de
Sant Joan de les Abadesses. Aquest fet va provocar l'any 1078 la unió de Sant
Pere de Camprodon a l'abadia de
Moissac, al Llenguadoc, i indirectament a la congregació de Cluny. La submissió a aquesta abadia es va
allargar de fet fins el 1461. El segle XII va portar una època de
revifalla, amb l'obtenció de noves propietats i fins i tot la
reconstrucció de l'església, que es va consagrar el 1169, i la
construcció del claustre. Amb la puixança començaren els desacords amb
Moissac, que es van anar succeint en el decurs dels anys. |

El creuer |

El creuer |
|
En el moment de la
separació de Moissac, la situació de Camprodon no era gens envejable:
havia patit uns terratrèmols el 1428 que havien fet destrosses als
edificis i que no s'havien pogut reparar. El 1470 fou saquejat pels
francesos, que s'emportaren l'arqueta de sant Patllari, que seria
retornada més endavant i que encara es conserva a l'església de Santa
Maria. La vida comunitària era també molt relaxada, amb monjos que fins
i tot residien fora del monestir. |

Portal de l'església de Sant Pere de Camprodon
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany,
1918
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |

Sant Pere de Camprodon |
|
El 1592 li foren units
els monestirs de Santa Maria de Ridaura
i Sant Joan les Fonts, també en
plena decadència. El mateix any va passar a formar part de la
Congregació Claustral Tarraconense. A finals del segle disset el lloc
fou ocupat de nou pels francesos que utilitzaren l'església com a
caserna. L'ocupació es va repetir altre cop el 1794.
|

Làpida sepulcral a l'església |

Làpida sepulcral a l'església |

Làpida sepulcral a l'església |
|
La desamortització va
posar fi definitivament a la comunitat, el 1835. Els pocs monjos que
encara l'ocupaven, van haver de deixar el lloc. El 1859 el lloc fou
ocupat per una comunitat de religioses, per poc temps. El segle XX va
portar les obres de restauració de l'església, que es va tornar a
consagrar el 1933. És la única part que es conserva de l'antiga casa
benedictina. |

Sant Pere de Camprodon |

Sant Pere de Camprodon |
|

Sant Pere de Camprodon |

Sant Pere de Camprodon |

Sant Pere de Camprodon |
|

Sant Pere de Camprodon,
amb les ruïnes de la capella i sagristia afegides
Fotografia d'Antoni Serrallach,
sense data (cap el 1900). Publicada per Gaietà Barraquer a Las
Casas de Religiosos... |

Sant Pere de Camprodon
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany,
1918
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |

Sant Pere de Camprodon (1890-1920?)
Autor desconegut. Fons Emili Massanas i Burcet
INSPAI,
Centre de la Imatge. Diputació de Girona |
|

Capitell de Sant Pere de Camprodon
Museu de Girona |

Urna de Sant Patllari, ara a
l'església
de Santa Maria de Camprodon |

Urna de Sant Patllari, ara a
l'església
de Santa Maria de Camprodon |
|
|

Sant Pere de Camprodon
Autor desconegut (c 1900)
Col·lecció particular |
|
|
Els abats de Sant Pere de
Camprodon |
Laufred o Jaufred |
948-956 |
Teodoric |
962-969 |
Dodó
|
976-988 |
Odó
|
991 |
|
Dela
|
1006
|
Odó
|
1013 |
Bonfill |
1016-1022 |
|
Abats
dependents de Moissac |
Berenguer |
1096-1102 |
Pere
|
1108-1112 |
Gregori |
1118-1122 |
Pere
|
1122-1130 |
Esteve
|
1132 |
Bernat
|
1137
|
Vidal
|
1139-1141 |
Berenguer |
1143
|
Pere
|
1143-1169 |
Bernat
de Segurioles |
1170-1187 |
Guiu
|
1187-1195 |
Bernat
de Segurioles (nebot de l'anterior) |
1195-1209 |
Berenguer de Rocams |
1209-1218 |
Ramon
|
1220
|
Robert
de Bastida |
1222
|
Berenguer |
1226
|
Guiu |
1229 |
Berenguer de Maçanet |
1230-1236 |
Bernat
d'Amilau |
1236
|
Bernat
Desbac (no reconegut per Moissac) |
1237 |
Pere
de Corts (no reconegut per Moissac) |
1239-1243 |
Robert
(elegit per Moissac després d'acabada la rebel·lió dels monjos de
Camprodon contra Moissac) |
1243 |
|
Bernat Hug |
1246 |
Pere
|
1248
|
Guiu
|
1249-1255 |
Mateu
|
1257-1268 |
Guillem |
1268-1283 |
Berenguer |
1286
|
Pere
|
1287
|
Guillem |
1287-1301 |
Ramon 1302 |
1302 |
Guillem |
1303-1311 |
Hug
|
1312-1315 |
Ramon
|
1316-1319 |
Arnau
|
1321-1323 |
Ramon
|
1324
|
Gispert |
1324-1325 |
Ramon de Guixar |
1325-1348 |
Bernat
de Folcrà |
1348-1361 |
Francesc d'Ollines |
1361-1371 |
Pere
|
1377-1391 |
Guillem |
1392
|
Jaume
|
1394-1419 |
Berenguer |
1422-1425 |
Pere de Canadell |
1425-1463 |
|
Abats
independents |
Bernat
|
1482-1510 |
Francesc de Remolins |
1517-1518 |
Joan
Pasqual |
1518-1539 |
Regents Bernat i Joan, priors |
1540-1552 |
Antoni
Llorenç Valentí |
1552-1562 |
Bernat
de Cardona |
1574-1592 |
Jeroni
Fort |
1592-1606 |
Felip Jordi |
1609-1610 |
Antoni
de Carmona |
1617-1619 |
Francesc Lordat |
1619-1625 |
Jaume
Busquets |
1627-1628 |
Pere
Finct |
1630-1640 |
Francesc |
1642 |
|
Josep
de Magarola |
1642-1676 |
Benet
de Rocabertí |
1677-1684 |
Baltasar de Muntaner |
1684-1695 |
Genadi
Colom |
1695-1706 |
Galderic Santjust i Pagés |
1710-1731 |
Francesc de Copons i de Copons |
1736-1743 |
Pere
Trellas i Güell |
1743-1774 |
Ignasi
Francolí |
1781-1785 |
Joaquim de Parrella i Rialb |
1785-1801 |
Baltasar Badric i Vallgornera |
1802-1805 |
Andreu
Casaus i de Torres |
1805-1806 |
Francisco de Portella y de Monteagudo |
1807-1817 |
Miquel de Parrella i de Vivet
|
1823-1835 |
|
|
Segons Antoni Pladevall i Font.
Catalunya Romànica, vol.
X |
|