Monestir de Santa Maria de Ripoll

Rivopollus / Riopollus

(Ripoll, Ripollès)

Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll

La vall de Ripoll i altres espais d’aquesta comarca i també d’Osona foren repoblats a partir del 879 gràcies a la iniciativa del comte Guifré el Pelós que va emprendre la reorganització d’un ampli territori que s’estenia més enllà d’aquestes comarques. En aquesta tasca colonitzadora hi van tenir un paper important els monjos i la xarxa de monestirs que es va anar teixint en aquella època i que havia començat poc abans al vessant nord del Pirineu.

Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll

El monestir de Ripoll fou una peça clau en aquesta comesa, aquesta casa la va fundar el mateix comte Guifré (que en el mateix context també fundaria el monestir femení de Sant Joan de les Abadesses) segurament l’any 879, i la va posar sota la direcció de Daguí, el primer abat, fins llavors sacerdot a l'església de Gréixer. El primer esment cert de l’establiment monàstic de Ripoll es situa a l'any 880, en una donació al seu favor. Segurament la comunitat es va establir en dependències provisionals i el 888 el bisbe Gotmar de Vic va poder consagrar la primera església dedicada a Santa Maria. En aquell moment els fundadors, Guifré i la seva muller Guinedilda, van formalitzar una dotació econòmica i també hi va ingressar el seu fill Radulf, nascut cap el 882-883, aportant també altres béns. Guifré va morir el 897 i fou enterrat al monestir.

Santa Maria de Ripoll
Portada de Santa Maria de Ripoll
Gravat de Parcerisa, publicat a
Recuerdos y bellezas de España (1843)
Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
Fotomuntatge de la portada
Portada de Ripoll
La portada de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll

Amb la protecció comtal, Ripoll es va anar desenvolupant i enriquint. A més de l’església de la comunitat es van consagrar dues més, que segurament també servien les necessitats de la població, servents, etc. que s'havien aplegat al seu voltant. Les possessions del cenobi, en aquesta època ja eren força importants, i s'estenien per altres comarques, a més del propi Ripollès. En aquest sentit cal esmentar les possessions rebudes a la muntanya de Montserrat. Aquest desenvolupament econòmic va dur a aixecar una nova església monàstica, que es va consagrar el 935.

Poc després encara es portava a terme una tercera consagració, el 977, punt culminant de l'obra constructiva de l'abat Arnulf (el quart abat de Ripoll, mort el 970), que incloïa un claustre i una muralla que protegia el conjunt. L'església de l'època d'Arnulf era força similar a l'actual, i tenia cinc naus i cinc absis. També sota el govern de l’abat Arnulf, Ripoll va aconseguir la ratificació de les seves possessions gràcies a una butlla del papa Agapit II (951) a més de la seva independència, en endavant restava sota la protecció papal. Alhora es va produir un important desenvolupament cultural, també iniciat sota el govern del mateix Arnulf. L'abat va enviar copistes arreu d'Europa per a transcriure els documents que els serien d'utilitat, tant dins el camp estrictament religiós com de les ciències. L'escriptori de Ripoll va tenir la seva màxima activitat sota l'abadiat d'Oliba.

Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
L'abat Oliba (c971-1046)
Francesc Fajula, 2008

Oliba era de família noble, fill del comte Oliba Cabreta, va renunciar a la seva posició i el 1003 va ingressar a Ripoll, el 1008 fou elegit abat d’aquesta casa i de Sant Miquel de Cuixà i des del 1017 també bisbe de Vic. Va tenir una àmplia tasca política, destacant la fundació de Montserrat, que es va mantenir sota la direcció de Ripoll fins el 1402. Sota l'abadiat d'Oliba, el 1032, es va fer una nova consagració de l'església, reflex de la seva activitat constructora (també a Sant Pere de Vic i Sant Miquel de Cuixà) i que va significar la reconstrucció total de l'edifici. És aquesta església, amb importants transformacions, destruccions, i restauracions, la que actualment es conserva. Ripoll va servir de panteó comtal durant molts anys.

La mort d'Oliba, el 1046, va significar l'inici de la davallada de l'abadia que va portar a unir-la a la de Sant Víctor de Marsella (Boques del Roine), que en aquella època s'havia posat al front de diversos monestirs de Catalunya. Alhora que prenia protagonisme la seva participació en els enfrontaments en el proper monestir de Sant Joan de les Abadesses. També va tenir una important tasca fundadora de priorats dependents; a part del de Montserrat, cal fer esment de Sant Pere el Gros de Cervera, Santa Maria de Gualter, Santa Maria de Meià, Santa Maria del Coll de Panissars, Santa Maria de Banyeres, Sant Quintí de Mediona o Sant Andreu de Tresponts.

Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
Sepulcre de Ramon Berenguer III
Cenotafi de Ramon Berenguer IV

Després d'una època de tensions, l'abadia s'independitzà de Marsella el 1172, fet que no es va acceptar a Sant Víctor i que va motivar diversos plets. S'iniciaren les obres de l'actual claustre. A començament del segle XIII el cenobi va passar a formar part de la Congregació Claustral Tarraconense. El segle XIV és marcat per una davallada en la vida religiosa i econòmica, el 1290 fou assaltat pels homes de la vila de Ripoll, que hi van fer destrosses importants. La comunitat va perdre molts dels seus membres, les despeses i els deutes es feien difícils de suportar, el 1402 es perdia Montserrat, la pesta i els terratrèmols de 1428 l'acabaren d'afectar.

A partir del 1461 començava una època d'abats comendataris, interessats poc més que en el cobrament de les rendes i poc disposats a invertir-les en el mateix cenobi. La relaxació de la vida comunitària era ben palesa, amb episodis d'insubordinació i èpoques sense abat. Els segles següents no aportaren cap millora i la vida de la comunitat es mantingué en un estat força precari. Víctima de revoltes i invasions, el començament del segle XIX va venir marcat per una primera exclaustració (1820-1823). El 1830 es reformava totalment l'església, passant de cinc a tres naus. El 1835 va arribar l'exclaustració definitiva, seguida d'un incendi, destrucció i pillatge. La restauració va començar a partir del 1863 i el 1893 fou consagrada de nou l'església de Santa Maria.

Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
Excavació sota el presbiteri,
amb la base de l'absis central
Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
Sepulcres sota el presbiteri
Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
Esquema de la planta de l'església
i del claustre
Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
El claustre
Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
El claustre
Santa Maria de Ripoll
Ruïnes de Santa Maria de Ripoll
Gravat de Parcerisa, publicat a
Recuerdos y bellezas de España (1843)
Santa Maria de Ripoll
Claustre de Santa Maria de Ripoll
Arcosoli amb restes d'una Mare de Déu d'estuc (sXIV ?)
Portada de Ripoll
El claustre de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
El claustre superior
Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
Capitells del claustre superior
Santa Maria de Ripoll
Planta del monestir de Santa Maria de Ripoll,
segons Gaietà Barraquer a Las casas de religiosos en Cataluña...
Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
Gravat del Voyage pittoresque et militaire en Espagne (1828-30)
Institut Geogràfic i Geològic de Catalunya

Patrimoni dispers del monestir de Santa Maria de Ripoll
Bíblia de Sant Pere de Rodes
Bíblia de Sant Pere de Rodes
Història de Moisès (vol. 1, full 73r)
Bibliothèque nationale de France
Bíblia de Sant Pere de Rodes
Bíblia de Sant Pere de Rodes
Història de Job (vol. 2, full 63r)
Bibliothèque nationale de France
Biblia de Ripoll
La Bíblia de Rodes
De l'escriptori de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
Dovella procedent del monestir
MNAC, Barcelona
Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
Base d'un baldaquí
MNAC, Barcelona
Santa Maria de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
Base d'un baldaquí
MNAC, Barcelona
Santa Maria de Ripoll
Moisès. Compartiment d'un retaule procedent del monestir
Jaume Huguet, c1455
Museu Episcopal de Vic

Bibliografia:
  • ADELL, Joan-Albert (1987). Catalunya romànica. Vol. X. El Ripollès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • ARTIGAS RAMONEDA, José (1886). El monasterio de Santa Maria de Ripoll. Barcelona: F. Giró
  • BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Barcelona: R. Dalmau
  • CABRERA GARRIDO, José María (1965). La conservación de la portada de Santa María de Ripoll. Ministerio de Educación Nacional
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1978). Inventari d'esglésies. Vol. 4. Garrotxa - Ripollès. Barcelona: Artestudi Edicions
  • JUNYENT, Eduard (1975). El monestir de Santa Maria de Ripoll. Ripoll: Junta d'Obra
  • MASFERRER, José (1888). El monasterio de Ripoll. Ripoll: Balagué
  • MUNDÓ, Anscari M. i altres (1992). Art i cultura als monestirs del Ripollès. Barcelona. P. Abadia de Montserrat
  • ORDEIG I MATA, Ramon (2014). El monestir de Ripoll en el temps dels seus primers abats (anys 879-1008). Vic: EH
  • PELLICER, José Mª (1888). Santa Maria del Monasterio de Ripoll. Mataró: F. Horta
  • PIFERRER, P. (1843). Recuerdos y bellezas de España. Catalunya. Vol. 2. Barcelona
  • SUREDA, Marc (2012). Una troballa recent: la Marededéu del Claustre de Ripoll. Taüll, núm. 35

Situació:
Vista aèria

Al centre de Ripoll