L'església de Sant Pere el Gros es troba documentada des de l'any 1072. Està situada en un indret ocupat des de l'antiguitat, al sud-oest de Cervera, prop del riu d'Ondara i d'una important via de comunicació. Aquest territori, la Segarra, s'havia repoblat de manera definitiva poc abans, a mitjan segle XI. Fins aleshores, aquestes terres constituïen una zona de transició entre el món musulmà i el cristià. En aquest procés de repoblació, a més dels poders comtals, també hi participà activament l'Església, a través dels bisbats i dels grans monestirs.
L'any 1081, Guillem de Cervera i la seva esposa Arsendis van fer donació de l'església de Sant Pere el Gros, amb el cementiri annex, al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll (Ripollès). Una butlla del papa Urbà II, datada del 1097, esmentava aquesta cel·la de Sant Pere entre les possessions de Ripoll. Al llarg del temps, Sant Pere el Gros anà reunint diverses propietats a Cervera i als voltants, com ara el castell de Nalec, cedit al priorat l’any 1088 per la mateixa Arsendis, qui ja havia participat en la fundació monàstica. La casa visqué un període de plenitud durant els segles posteriors, fins a mitjan segle XIV, quan començà un procés de declivi. D’aquesta època data un capbreu elaborat pel priorat que recollia les diferents propietats que posseïa en aquell moment.
Durant la segona meitat del segle XIV, el priorat s’abandonà progressivament com a establiment monàstic. Els seus béns s’anaren liquidant, i el prior esdevingué un simple administrador del lloc. A mitjan segle XV, ja no s’hi desenvolupava cap activitat monàstica, i havia esdevingut una mera propietat del monestir de Ripoll. Amb la guerra de Successió, el conjunt quedà en ruïnes, si bé encara es conserven testimonis que indiquen l’existència de restes del claustre i d'altres dependències, les quals es perderen gradualment. Actualment, només és visible l'església, una de les poques de planta circular conegudes. La resta de dependències, de les quals només es conserven els fonaments, han estat excavades i estudiades. Una mica apartat, es troba el molí del Grau, també propietat del priorat.
Planta esquemàtica de l'església
Fotografia de Jordi Contijoch
Secció de l'església
Carles Solsona / Servei del Patrimoni Arquitectònic
El molí de Grau
Fotografia de Josep Salvany (1913)
Biblioteca de Catalunya
Postal antiga, col·lecció particular
- BERGÉS, Carme; RIVERA, F. Xavier (2013). L’antic priorat de Sant Pere el Gros de Cervera. Participació del Museu Comarcal de Cervera en el seu estudi i posterior intervenció arqueològica. Grup de Recerques de les Terres de Ponent
- CORTS, Josep (1723-40). Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera. Manuscrit. Arxiu Comarcal de la Segarra
- DURAN I SANPERE, Agustí (1977). Llibre de Cervera. Barcelona: Curial
- GARRABOU I PERES, Montse (1984). Sant Pere Gros a través de dos documents dels segles XI i XII. Miscel·lània Cerverina
- GAVÍN, Josep M. (1987). Inventari d'esglésies. Vol. 20. Segarra, Urgell. Barcelona: Arxiu Gavín
- PUIG I CADAFALCH, J. (1911). Arquitectura romànica a Catalunya. Vol. 2. Barcelona: I. Estudis Catalans
- RIVERA SENTÍS, F. Xavier (2009). Un capbreu del monestir benedictí de Sant Pere el Gros: 1341-1368. Miscel·lània Cerverina
- RIVERA SENTÍS, F. Xavier (2010). L'antic priorat de Sant Pere el Gros. Estudi històric i documental. Cervera: Museu Comarcal de Cervera
- SABATÉ, Flocel; RAMOS, Maria-Lluïsa (1997). Sant Pere Gros. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell, la Segarra, l’Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- VILLANUEVA, Jaime (1821). Viage literario a las Iglesias de España. Vol. IX. Valencia: Oliveres
L'església de Sant Pere el Gros es troba als afores de la ciutat de Cervera, prop de la carretera que mena a Granyena