Monestirs de
Catalunya
Benedictins Priorat de Sant Pere Gros
< anterior Inici Catalunya Segarra Cervera següent >
castellano
cercador contacte facebook

Segarra

La primitiva església de Sant Pere Gros de Cervera és documentada des del 1072. Poc després fou donada a Sant Pere de Rodes amb la finalitat de fundar-hi un cenobi, fet que no es va arribar a produir per l’oposició dels senyors de Cervera. El 1081 el lloc fou donat a Santa Maria de Ripoll, que hi va fundar un priorat depenent d’aquell monestir, el qual nomenava el prior de Sant Pere Gros entre els seus monjos.

Sant Pere el Gros de Cervera
Sant Pere Gros


Sant Pere el Gros de Cervera
Sant Pere Gros

Sant Pere el Gros de Cervera
Sant Pere Gros


Sant Pere Gros va acumular diverses propietats importants a Cervera i comarca, això i la seva influència sobre la parròquia de Santa Maria de Cervera va originar diversos conflictes amb el bisbat de Vic. Al segle XIV el lloc era en decadència i pràcticament es va convertir en una ermita, tot i que conservava el títol de prior. Al segle XV ja no hi residia cap monjo el que va donar peu a una queixa de la ciutat de Cervera al papa. Amb la Guerra de Successió el lloc va quedar en ruïnes però encara quedaven restes del claustre i d’altres dependències, que es van anar perdent gradualment; actualment només es conserva visible l'església, de planta circular.

Sant Pere el Gros de Cervera
Sant Pere Gros


Sant Pere el Gros de Cervera
Sant Pere Gros

Sant Pere el Gros de Cervera
Planta de Sant Pere Gros


Bibliografia:
-
DURAN I SANPERE, Agustí. Llibre de Cervera. Barcelona: Curial, 1977
- SABATÉ I CURULL, Flocel. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, les Garrigues... Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997
 

Situació:

L'església de Sant Pere Gros es troba a les rodalies de la ciutat, prop de la carretera que porta a Granyena

 

Baldiri B. - Juny de 2006 / Actualitzat desembre de 2011