El bisbe d’Urgell, Pau Duran (1624-1651), mantenia bones relacions amb els escolapis i va impulsar la creació d’un col·legi a Guissona. Un cop triats els terrenys, es va iniciar la construcció i es nomenà el pare Melcior com a superior de la futura casa. Tanmateix, amb la mort del bisbe i la malaltia del superior, el projecte restà abandonat i els escolapis no arribaren mai a establir-s’hi.
Davant aquesta situació, la vila de Guissona acordà concedir un termini de sis anys per reprendre aquella fundació, amb la condició que, si no es feia efectiva, el lloc seria ofert a un altre orde. Transcorregut el termini sense resultats, el recinte fou cedit als agustins descalços de Santa Mònica de Barcelona , que acceptaren l’oferta i iniciaren la nova fundació a partir de l’any 1650. Finalitzades les obres del nou convent, l’any 1653 la fundació es completà amb l’arribada de vuit religiosos. El 1700 es col·locà la primera pedra d’una nova església, que es va acabar l’any 1745. La casa fou exclaustrada el 1835 i el conjunt passà a mans particulars. L’església fou reconvertida en garatge, mentre que el convent s’utilitzà com a centre escolar, funció que encara manté actualment, gestionat per les Dominiques de l’Anunciata.
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- CAMPS, Eduard; SANTAEULÀRIA, Joan (1982). Guissona. Barcelona: Joan Santaeulària
- DIEGO DE SANTA TERESA (1743). Historia general de los religiosos descalzos del orden de los ermitaños...de San Agustin. Vol. III. Barcelona: Martí
- MARTÍNEZ CUESTA, Ángel (1995). Historia de los agustinos recoletos. Vol. 1. Madrid: Ed. Augustinus
- MASSOT, Joseph (1699). Compendio historial de los hermitaños de nuestro padre san Agustín, del Principado de Cataluña. Barcelona: Imp. Juan Jolis