Monestir de Sant Pere de la Pedra

Sancti Petri de Petra / Comanda de Sant Pere de la Pedra

(Lleida, Segrià)

Anglesola
Escut dels Anglesola
Il·lustració d'Armes de famílies de Catalunya

Es tracta d'un monestir de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa (Santiago) de vida curta. La casa de Sant Pere de la Pedra fou fundada per Constança d'Anglesola amb monges procedents del monestir de Jonqueres (Sabadell i Barcelona), casa amb la qual sempre va mantenir lligams. Al nord de la ciutat de Lleida en el lloc de l'actual Secà de Sant Pere hi existia una església amb la mateixa advocació, que és esmentada el 1260 en un document de Jaume I adreçat al comanador de Montalbán (Terol) atorgant protecció a les seves possessions de Lleida i on s'esmenta el lloc de Pedra.

Santa Maria de Jonqueres
Santa Maria de Jonqueres, relacionat amb aquest
Claustre del monestir de Barcelona

La fundació d'aquesta casa es va formalitzar el 1260 a Mérida on el mestre de l'orde de Santiago, Paio Peres Correia, va disposar que la fundadora ocupés l'església de Sant Pere de la Pedra, alhora que foren concedits al nou convent diverses cases i molins. Hom va determinar que la comunitat estaria integrada per dotze monges a més de la priora que seria triada entre elles. Per la seva construcció, el 1263 els impulsors van manllevar diners a ciutadans de Lleida i així hom va poder fer realitat la fundació, que el 1266 estava en funcionament i Jaume I li va atorgar alguns drets. La primera priora fou la mateixa fundadora, Constança d'Anglesola, vídua de Guillem d'Anglesola. Durant la seva existència va patir greus problemes pel seu manteniment.

El 1320 el monestir tenia una comunitat de només dues monges i calia nomenar la priora, ja que l'anterior havia mort. Hom va dirigir-se a Santa Maria de Jonqueres i des d'aquí es va autoritzar que la sotspriora de Barcelona anés a Lleida a cobrir el càrrec vacant. Sorprenentment, el 1321 hom troba a Ramon Mir amb el càrrec de prior de Sant Pere de la Pedra, el que ha fet pensar que en aquell moment la seva decadència fos greu i Ramon Mir fos l'encarregat de liquidar els afers del monestir davant la seva extinció. Després d'una època plena de problemes de caràcter financer, el 1342 el mestre de Santiago va lliurar l'església de Sant Pere i les escasses rendes que tenia a Santa Maria de Jonqueres de Barcelona.


Bibliografia:
  • BUSQUETA I RIU, Joan J. (2010). Notícia sobre els Anglesola a la ciutat de Lleida. Anglesola i els nobles Anglesola: Estudis sobre la vila i la nissaga. Grup de Recerques de les Terres de Ponent
  • COSTA, Maria-Mercè (2005). El món de les dames de Jonqueres. Lleida: Pagès Ed.
  • SÁINZ DE LA MAZA, Regina (1980). La orden de Santiago en la Corona de Aragón. La encomienda de Montalbán. Saragossa: Inst. Fernando el Católico
  • SÁINZ DE LA MAZA, Regina (1981). El monasterio santiaguista de San Pedro de la Piedra en Lérida. Anuario de Estudios Medievales. Vol. 11. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Situació:

Al Secà de Sant Pere, al nord de la ciutat. No es conserven restes aparents del monestir