La cova d'En Nadal és una cavitat de dimensions considerables, situada entorn de la serra de Céllecs, a la Serralada Litoral. Es tracta d'una cavitat artificial, excavada a la roca i adaptada per a l'aixopluc humà.
Malgrat la difícil interpretació de la utilitat que havia de tenir, comuna a aquesta mena de cavitats, hom la considera un eremitori, que s'hauria desenvolupat en època carolíngia, encara que també s'ha volgut situar en èpoques anteriors, potser tardoantiga. Aquesta possibilitat ve sostinguda per l'isolament de l'indret en relació amb els nuclis habitats, element fonamental per portar una vida eremítica. És més segura la seva utilització en èpoques recents com a refugi de carboners, o barraca, el que també hauria afectat la seva estructura en adaptar-la a les noves finalitats.
- CARRERAS CANDI, Francesc (1910). Primitius sepulcres cristians a Çèllechs. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vol. 5
- ENRICH, Jordi; i altres (2000). Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya Central. Una recerca sobre el cristianisme rural. Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, actes
- GRAUPERA, Quim (2008). El testimoni dels monjos eremites a Céllecs: La cova d’en Nadal. Bloc: Maresme Medieval
- RIU, Manuel (1978). Els primers eremitoris mossàrabs de Catalunya. Fonaments. Prehistòria i Món Antic als Païssos Catalans. Núm. 1. Barcelona: Curial
A Can Nadal, a llevant de Vilanova del Vallès