| |
|
|
|
El
lloc de Lledó ja és esmentat el 977 i l'església de Sant Feliu
el 1017. La fundació del monestir tingué lloc el 1089, quan els
esposos Adalbert i Alamburga, van reconèixer que tenien
injustament diverses propietats a les rodalies que els seus
avantpassats havien usurpat, i decidiren renunciar als seus
drets en benefici dels clergues que hi farien vida regular. El
bisbe de Girona decretà que els preveres hi visquessin sota la
regla de sant Agustí. |
Santa Maria de Lledó |
|
|
Portal de l'església |
La façana |
|
|
Poc
a poc la comunitat s'anà enriquint gràcies a diverses donacions.
En temps del prior Arnau de Coll (1136-1196) començà la
construcció de l'església actual i les noves dependències, les
que es encara conserven bastant malmeses, però. A començament
del segle XIII i gràcies a un deixa important, el priorat va
fundar un Hospital de Pelegrins. L'època
d'esplendor perdurà fins el 1592, quan la canònica fou
secularitzada pel papa Climent VIII. Des d'aleshores subsistí
com a col·legiata fins el 1835, quan els clergues es van veure
obligats a abandona-la. |
Detall de la portada |
|
|
Espai de l'antic claustre |
Les antigues dependències |
|
|
Les antigues dependències |
Capitell reutilitzat com a pica
d'aigua |
|
|
La nau |
L'absis |
|
|
Santa Maria de Lledó, 1912
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya. Fons Salvany |
Capseta àrab, de Lledó. Segle XI
Museu d'Art de Girona |
|
Bibliografia:
- Lluís Prat i Torrent. El priorat agustinià de Santa Maria de Lladó i
els seus priors
- Joan Badia i Homs. Catalunya romànica. Vol IX. L'Empordà II.
Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1990 |
|
|
|
Situació:
El monestir de Santa Maria de Lledó és
al centre
de la població de Lladó (Lledó d'Empordà) |
|
