Monestirs de
Catalunya

Canonges agustinians

Monestir de Santa Maria de Vilabertran
< anterior Inici Catalunya Alt Empordà Vilabertran següent >
castellano
cercador contacte facebook

Alt Empordà
 
< monestirs imprescindibles... >

La fundació de la canònica augustiniana de Santa Maria de Vilabertran fou obra de Pere Rigald, sacerdot encarregat d’una antiga església de la que es tenen notícies des del 969. Vers el 1060, aquell Pere Rigald hi havia reunit alguns clergues que hi vivien en comunitat. La casa monàstica ja de bon principi degué estar subjecta a la regla de sant Agustí.

Vilabertran
L'església de Vilabertran


Vilabertran
El campanar

Vilabertran
Interior de l'església


Aviat els antics edificis devien ser insuficients i el 1080 l'abat Rigald començà les obres d'una nova basílica, que fou consagrada vint anys més tard, el 1100. Molt aviat el cenobi adquirí força prestigi, i a la mort del fundador, aquest fou venerat com a sant. En aquella època, els canonges de Vilabertran participaren en la fundació de la col·legiata de Santa Maria de Lledó; el 1089, quan es va fundar l’establiment de Lledó, el seu primer prior, Joan, va sortir de Vilabertran.

Vilabertran
Nau central


Vilabertran
El presbiteri

Vilabertran
Capella lateral


A partir d'aquí la comunitat s'anà enriquint amb donacions molt diverses i la seva vida es desenvolupà amb força regularitat fins la seva secularització. A més de Lledó, el priorat de Santa Maria de l’Om també depenia de Vilabertran. Mostra de la seva importància és la làpida sepulcral d’Alfons el Cast (mort el 1196) que es conserva als murs de l’església i que hom creu que contenia alguna part del cos del monarca. També fou escenari del casament entre Jaume II i Blanca de Nàpols (1295).

Vilabertran
Claustre


Vilabertran
Claustre

Vilabertran
Claustre


Al segle XV es fortificà el monestir i es va aixecar el palau gòtic. El 1592 la canònica fou secularitzada i es convertí en una col·legiata regida per un arxiprest, amb onze canonges. El 1794 els francesos saquejaren l'abadia i s'inicià la ruïna, es perdé l'arxiu i la biblioteca i les tombes de l'església foren destruïdes. La col·legiata subsistí fins el 1835, quan passà a simple parròquia.

Vilabertran
Claustre


Vilabertran
Claustre

Vilabertran
Claustre


L'església és de planta basilical, la de l'època de l'abat Rigald. S'hi conserva una bella creu processional gòtica, del segle XIV. Hi ha també un auster claustre romànic, del segle XII. La sala capitular i les altres dependències es conserven, però amb moltes modificacions degudes a haver passat per mans de particulars.

El palau abacial fou construït a principis del segle XV, malgrat el seu estat de conservació, és un dels millors exemples d'aquesta mena d'arquitectura d'aquesta època.

Vilabertran
Claustre


Vilabertran
Claustre

Vilabertran
Claustre

Vilabertran
Claustre


Vilabertran
Dormitori

Vilabertran
Vilabertran

Vilabertran
Refetor


Vilabertran
Làpida sepulcral d’Alfons el Cast

Vilabertran
Vilabertran

Vilabertran
Antiga tomba de l'abat Rigald


Vilabertran
Anvers de la creu gòtica

Vilabertran

Vilabertran

Vilabertran


Vilabertran
Revers de la creu gòtica

Vilabertran

Vilabertran

Vilabertran

Vilabertran


Vilabertran
Façana de llevant del monestir

Vilabertran
Capçalera de l'església

Vilabertran
Palau abacial


Vilabertran
Pati del palau abacial

Vilabertran
Pati del palau abacial (1890?)
Fotografia de Frederic Bordas
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Vilabertran
Pati del palau abacial (1975-1985?)
Autor desconegut.  Fons de la Diputació de Girona
INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona


Vilabertran
Campanar de Vilabertran (sense data)
Autor: Valentí Fargnoli.  Fons Emili Massanas i Burcet
INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

Vilabertran
Claustre de Vilabertran
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1912)
Biblioteca de Catalunya. Fons Salvany

Vilabertran
Església de Vilabertran
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1912)
Biblioteca de Catalunya. Fons Salvany


Bibliografia:
- BADIA I HOMS, Joan. Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empodà II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1990
- GOLOBARDES VILA, Miguel. El monasterio de Santa María de Vilabertran. Biblioteca del Palacio de Perelada. J. Porter Ed. Barcelona, 1949
- MARQUÈS I PLANAGUMÀ, Josep M. Canònica de Santa Maria de Vilabertran. Curial Edicions Catalanes. Barcelona, 1993
- RIU-BARRERA, Eduard. L’art gòtic a Catalunya. Arquiectura III. Dels palaus a les masies. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003

Enllaç:
- Canónica de Santa Maria de Vilabertran
- La creu de Vilabertran: una troballa inesperada


Situació:

El conjunt monumental de Santa Maria de Vilabertran (46) centra el poble de Vilabertran, que es va desenvolupar al voltant de l'antic cenobi


Santa Maria de Vilabertran

Baldiri B. - Desembre de 2012