|
Canonges
regulars
|
|
La fundació
de la canònica augustiniana de Santa Maria de
Vilabertran fou obra de Pere Rigald, sacerdot encarregat
de l'antiga església, que vers el 1060 hi havia reunit
alguns clergues que hi vivien en comunitat. La casa
monàstica ja de bon principi degué estar subjecta a la
regla de sant Agustí. |
|
  |
|
Aviat els antics edificis devien ser
insuficients i el 1080 l'abat Rigald començà les obres
d'una nova basílica, que fou consagrada vint anys més
tard, el 1100. Molt aviat el cenobi adquirí prestigi, i
a la mort del fundador, aquest fou venerat com a sant. |
|
 |
|
A partir d'aquí
la comunitat s'anà enriquint amb donacions molt diverses
i la seva vida es desenvolupà amb força regularitat
fins que el 1592 la canònica fou secularitzada i es
convertí en una col·legiata regida per un arxiprest amb
onze canonges. |
|
 |
|
El 1794 els francesos saquejaren l'abadia i
s'inicià la ruïna, es perdé l'arxiu i la biblioteca i
les tombes de l'església foren destruïdes. La
col·legiata substituí fins el 1835, que passà a simple
parròquia. |
|
|
|
| |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
L'església actual
és de planta basilical, la de l'època de l'abat Rigald.
S'hi conserva una bella creu processional gòtica, del
segle XIV. Hi ha també un auster claustre romànic, del
segle XII. La sala capitular i les altres dependències
es conserven, però amb moltes modificacions degudes a
haver passat per mans de particulars.
El palau abacial fou construït a principis del segle XV,
és un dels millors exemples d'aquesta mena
d'arquitectura d'aquesta època. |
|
monestirs
que cal conèixer...
