La fundació de la canònica augustiniana de Santa Maria de Vilabertran fou obra de Pere Rigald, sacerdot encarregat d’una antiga església de la que es tenen notícies des del 969. Vers el 1060, aquell Pere Rigald hi havia reunit alguns clergues que hi vivien en comunitat. La casa monàstica ja de bon principi degué estar subjecta a la regla de sant Agustí.

L'església de Vilabertran

El campanar

Interior de l'església

Aviat els antics edificis devien ser insuficients i el 1080 l'abat Rigald començà les obres d'una nova basílica, que fou consagrada vint anys més tard, el 1100. Molt aviat el cenobi adquirí força prestigi, i a la mort del fundador, aquest fou venerat com a sant. En aquella època, els canonges de Vilabertran participaren en la fundació de la col·legiata de Santa Maria de Lledó; el 1089, quan es va fundar l’establiment de Lledó, el seu primer prior, Joan, va sortir de Vilabertran.

Nau central

El presbiteri

Capella lateral

A partir d'aquí la comunitat s'anà enriquint amb donacions molt diverses i la seva vida es desenvolupà amb força regularitat fins la seva secularització. A més de Lledó, el priorat de Santa Maria de l’Om també depenia de Vilabertran. Mostra de la seva importància és la làpida sepulcral d’Alfons el Cast (mort el 1196) que es conserva als murs de l’església i que hom creu que contenia alguna part del cos del monarca. També fou escenari del casament entre Jaume II i Blanca de Nàpols (1295).

Claustre

Claustre

Claustre

Al segle XV es fortificà el monestir i es va aixecar el palau gòtic. El 1592 la canònica fou secularitzada i es convertí en una col·legiata regida per un arxiprest, amb onze canonges. El 1794 els francesos saquejaren l'abadia i s'inicià la ruïna, es perdé l'arxiu i la biblioteca i les tombes de l'església foren destruïdes. La col·legiata subsistí fins el 1835, quan passà a simple parròquia.

Claustre

Claustre

Claustre

L'església és de planta basilical, la de l'època de l'abat Rigald. S'hi conserva una bella creu processional gòtica, del segle XIV. Hi ha també un auster claustre romànic, del segle XII. La sala capitular i les altres dependències es conserven, però amb moltes modificacions degudes a haver passat per mans de particulars.

El palau abacial fou construït a principis del segle XV, malgrat el seu estat de conservació, és un dels millors exemples d'aquesta mena d'arquitectura d'aquesta època.

Claustre

Mostra la situació en un mapa més gran