| |
|
|
|
La fundació de la canònica augustiniana de Santa Maria de
Vilabertran fou obra de Pere Rigald, sacerdot encarregat d’una
antiga església de la que es tenen notícies des del 969. Vers el
1060, aquell Pere Rigald hi havia reunit alguns clergues que hi
vivien en comunitat. La casa monàstica ja de bon principi degué
estar subjecta a la regla de sant Agustí. |

L'església de Vilabertran |
|
|

El campanar |

Interior de l'església |
|
|
Aviat els antics edificis devien ser insuficients i el 1080
l'abat Rigald començà les obres d'una nova basílica, que fou
consagrada vint anys més tard, el 1100. Molt aviat el cenobi
adquirí força prestigi, i a la mort del fundador, aquest fou
venerat com a sant. En aquella època, els canonges de
Vilabertran participaren en la fundació de la col·legiata de
Santa Maria de Lledó; el 1089, quan es va fundar l’establiment
de Lledó, el seu primer prior, Joan, va sortir de Vilabertran. |

Nau central |
|
|

El presbiteri |

Capella lateral |
|
|
A partir d'aquí la comunitat s'anà enriquint amb donacions molt
diverses i la seva vida es desenvolupà amb força regularitat
fins la seva secularització. A més de Lledó, el priorat de
Santa Maria de l’Om també depenia de
Vilabertran. Mostra de la seva importància és la làpida
sepulcral d’Alfons el Cast (mort el 1196) que es conserva als
murs de l’església i que hom creu que contenia alguna part del
cos del monarca. També fou escenari del casament entre Jaume II
i Blanca de Nàpols (1295). |

Claustre |
|
|

Claustre |

Claustre |
|
|
Al segle XV es fortificà el monestir i es va aixecar el palau
gòtic. El 1592 la canònica fou secularitzada i es convertí en
una col·legiata regida per un arxiprest, amb onze canonges. El
1794 els francesos saquejaren l'abadia i s'inicià la ruïna, es
perdé l'arxiu i la biblioteca i les tombes de l'església foren
destruïdes. La col·legiata subsistí fins el 1835, quan passà a
simple parròquia. |

Claustre |
|
|

Claustre |

Claustre |
|
|
L'església és de planta basilical, la de l'època de l'abat Rigald.
S'hi conserva una bella creu processional gòtica, del segle XIV. Hi
ha també un auster claustre romànic, del segle XII. La sala
capitular i les altres dependències es conserven, però amb moltes
modificacions degudes a haver passat per mans de particulars.
El palau abacial fou construït a principis del segle XV, malgrat el
seu estat de conservació, és un dels millors exemples d'aquesta mena
d'arquitectura d'aquesta època. |

Claustre |
|