Monestirs
Monestirs d'Occitània
Monestir de Sant Martí del Canigó
Abbaye Saint-Martin du Canigou
< anterior Inici França Occitània Pirineus Orientals

següent >

castellano
cercador contacte

Conflent
Castell de Vernet / Casteil

La fundació d’aquest monestir es va portar a terme gràcies al comte Guifré II de Cerdanya, el qual havia aixecat una església dedicada a sant Martí ja amb la voluntat d’instaurar-hi un monestir. El 1007 es va formalitzar la fundació amb la donació de terres a la nova casa, alhora que es feia constar que havia de seguir la Regla de Sant Benet. L’any 1009 es va consagrar l’església monàstica amb l’assistència del bisbe Oliba d’Elna i de l’abat de Ripoll i Cuixà, Oliba, germà del comte fundador. L’any 1011 el papa Sergi IV li va confirmar els béns. A més de la casa comtal de Cerdanya, el monestir va rebre protecció del comtat del Rosselló; la comtessa Ermengarda, esposa de Guislabert I, hi va fer donacions el 1007. El 1035 el comte fundador es va retirar com a monjo a Sant Martí del Canigó, on hi va morir l’any 1050.

Sant Martí del Canigó
Monestir de Sant Martí del Canigó

Benedictins

Sant Martí del Canigó
Sant Martí del Canigó
Sant Martí del Canigó
Sant Martí del Canigó

Per voluntat del comte de Cerdanya, l’any 1114 aquesta abadia fou sotmesa al monestir de La Grassa, que de fet intervenia en les eleccions d’abat que es feien al monestir, triant monjos de La Grassa per ocupar el càrrec. Tot i això, el 1159 fou triat un monjo del monestir de Ripoll, el que va provocar l’oposició de la casa occitana que es va materialitzar amb un atac al monestir (1162), que resultà saquejat i amb la comunitat dispersada. La intervenció del rei i del papa va tornar les coses a lloc l’any següent, deixant el monestir independent.

El 1506 aquesta casa va passar a estar regida per abats comendataris i el 1592 el papa Climent VIII la va integrar a la Congregació Claustral Tarraconense. Va mantenir la seva activitat fins que fou secularitzat el 1782 i en els anys següents va caure en ruïna i resultà espoliada. La restauració va començar el 1902 gràcies a la iniciativa del bisbe de Perpinyà Juli Carsalade, el resultat és el monestir actual que conserva d’època antiga l’església, de fet dues esglésies superposades, el campanar i el claustre refet amb elements recuperats. La resta d’edificis són de construcció moderna. A partir del 1952 la casa va estar a càrrec del benedictí Père de Chabannes i des del 1988 per una comunitat que encara l’ocupa.

Sant Martí del Canigó
Sant Martí del Canigó

Sant Martí del Canigó
El bisbe Juli Carsalade, restaurador del monestir
Fotografia publicada a Ilustració Catalana. Núm 23 (1903)
Sant Martí del Canigó
El campanar

Sant Martí del Canigó
Façana de l'església
Sant Martí del Canigó
Església superior
Sant Martí del Canigó
Església superior

Sant Martí del Canigó
Capitell de l'església superior
Sant Martí del Canigó
Capitell de l'església superior

Sant Martí del Canigó
Església inferior
Sant Martí del Canigó
Església inferior
Sant Martí del Canigó
Església inferior

Sant Martí del Canigó
Església inferior
Sant Martí del Canigó
Església inferior

Sant Martí del Canigó
El claustre
Sant Martí del Canigó
Sant Martí del Canigó
Sant Martí del Canigó
Capitell del claustre

Sant Martí del Canigó
Capitell del claustre
Sant Martí del Canigó
Capitell del claustre
Sant Martí del Canigó
Capitell del claustre

Sant Martí del Canigó
Detall d'un capitell del claustre
Sant Martí del Canigó
Làpida sepulcral d'un abat, ara al claustre
Sant Martí del Canigó
El claustre amb l'església al fons

A l'École nationale supérieure des Beaux-Arts de Paris es conserva un manuscrit datat l'any 1195. Es  tracta de la carta de fundació d'una confraria que procedeix de Sant Martí del Canigó. Es conserva incomplet, però a la seva part superior té una representació del Pantocràtor i de membres de dita confraria.

Sant Martí del Canigó
Carta de fundació d'una confraria
École nationale supérieure des Beaux-Arts de Paris
Imatge de l'École nationale supérieure des Beaux-Arts
Sant Martí del Canigó
Sant Martí del Canigó (1837)
Litografia d'A. Mayer
MémoNum - MCEZ de Montpellier
Sant Martí del Canigó
Detall del manuscrit
École nationale supérieure des Beaux-Arts de Paris
Imatge de l'École nationale supérieure des Beaux-Arts

Sant Martí del Canigó
Sant Martí del Canigó (1834)
Louis Villeneuve (1796-1842)
MémoNum - MCEZ de Montpellier
Sant Martí del Canigó
Ruïnes de Sant Martí del Canigó (1834)
Louis Villeneuve (1796-1842)
MémoNum - MCEZ de Montpellier
Sant Martí del Canigó
Ruïnes de Sant Martí del Canigó (1835)
Nicolas Chapuy (1790-1858)
MémoNum - MCEZ de Montpellier
Sant Martí del Canigó
Ruïnes de Sant Martí del Canigó (s.d.)
Lancelot T. Turpin de Crissé (1782-1859)
MémoNum - MCEZ de Montpellier

Sant Martí del Canigó
Sant Martí del Canigó, abans de la restauració (s.d.)
Autor desconegut (començament del segle XX ?)
Imatge de l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Sant Martí del Canigó
Sant Martí del Canigó, abans de la restauració (s.d.)
Autor desconegut
Imatge de 1886 Collections patrimoniales numérisées de Bordeaux 3
Photographies Brutails
Sant Martí del Canigó
Sant Martí del Canigó, abans de la restauració (c. 1886-1891)
Fotografia de Séraphin-Médéric Mieusement (1840-1905)
Publicada a: Recueil. Monuments de France. Recueil factice de photographies de Mieusement classées par ordre alphabétique des lieux (1886-1891)
 Bibliothèque nationale de France

  Sant Martí del Canigó
Sant Martí del Canigó
Il·lustració de France militaire, vol. 1 (1834)
 

Bibliografia:
- Ilustració Catalana. Núm. 23. (1903)
- FONT, François (1903). Histoire de l’abbaye royale de Saint-Martin du Canigou. Perpignan: Imp. Charles Latrobe
- POISSON, Olivier (1995). Sant Martí del Canigó. Catalunya Romànica. Vol. VII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
Enllaç:
- Abbaye Saint-Martin du Canigou
- École nationale supérieure de Beaux-arts de Paris

Situació:

S'hi va des de Castell de Vernet


Sant Martí del Canigó

Baldiri B. - Agost de 2016