Monestirs de
Catalunya
Benedictins Monestir de Sant Pere de la Portella
< anterior Inici Catalunya Berguedà la Quar següent >
castellano
cercador contacte facebook

Berguedà
 
< monestirs imprescindibles... >

La primera notícia documental de Sant Pere de la Portella es troba en una donació efectuada l’any 997 per Oliba, llavors comte de Berga i després abat, donació que comprenia la major part del que serien els dominis de la casa. L’origen d’aquest gran monestir té a veure amb els senyors del castell de la Portella, on es trobava, que la van fundar i dotar amb més béns, els seus impulsors foren Guifré, vicari del castell de la Portella i la seva mare, Doda. En els anys següents continuaren les donacions a la Portella, amb noves possessions que van conformar un ampli domini monàstic. L’any 1018, l’abat Oliba del monestir de Ripoll, antic protector de la casa, va enviar dos monjos a aquest lloc per garantir la seva consolidació.

Sant Pere de la Portella
Sant Pere de la Portella


Sant Pere de la Portella
Sant Pere de la Portella

Sant Pere de la Portella
Sant Pere de la Portella


L’any 1035 tingué lloc la consagració de l’església monàstica de Sant Pere de la Portella, o de Frontanyà, com era coneguda en aquell moment, i la seva dotació, acte d’una gran importància en la que hi varen intervenir l’arquebisbe de Narbona, els bisbes d’Urgell, de Carcassona i de Barcelona (consagrat en aquella ocasió). Curiosament no és fins el 1060 que hom troba el nom del primer abat conegut, el que ha fet pensar que anteriorment estigués d’alguna manera sotmès a Ripoll, com un priorat, cosa que no es pot confirmar. Les donacions rebudes i compres efectuades pel propi monestir (que denoten la seva bona situació econòmica) van ajudar a completar el patrimoni de Sant Pere de Frontanyà, nom que es troba per darrera vegada l’any 1098, utilitzant després únicament el de la Portella. Entre les possessiones de la Portella cal esmentar el priorat de Sant Pere del Mont. L’època de bonança econòmica es va allargar fins la segona meitat del segle XIII, quan es comencen a trobar exemples de debilitat, amb l’aparició de plets i vendes de béns i drets.

Sant Pere de la Portella
La nau de l'església


Sant Pere de la Portella
La conca absidal

Sant Pere de la Portella
Galeria del claustre inferior


Aquesta situació va empitjorar amb una epidèmia de pesta l’any 1348, que va afectar tant el propi monestir com el territori i habitants que en formaven part i que va deixar terres i masos abandonats, el que implicava una davallada de les rendes. L’any 1422 una butlla del papa Martí V confirmava privilegis del monestir, tot i així la casa, sota el govern d’abats comendataris des de mitjan del segle XV, va quedar abandonada i sense comunitat, al menys des del 1517, poc després, el 1544, hom té notícia d’un atac de bandolers amb la mort de l’abat Funès i la nova dispersió de la comunitat. El lloc va quedar abandonat fins que el 1560 es va restaurar amb una comunitat que va anar recuperant la casa fins que el 1617 una butlla del papa Pau V va unir la Portella amb el monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona que hauria fet desaparèixer el monestir si no fos pel fet de mantenir tres monjos per tenir cura de les esglésies de Sant Pere de la Portella, Santa Maria de la Quar i de Sant Maurici.

Sant Pere de la Portella
El claustre


Quan la casa fou suprimida el 1835, els tres rectors van continuar a càrrec de l’antic monestir. Actualment es conserva l’església monàstica, molt transformada, i un conjunt de dependències també molt afectades per les modificacions sofertes, on cal destacar un claustre amb dos nivells integrats per grans arcs de mig punt aixecats en èpoques diferents, amb una balconada a la part superior. Tot el conjunt va anar caient en ruïna sobretot durant la segona meitat del segle XX. Darrerament s’hi han fet tasques de consolidació i recuperació de les construccions. En un edifici aïllat d’aquest conjunt es troba el palau abacial, en ruïnes. Fins el 1936 va conservar un retaule barroc i una preuada imatge d’un Crist en Majestat.

Sant Pere de la Portella
El palau abacial

Sant Pere de la Portella
Claustre inferior


Sant Pere de la Portella
Dependències encara en ruïnes

Sant Pere de la Portella
Sant Pere de la Portella (1890-1923)
Fotografia de Cèsar August Torras
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Sant Pere de la Portella
Claustre de Sant Pere de la Portella (1921)
Fotografia d'Isidre Puntí
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya


Sant Pere de la Portella
Claustre abans de la restauració (1999)

Sant Pere de la Portella
Claustre abans de la restauració (1999)

Sant Pere de la Portella
Claustre abans de la restauració (1999)


Bibliografia:
- BOLÒS, Jordi (1985). Sant Pere de la Portella. Catalunya romànica. Vol. XII. El Berguedà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BOLÒS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Barcelona: Fundació Noguera
 

Situació:

De la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès, cal desviar-se a l'esquerra en direcció Sagàs i continuar fins Sant Maurici de la Quar (3). Des d'aquí, seguir encara per la carretera que passa per la Quar (2), sota el santuari de Santa Maria i que arriba fins Sant Pere de la Portella (1). Des de Sant Maurici, a peu, hom pot seguir el GR 4 que passa pel santuari de Santa Maria.


Sant Pere de la Portella

Baldiri B. - Octubre de 2013