|
L'antiga capella de Santa Madrona de Montjuïc és troba
documentada des del 1403. El 1563 fou oferta als caputxins, però
no la varen ocupar amb prou rapidesa i per això fou donada als
franciscans. En esdevenir petita, aquests van presentar la
renúncia i el 1575 s'oferí de nou als caputxins que feia poc
havien arribat a Barcelona, alhora que assumien el
compromís d'aixecar un nou convent, a les rodalies de la ciutat.
Aquesta cessió es va fer efectiva el 1578, però pocs mesos
després la deixaren per anar al nou convent de
Santa Eulàlia. |
Façana del convent de Santa
Madrona, segons el projecte presentat al rei Felip V
Detall del "Plànol de les Rambles, des de Sant Josep a la del
Centre"
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
Detall del "Plan de
Barcelone du fort de MontIoui, et leurs environs..."
amb la situació de Santa Madrona
Gravat per Incelin (1715-1718?)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
L'actual capella de Santa Madrona a
Montjuïc (feb.
2002) |
|
|
Després d'un intent de retornar la casa als framenors observants, la
capella de Santa Madrona fou oferta als servites que fins
llavors ocupaven l'ermita de Sant Bertran, també a Montjuïc.
Aquests s'hi van estar entre el 1582 i el 1618.
El 1619 hi retornaren els framenors caputxins, que van edificar una nova
església on es veneraven les relíquies de santa Madrona. El 1642
el convent va quedar força malmès de resultes d'una batalla. El
1651 fou ocupat militarment i l'any següent es va fortificar. El
1661 s'iniciaren les obres de reconstrucció de l'església, que
es va beneir el 1664. El 1697, quan l’exèrcit francès va
assetjar la ciutat, els caputxins de Montcalvari van refugiar-se
aquí i a Santa Eulàlia. Com a precaució, les relíquies de santa
Madrona es van portar a la catedral. |
Planta del primer convent de la
Rambla (1723-1823)
Publicada per Gaietà Barraquer a
Las casas de religiosos en
Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX |
|
|
De nou va patir els efectes bèl·lics amb la Guerra de Successió
(1705-1714); el 1706 el convent fou ocupat per l’exèrcit i el
lloc va servir de base per l’atac a Montjuïc. Per la seva
situació, Santa Madrona era un lloc estratègic per qualsevol
invasor: des d’aquí podia atacar la ciutat. El 1713 els
caputxins el van evacuar i el lloc serví per a la defensa de
Barcelona. Quan el lloc caigué, els atacants el van destruir a
canonades. Es va refer més tard a la Rambla. El lloc de l’antic
convent fou urbanitzat amb motiu de l’Exposició Universal de
1929. Entre les runes s’havia aixecat una capella també dedicada
a Santa Madrona, restaurada el 1907, encara es conserva. |
Planta del segon convent de la
Rambla (1824-1835),
superposada amb l'actual Plaça Reial
Publicada per Gaietà Barraquer a
Las casas de religiosos en
Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX |
|
|
Un cop
acabats els combats, tant els caputxins de Santa Madrona com els de
Montcalvari, que s’havien quedat sense casa, foren acollits
provisionalment al seminari (Montalegre), que llavors no tenia
activitat. Van estar-se en aquell lloc fins el 1723. Malgrat els
intents, mai es va autoritzar la seva reconstrucció, ja que els edificis
aixecats fora muralla dificultaven la defensa de la ciutat. |
Façana de Santa Madrona (1835)
Publicat per Gaietà Barraquer a
Las casas de religiosos en
Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX |
Interior de l'església
de Santa Madrona, avui desapareguda
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes |
|
Plànol de la Rambla, 1807, amb la
situació dels convents en aquell moment
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
