Monestirs de
Catalunya
    Orde de Frares Menors Caputxins
Ordes
castellano
cercador contacte facebook

Ordes


Convents de caputxins
fundats abans del 1835
Convent d'Arenys de Mar
Convent de Banyoles (Sant Martirià)
Convent de Sarrià (Santa Eulàlia, Barcelona)
Convent de Montcalvari (Barcelona)
Convent de Santa Madrona (Barcelona)
Convent de Santa Anna de Blanes
Convent de Calella, dit de "Dues Viles"
Convent de Cervera (El Miracle)
Convent de Figueres (Sant Roc)
Convent de les Ermites (Girona)
Convent del Corpus Christi (Girona)
Convent de Sant Antoni (Girona)
Convent de Granollers
Convent d’Igualada
   
Convent de Lleida
Convent de Manresa
Convent de Martorell
Convent de Mataró (l'Esperança)
Convent d'Olot
Convent de Sabadell
Convent de Sant Boi de Llobregat
Convent de Sant Celoni
Convent de Solsona
Convent de Tarragona
Convent de Tortosa
Convent de Tremp (Mare de Déu de la Gràcia)
Convent de Valls (Santuari de la Mare de Déu del Lledó)
Convent de Vic
Convent de Vilafranca del Penedès
Convent de Vilanova de Cubelles


Monestirs de caputxines
fundats abans del 1835
Monestir de Santa Margarida la Reial de Barcelona
Monestir de l'Anunciació de Girona
Monestir de Sant Carles Borromeu (Manresa)
Monestir de l'Assumpció (Mataró)

Els framenors caputxins són el resultat d'una reforma franciscana que va començar el 1525 a Itàlia per iniciativa de fra Matteo de Bascio tot cercant un retorn a l’esperit primitiu de sant Francesc. L’any 1528 van aconseguir l’aprovació pontifícia, però limitant la seva expansió a Itàlia. Malgrat això i gràcies a la intervenció del Consell de Cent, el 1578 es van establir a Barcelona (Santa Eulàlia de Sarrià) i ràpidament es van estendre per la geografia catalana i posteriorment per la resta de la península. Els caputxins s’han caracteritzat, a banda de la seva observança radical de la Regla franciscana i del seu capteniment ascètic per la seva  tasca evangelitzadora i  d’atenció als necessitats, especialment en casos excepcionals com ara les epidèmies de pesta.

Caputxins
Fra Matteo de Bascio
Imatge de domini públic, de Wikimedia Commons

Caputxins
El pare Joaquim de Llavaneres amb un grup de missioners (1886)
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears


Després de la fundació, ben aviat, en cosa de quatre o cinc anys els frares ja tenien una dotzena de cases establertes a Catalunya i fou erigida una Província catalana, amb la celebració habitual dels seus capítols provincials. A més de la casa de Santa Eulàlia de Sarrià s’havien establert a Montcalvari (Barcelona), Valls, Sant Boi, Les Ermites de Girona, Manresa, Banyoles... la darrera fundació abans de l’exclaustració fou la de Calella de la Costa, l’any 1700, arribant a una trentena de convents caputxins estesos pel Principat de Catalunya.

Caputxins
Àpat fratern en la postguerra, segons una pintura del pare Josep M. de Vera
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears

Caputxins
Fra Basili de Rubí (1899-1986), historiador i erudit caputxí
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears


Sant Llorenç de Bríndisi, quan era ministre general, amb la seva visita a Catalunya l'any 1603 estructurà la vida conventual dels establiments caputxins catalans evitant l'eremitisme i apropant els convents a les poblacions.

El segle XIX va representar pels caputxins, com també pels altres ordes monàstics existents, una sèrie d’adversitats: Guerra del Francès, Trienni Liberal i finalment l’exclaustració de 1835, que va acabar definitivament amb la majoria de convents. Alguns d’ells es van poder recuperar, o bé reedificar, i actualment aquest orde es manté al Principat amb aquests establiments: Barcelona (Sarrià, L'Ajuda, Pompeia i Vallvidrera); Arenys de Mar, Igualada, Les Borges Blanques i Palma). 

Sant Llorenç de Bríndisi
Sant Llorenç de Bríndisi
Imatge de domini públic, de Wikimedia Commons

Caputxins
Goig a sant Llorenç de Bríndisi
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears


Caputxins
El pare Miquel d'Esplugues (+ 1934), impulsor de la restauració de la vida caputxina.
Amic i mentor d'intel·lectuals i polítics.
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears

Caputxins
Fra Miquel de Sarrià (+ 1810), reputat predicador de missions populars que morí durant l'ocupació napoleònica amb fama de santedat
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears/td>

Caputxins d'Arenys
Nau de l'església conventual dels caputxins d'Arenys,
edificada sota el guiatge de Bonaventura Bassegoda


Caputxins d'Igualada
El convent d'Igualada reconvertit en hospital (1881)
Fotografia de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN)

Caputxins de Martorell
Els Caputxins de Martorell

Ermites de Girona
El convent de les Ermites de Girona a
Plan de la ville de Gironne et du campement de l'armée...
(1653)
Bibliothèque Nationale de France


Caputxins
Escola de Zurbarán: Abraçada de sant Domènec i sant Francesc
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears

Caputxins
Detall del Arbre seràfic. Segle XVII
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears

Museu Marès, Barcelona
Estigmatització de sant Francesc (siegle XVII-XVIII)
Museu Marès de Barcelona

Caputxins
Els convents de la província caputxina de Catalunya (1712)
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears

Caputxins
Repartición de sopa a los pobres a las puertas del convento de capuchinos
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Caputxins
Gravat amb Àngela Serafina, fundadora caputxina
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona


 

Divina Pastora
Divina Pastora. Autor desconegut
Advocació caputxina
Museu Comarcal de Manresa

 

Bibliografia:
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino. Barcelona Antigua y moderna, descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días. Imp. Tomás Gorchs. Barcelona, 1854
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés, 1906
- LLEDÓS Y MIR, Miguel. Historia de la antigua villa, hoy ciudad de Tremp. Barcelona: J. Faidella Seix, 1917
- SARRET I ARBÓS, Joaquim. Història religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Manresa: Imp. de Sant Josep, 1924
- DURAN CAÑAMERAS, Félix. El convent de framenors caputxins de Martorell. A Franciscalia. Barcelona: Ed. Franciscana, 1928
- J.P.P. El convento y comunidad de monjas capuchinas de Mataró en el transcurso de los siglos. Mataró: Ed. H. Abadal, 1931
- Estadística de la Província de Frares Menors Caputxins de Catalunya, 1944
- FITÓ, Juan. El monasterio de religiosas capuchinas de Manresa. Manresa: Imp. Gutemberg, 1945
- PLANAS, Josep. Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès: Artes Gráficas, 1948
- VIRELLA I BLODA, Albert. Vilanova i la Geltrú. Imatges de la ciutat i de la comarca. Institut d’Estudis Penedesencs, 1949
- VIVAS LLORENS, Eduardo. El antiguo convento capuchino de Calella y su orden tercera. Barcelona: Imp. Myria, 1955
- MAURI SERRA, Josep. Història del convent de Blanes (el de “Les coses benignes”). Barcelona, 1958
- BASILI DE RUBÍ. El convento de San Antonio (1732-1835). Girona: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 1967
- MARTÍ, Conrad J. Estadística de la Província de Frares Menors Caputxins de Catalunya (1900-1975). Barcelona: Cúria Provincial, 1975
- BASILI DE RUBÍ. Un segle de vida caputxina a Catalunya. 1564-1664. Barcelona: Caputxins de Sarrià, 1977
- SALICRÚ I PUIG, Manuel. Els cementiris de Mataró. A Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Núm. 13. Mataró, 1982
- BASILI DE RUBÍ. Els caputxins a la Barcelona del segle XVIII. Aproximació històrico-bibliogràfica. Caputxins de Sarrià. Barcelona, 1984
- ALSINA GIRALY, Joan. El convent dels pares caputxins a Sabadell. Sabadell: Fund. Bosch i Cardellach, 1985
- DANÉS I TORRAS, Joaquim. Història d’Olot XV. Els edificis religiosos, III part. Olot: Ajuntament d’Olot, 1990
- CARDONA, Pere. El convent de frares menors caputxins a la ciutat de Tarragona (1589-1989). Aproximació històrica. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1994
- PUIGDOLLERS I NOBLOM, Rodolf. El convent de Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). La Roca del Vallès: La Torreta, 1998
- VALENTÍ SERRA DE MANRESA. Els framenors caputxins a la Catalunya del segle XIX, Barcelona 1998
- TUSET VALLET, Jordi. Història del santuari de la Mare de Déu del Lledó. Valls: Institut d´estudis Vallencs, 2001
- VALENTÍ SERRA DE MANRESA. Les clarisses-caputxines a Catalunya i Mallorca: de la fundació a la guerra civil (1599-1939). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, 2002
- VALENTÍ SERRA DE MANRESA. El Terç Orde dels caputxins. Barcelona, 2004
- QUEROL GÓMEZ, Antoni. La ciutat de Tortosa: La desamortització, noves funcions i usos urbans. A Patrimoni i economia a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló: Onada Ed., 2008
Enllaç:
- Província de Framenors Caputxins de Catalunya i Balears
- Pàgina oficial de l'orde (Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum)
 
Baldiri B. - Gener de 2012