 |
Monestirs de Catalunya |
| Orde de Frares Menors Caputxins |
|
|
|
|
|
|
Els framenors caputxins són el resultat d'una reforma franciscana que va començar el 1525 a Itàlia per iniciativa de fra Matteo de Bascio tot cercant un retorn a l’esperit primitiu de sant Francesc. L’any 1528 van aconseguir l’aprovació pontifícia, però limitant la seva expansió a Itàlia. Malgrat això i gràcies a la intervenció del Consell de Cent, el 1578 es van establir a Barcelona (Santa Eulàlia de Sarrià) i ràpidament es van estendre per la geografia catalana i posteriorment per la resta de la península. Els caputxins s’han caracteritzat, a banda de la seva observança radical de la Regla franciscana i del seu capteniment ascètic per la seva tasca evangelitzadora i d’atenció als necessitats, especialment en casos excepcionals com ara les epidèmies de pesta. |
|
 El pare Joaquim de Llavaneres amb un grup de missioners (1886) Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears |
||
|
|
||||
|
Després de la fundació, ben aviat, en cosa de quatre o cinc anys els frares ja tenien una dotzena de cases establertes a Catalunya i fou erigida una Província catalana, amb la celebració habitual dels seus capítols provincials. A més de la casa de Santa Eulàlia de Sarrià s’havien establert a Montcalvari (Barcelona), Valls, Sant Boi, Les Ermites de Girona, Manresa, Banyoles... la darrera fundació abans de l’exclaustració fou la de Calella de la Costa, l’any 1700, arribant a una trentena de convents caputxins estesos pel Principat de Catalunya. |
 Àpat fratern en la postguerra, segons una pintura del pare Josep M. de Vera Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears |
 Fra Basili de Rubí (1899-1986), historiador i erudit caputxí Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears |
||
|
|
||||
|
Sant Llorenç de Bríndisi, quan era ministre general, amb la seva visita a Catalunya l'any 1603 estructurà la vida conventual dels establiments caputxins catalans evitant l'eremitisme i apropant els convents a les poblacions. El segle XIX va representar pels caputxins, com també pels altres ordes monàstics existents, una sèrie d’adversitats: Guerra del Francès, Trienni Liberal i finalment l’exclaustració de 1835, que va acabar definitivament amb la majoria de convents. Alguns d’ells es van poder recuperar, o bé reedificar, i actualment aquest orde es manté al Principat amb aquests establiments: Barcelona (Sarrià, L'Ajuda, Pompeia i Vallvidrera); Arenys de Mar, Igualada, Les Borges Blanques i Palma). |
|
 Goig a sant Llorenç de Bríndisi Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears |
||
|
|
||||
|
 El pare Miquel d'Esplugues (+ 1934), impulsor de la restauració de la vida caputxina. Amic i mentor d'intel·lectuals i polítics. Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears |
 Fra Miquel de Sarrià (+ 1810), reputat predicador de missions populars que morí durant l'ocupació napoleònica amb fama de santedat Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears/td> |
|
||
|
|
||||
|
 El convent d'Igualada reconvertit en hospital (1881) Fotografia de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) |
|
|||
|
|
||||
|
 Escola de Zurbarán: Abraçada de sant Domènec i sant Francesc Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears |
 Detall del Arbre seràfic. Segle XVII Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears |
 Estigmatització de sant Francesc (siegle XVII-XVIII) Museu Marès de Barcelona |
||
|
|
||||
|
 Els convents de la província caputxina de Catalunya (1712) Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears |
 Repartición de sopa a los pobres a las puertas del convento de capuchinos Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
 Gravat amb Àngela Serafina, fundadora caputxina Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
||
|
|
||||
|
 Divina Pastora. Autor desconegut Advocació caputxina Museu Comarcal de Manresa |
||||
|
|
||||
|
||||
| Baldiri B. - Gener de 2012 |
