Monestirs de Catalunya - Santa Margarida la Reial

Aquest convent es va fundar el 1599 gràcies a la voluntat i l’empenta que li va donar Àngela Prat (Sor Àngela Margarida Serafina). Amb autorització de les autoritats locals, el mateix any es va procedir a la benedicció de la primera pedra d’un convent en uns terrenys donats per Isabel Manrique, marquesa de Montesclaros, a la Riera d’en Prim, prop del carrer del Carme. Aquest establiment es va posar sota l’advocació de santa Margarida i passà a anomenar-se Reial a causa a l’important suport que li va donar la reina Margarida d’Àustria en els seus començaments. La nova fundació fou confirmada pel papa Climent VIII (1604) i més endavant per Pau V (1608).	El convent el 1806 Dibuix d'Eduard Gràcia Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Gravat amb Àngela Serafina, la fundadora Imatge cedida per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears	El pati i església del convent de Ciutat Vella Imatge cedida per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears

El 1608 Àngela Serafina va morir en olor de santedat, fins i tot es van fer passos per la seva beatificació, però aquesta no es va arribar mai a formalitzar-se. En els primers temps hom va intentar que vinguessin monges de Milà per guiar la nova comunitat, però aquesta iniciativa no es va veure realitzada. La comunitat de frares caputxins de la ciutat va refusar en un principi fer-se càrrec de la tutela del nou establiment, pel que aquest va restar vinculat a la diòcesi.	El convent a començament del segle XIX Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes

Planta del convent de Santa Margarida, l'any 1858 Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 52 (detall) Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona	Riera Alta / Carrer Carme
Superposició del convent amb el plànol actual de la zona	Plànol de la zona

El 1602, a causa de les limitacions que tenia la casa del carrer del Carme, el bisbe va cedir a la comunitat, de manera provisional i mentre es feien les obres d’adaptació, l’establiment de Montalegre que havien deixat les agustines i que en aquell moment s’havia destinat a seminari. Un cop acabades les reformes, el 1604, hi van poder retornar ja com a convent regular. Aquell mateix any va començar l’obra de la nova església. Aquesta comunitat, pel fet de ser el protomonestir d'Espanya, va participar molt activament en les altres fundacions: l’Assumpció de Girona (1609), Sant Carles Borromeu de Manresa (1638), l’Assumpció de Mataró (1730), etc... La comunitat va mantenir la seva existència de manera estable fins que amb la Guerra de Successió les monges es van veure obligades a abandonar el monestir i refugiar-se temporalment a Pedralbes.	Entrada a l’església del convent de les Caputxines (1874) Lluís Rigalt (1814-1894] Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona (Inv. 1162 D)

Amb el segle XIX el convent va entrar en un llarg període d’adversitats, començant per ocupació napoleònica (1809) i seguint amb un episodi de febre groga (1821) que va fer que una part de la comunitat anés refugiada a Manresa. El 1835 foren exclaustrades, però el 1844 hi van poder tornar, trobant-se amb les dependències conventuals malmeses a causa de la seva utilització com a caserna. Exclaustrades novament entre el 1869 i 1877, amb motiu de la reducció el nombre de convents, es van refugiar en aquells anys a Mataró; quan hi retornaren es van trobar les dependències tant afectades que ho van posar a la venda per traslladar-se fora de la ciutat; el 1878 es posava la primera pedra del nou monestir en uns terrens situats en el Camp de Galvany (Sant Gervasi) i el 1881 s’hi establiren.	Convent de les Caputxines (1874) Lluís Rigalt (1814-1894] Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona (Inv. 1124 D)	Convent de les Caputxines (1874) Lluís Rigalt (1814-1894] Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona (Inv. 1126 D)

Aquest nou convent fou un dels que van quedar afectats per la Setmana Tràgica (1909), el que va significar la destrucció del nou monestir i la profanació de les restes mortals de les religioses, entre les quals els de la fundadora. També es perdé l’arxiu. Seguidament es desplaçaren per diversos llocs fins que entre el 1910-11 aixecaven un nou monestir al carrer major de Sarrià, d’on foren expulsades el 1936. Una altre cop van donar tombs per diversos emplaçaments i el 1956 van poder inaugurar una nova seu, que fou enderrocada el 1989. El convent encara manté la seva activitat a la ciutat de Barcelona al carrer de Pomaret.	Enderrocament del convent de les Caputxines (1874) Lluís Rigalt (1814-1894] Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona (Inv. 1125 D)	Enderrocament del convent de les Caputxines (1874) Lluís Rigalt (1814-1894] Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona (Inv. 1127 D)

El convent a Sant Gervasi (Galvany) Fotografia d'autor desconegut. 1881-1890? Arxiu Fotogràfic de Barcelona	El convent de Galvany després de la Setmana Tràgica Imatge de xcaballe, a flikr	El convent de Galvany després de la Setmana Tràgica Imatge de xcaballe, a flikr

	L'actual mercat Galvany

Bibliografia:
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino. Barcelona Antigua y moderna, descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días. Imp. Tomás Gorchs. Barcelona, 1854
- VALENTÍ SERRA DE MANRESA. Les clarisses-caputxines a Catalunya i Mallorca: de la fundació a la guerra civil (1599-1939). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, 2002

Situació:

1 - El convent de Santa Margarida era al carrer del Carme, cantonada Riera Alta.
Ha desaparegut
2 - El segon establiment era al carrer Santaló, l'actual mercat de Galvany

Santa Margarida la Reial

Santa Margarida
Situació del monestir a la Barcelona
de començament del segle XVIII

Baldiri B. - Gener de 2012