L'establiment monàstic de Santa Maria de Cervià fou fundat el 1053 pel senyor de Cervià, Silvi Llobet, com a priorat depenent de Sant Miquel de la Clusa i amb l'aprovació del bisbe Berenguer Guifred de Girona. Ben aviat va quedar sota la protecció dels comtes de Barcelona, que li van fer importants donacions. Els segles XIV i XV marquen el començament de la seva decadència. Al segle XVI va passar a dependre de Santa Maria de Ridaura i més tard (ja al segle XVIII) de Sant Pau del Camp. La seva història com a establiment monàstic va acabar el 1835, amb la desamortització.