El lloc de Gualter fou cedit al monestir de Ripoll pel comte Guifre el Pelós, que l'hauria ocupat abans del 890. El 1079 el comte Ermengol IV d'Urgell era el seu nou propietari. El mateix comte, per ajudar l'establiment del nou monestir, va cedir a l'abat de Ripoll la meitat de les primícies dels pobles que havia acabat de conquerir als àrabs i dels que guanyés en endavant dins el pla de Mascançà, a partir de la serra d'Almenar.

Els primers intents seriosos d'erecció del monestir es feren a partir del 1118, quan es va crear una confraria de clergues i laics per aixecar el monestir, que era llest el 1207. Els comtes d'Urgell, en especial Ermengol VIII, continuaren afavorint el monestir, que tenia un valuós patrimoni. Malgrat tot, mai no va passar de ser un petit priorat, que comptava només amb un prior, quatre monjos i alguns preveres beneficiats.

La vida monàstica va decaure molt al segle XV i el papa Climent VIII el va suprimir totalment el 1593 a fi de dotar amb les seves rendes el capítol de Solsona. En endavant fou una simple església parroquial.

El lloc es troba en lamentable ruïna, ocasionada per una explosió a l'època de la guerra civil, però deixa veure encara la grandesa i la bellesa de la gran església, iniciada després del 1118 i consagrada el 1207.

Actualment el claustre ha estat restaurat i les dependències annexes adaptades com a seu de l'ajuntament.

Santa Maria de Gualter