Els monestirs de Catalunya
Monestir de Santa Maria de Vallverd
Inici Índex general Catalunya Noguera Os de Balaguer

Cistercenques
 

En aquest lloc sembla que hi havia antigament el priorat benedictí de Sant Climent de Tragó del que se'n perd el rastre al segle XI. El 1092 es troba documentada l'església de Santa Maria de Tragó, en la que existia una comunitat de "germans i germanes". Fins al darrer terç del segle XII hi ha una escassetat total de documents.

Castellano | català
 

El març de 1171 es registra una donació a favor de l'església de Santa Maria. Per la documentació d'aquesta època sembla que només hi havia una església on es reunien els eremites i no pas un monestir com a tal. Consta l'existència d'un clergue, Bernat, que servia l'església i aglutinava els eremites. També cal destacar que el lloc tenia certa anomenada atès que personalitats de les rodalies s'hi havien fet enterrar.


El monestir es troba ben documentat des del 1196 i a partir del 1230 apareix oficialment el nom de Vallverd en lloc del de Tragó, com fins ara. Es desconeix des de quan passa a pertànyer a l'orde cistercenc, sembla que a finals del segle XII. Fins i tot hom sospita que per un curt període de temps va conviure paral·lelament la comunitat mixta dirigida per un capellà i l'incipient monestir cistercenc femení, sota la direcció d'una abadessa.

A començament del segle XIII, la documentació que fa referència al lloc és força àmplia. La seva vitalitat és molt forta i la comunitat es consolida i enriqueix, hom sap que es disposava d'una església nova, claustre, refetor i infermeria.


A mitjan del segle XIV comença la decadència, una època de crisi tant material com espiritual, acompanyada de greus deutes. Això fa que el 1452 sigui annexionat a Santa Maria de les Franqueses, també en un període amb moltes dificultats. Aquest és suprimit el 1470 i els seus béns passen a Poblet.

El 1618, consta que es troba enrunat i encara pertany a Poblet. Actualment bona part dels seus antics territoris es troben inundats pels pantans de Santa Anna i de Canelles. Del monestir en resta la capçalera i el transsepte de l'església, de factura cistercenca, del segle XIII.

Les ruïnes d'aquest cenobi són en una terrassa a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana. Per la carretera de Balaguer a Alfarràs, poc abans d'arribar a aquesta darrera localitat, cal desviar-se a la dreta fins Ivars de Noguera. Després seguir per una pista, uns 10 u 11 km, que passant pel poble abandonat de Boix, mena al lloc

Baldiri B. - Octubre de 2007