Monestirs de
Catalunya
Cistercenques Monestir de Santa Maria de Vallverd
< anterior Inici Catalunya Noguera Os de Balaguer següent >
castellano
cercador contacte facebook

Noguera

Vallverd pertany a l’antic municipi de Tragó de Noguera que el 1964 es va incorporar al d’Os de Balaguer. El lloc de Tragó fou conquerit definitivament als musulmans el 1098 i malgrat la seva situació geogràfica va passar a dependre del comtat de Barcelona. El castell de Tragó, les escasses restes del qual es troben a la part més alta de l’antic poble ara negat per les aigües de l’embassament de Santa Anna, es troba documentat en aquesta mateixa època de conquesta, el 1098 Guerau Ponç II de Cabrera (c1066-c1132, vescomte d’Àger i de Girona) el va donar a Bernat Berenguer i Berenguer Miró. A mitjan del segle XII hi ha notícies de l’església de Santa Maria del Pla, precedent directe del monestir. L’any 1172 es va atorgar una donació a favor d’aquella església efectuada per Arnau d’Anglesola (d1159-1201) i la seva esposa Ermessenda d’Àger (d1151-d1200) que en aquell moment era titular dels drets senyorials sobre Tragó. Aquest pergamí, malgrat no esmentar cap comunitat monàstica, és considerat el document fundacional d’aquesta casa.

Santa Maria de Vallverd
Santa Maria de Vallverd

Santa Maria de Vallverd
Santa Maria de Vallverd
Al fons, les ruïnes de Tragó
Santa Maria de Vallverd
Santa Maria de Vallverd

Fins el 1200, els fundadors del monestir figuren també en altres documents que s’han conservat en relació amb Vallverd (nom que es comença a trobar el 1198) en els que s’esmenta l’església, els primers estan relacionats amb el clergue Bernat, després també hi figura una comunitat de “germans i germanes”, més endavant un “monestir” i en el darrer document (1200) ja s’esmenta l’abadessa Petronila on Ermessenda hi figura també com a monja, indubtablement d’aquest lloc. Tractant-se d’una casa cistercenca on els monestirs es fundaven amb la intervenció directa d’altres cases ja assentades, és ben possible que Petronila arribés d’un altre monestir ja existent, el que fa pensar en Vallbona o les Franqueses. En aquest sentit s’ha especulat que la incorporació de Casbas (Osca) al Cister (1196) s’hauria fet realitat amb la intervenció d’alguna monja procedent de Vallverd.

Santa Maria de Vallverd
Santa Maria de Vallverd

En la primera època, el monestir va continuar rebent el suport econòmic de la família dels fundadors a més d’altres personalitats de les rodalies, paral·lelament el propi monestir va anar comprant altres béns amb el resultat d’aplegar un ampli patrimoni. Però la nissaga dels Àger es va desentendre de Vallverd durant la segona meitat del segle XIII, el que es va traduir en un descens en els seus ingressos i a finals de segle en l’inici de la seva decadència. Els problemes econòmics i els deutes es van anar incrementant, per afrontar-los el 1351 o 1352 l’abadessa Elisenda va vendre els drets del monestir sobre Tragó, que després recuperaria però a costa de la venda d’altres propietats. En aquesta època també va patir l’episodi de pesta que va afectar aquest territori que va agreujar la situació i fer pràcticament impossible la seva recuperació.

Santa Maria de Vallverd
Santa Maria de Vallverd

El 1452 l’abadessa fou acusada d’actes deshonestos i quan va arribar el visitador de Santes Creus, aquella va fugir. La casa es trobava en un estat lamentable i les monges de la petita comunitat desateses, el que va aconsellar la seva supressió i integració al monestir de les Franqueses de Balaguer, situació passatgera ja que aquest darrer monestir també patia greus problemes que van portar a la seva supressió el 1474, data en que va esdevenir una dependència del monestir de Poblet (Conca de Barberà). A causa d’una confusió, s’havia localitzat en aquest indret el priorat benedictí de Sant Climent de Tragó, realment es tracta de Sant Climent de Torogó (Pallars Jussà) filial del monestir de Santa Maria d'Alaó (Osca).

Santa Maria de Vallverd
Santa Maria de Vallverd

Del monestir de Vallverd es conserva la capçalera i el transsepte d’una església del segle XIII que presenta un bell aparell en els seus murs, actualment no hi ha més restes aparents. És possible que a causa de la seva decadència la nau no s’arribés a aixecar mai, les altres dependències s’han perdut. La diferent orientació de la nau sud ha fet pensar en que tingui el seu origen en la primitiva església de Santa Maria del Pla.

Santa Maria de Vallverd
Esquema de la planta de l'església de Vallverd

Santa Maria de Vallverd
Santa Maria de Vallverd
Santa Maria de Vallverd
Santa Maria de Vallverd
Santa Maria de Vallverd
Santa Maria de Vallverd

Santa Maria de Vallverd
Santa Maria de Vallverd
Santa Maria de Vallverd
Santa Maria de Vallverd
Arcosoli del mur sud del transsepte
Santa Maria de Vallverd
Santa Maria de Vallverd
Absidiola sud, ara dividida en dos nivells

Bibliografia:
- COTS, Josep Maria (1994). Catalunya romànica. Vol. XVII. La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- COTS, Josep Maria (2003). Santa Maria de Vallverd. Societat d'Onomàstica. Col·loqui general. Núm. 93
- MORA I GINÉ, Xavier (2017). Notes històriques sobre Tragó de Noguera. Associació d’Amics de Tragó de Noguera
 

Situació:

El lloc es troba en una terrassa a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana. Per la carretera de Balaguer a Alfarràs, poc abans d'arribar a aquesta darrera localitat, cal desviar-se a la dreta fins Ivars de Noguera. Després seguir per una pista, uns 10 u 11 km, que passant pel poble abandonat de Boix, porta al lloc
 

Baldiri B. - Juny de 2006 / Actualitzat juliol de 2017