Monestirs de
Catalunya
Cistercenques
Cistercencs
Monestir de Santa Maria de les Franqueses
< anterior Inici Catalunya Noguera Balaguer següent >
castellano
cercador contacte facebook

Noguera

La fundació

La fundació d’aquest monestir es va fer per iniciativa dels comtes d’Urgell i formant part de la política d’assentar i repoblar els territoris recuperats pels cristians. Aquest sector (Balaguer) es va conquerir el 1105, però no va ser fins a mitjan del segle XII que no es va estabilitzar i a partir d’aquí van començar les polítiques de repoblació, entre les quals la fundació d’aquest monestir.

La fundació es va concretar en la donació feta el 15 de maig de 1186 pel comte Ermengol VIII d’Urgell a la seva mare la comtessa Dolça de Foix (vídua d’Ermengol VII) d’unes terres amb la finalitat d’establir-hi un monestir. A més hi va afegir una dotació de 1.000 sous anyals, per deu anys.

Les Franqueses
Les Franqueses

Les Franqueses
La porta de ponent de l'església
Les Franqueses
Les Franqueses

L’orde del Cister es va fer càrrec d'aquest nou establiment femení, els seus membres procedien, molt probablement, de Vallbona de les Monges, que ja havia estat fundat anteriorment, el 1173. La primera abadessa coneguda és Gila (1187-89).
 

Les Franqueses
Capçalera de l'església amb el creuer
Les Franqueses
Interior de l'església
Fotografia de Jordi Contijoch, a Calaix

Època d’esplendor

Durant el mandat de l’abadessa Ricarda (1190-1200) el monestir va acumular un ampli seguit de possessions i drets que el papa Celestí III (el 1193) li va confirmar alhora que posava l’establiment sota la protecció de la Santa Seu. Els primers anys del segle XIII queden marcats per l’adquisició d’importants drets i propietats, tot i que també consten vendes per poder fer front als deutes. En aquesta època va arribar a tenir una cinquantena de monges.

Tot i no ser un monestir especialment considerat per la noblesa, hi ha constància de donacions i deixes testamentàries per part de comtes i sobirans: Guerau de Cabrera, el 1204. Ermengol VIII, el 1208. Pere el Catòlic, el 1211. Elvira de Subirats, vídua d’Ermengol VIII, el 1220. Jaume el Conqueridor, el 1236. Àlvar I d’Urgell, el 1267. Ermengol X, el 1314. Cecília, vídua de Jaume I d’Urgell, el 1350. Ferran d’Antequera, el 1413.

Les Franqueses
L'absis

La decadència i supressió

La decadència arribà en el segle XIV, el nombre de monges disminueix, també les donacions i rendes. Ja hem esmentat la donació de la comtessa Cecília, vídua de Jaume I d’Urgell, del 1350, motivada per l’estat ruïnós en que es trobava el monestir. Tot i aquesta situació, el 1452 el proper monestir de Vallverd fou unit a aquest, ja que la seva decadència era encara més accentuada. L’abadessa de les Franqueses, Isabel de Zaya, es va fer càrrec d’aquella casa. El 1474, tot i els esforços de l’orde per a mantenir aquest centre, el papa Sixt IV va ordenar la seva supressió i lliurà els seus béns a l’abadia de Poblet que hi envià dos monjos per a fer-se càrrec de la casa i les terres. La supressió es va fer, segons el visitador, perquè no se puede continuar en ninguna manera la observancia regular en las cosas espirituales por deffecto e detrimento de las temporales. El lloc passà a ser un priorat de Poblet, el primer prior conegut fou Antoni Boada (1478).

Les Franqueses
Rosassa al transsepte nord

Priorat de Poblet

Hi ha una nota de Diego de Monfar datada entre el 1641 i 1652 que descriu l’estat del cenobi: Hay también en medio de la vega, hacia occidente, a la mano izquierda del camino que va de Balaguer a Lérida, un monasterio que lo fue de religiosas cistercienses, obra antigua y maciza: llámase de las Franquezas. Por estar tan cercano al río está muy sujeto a las avenidas de él, pero puede resistir a ellas. Las religiosas se acabaron, y por ser de aires mal sanos no han puesto otras; porque las aguas se encharcan y los vapores que se levantan corrompen los aires. Está unido al monasterio real de Poblet y residen allá uno o dos monjes, que cuidan de la casa y heredades y celebran misa. Hay en la iglesia algunos sepulcros antiguos de piedra, levantados en alto, no se sabe de quien son porque no hay armas ni inscripciones. Consérvanse los claustros y dormitorios y otros cuartos del monasterio, pero amenazando ruina, por hacer muchos años están inhabitados.

El 1700 els monjos van deixar el monestir i van vendre les seves ruïnes a un particular de Balaguer: Francesc de Portolà. Actualment només es conserva l’església.

Les Franqueses
Restes del claustre

L’edifici

L’església és una construcció amb planta de creu llatina. De nau única coberta amb volta lleugerament apuntada. Es tanca amb un absis semicircular, ben visible exteriorment, amb tres obertures. Els braços del curt transsepte presenten també uns nínxols absidals encastats en el gruix dels murs.

Als peus de la nau hi ha una de les tres portes de l’edifici, la segona al transsepte nord i la tercera al mur del sud, que comunicava amb el claustre i la resta de dependències. Aquest sector s’ha excavat recentment i hom pot endevinar la planta de les edificacions que hi havia.

Les Franqueses
Finestral del transsepte sud
Les Franqueses
Porta del transsepte nord

Abaciologi de Santa Maria de les Franqueses

Gila (1187-1189)
Ricarda (1190-1200)
Comdora (1200-1202)
Guillema (1203-1206)
Raimunda, priora (1206-1208)
Berenguera de Rocafort (1208-1219)
Maria (1224)
Sibil·la d’Urtx (1282)
Eleonor (1302)
Isabel de Zaya (1452)
Elvira de Sant Martí (1474)

Les Franqueses
Planta esquemàtica de l'església del monestir

Bibliografia:
- FARRÉ, Anna (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVII. La Noguera. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
- BERTRAN I ROIGÉ, Prim (1982). El monestir de Santa Maria de les Franqueses. Notes per a la seva història. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs
 

Situació:

De la carretera de Balaguer a Menàrguens cal agafar un trencall a l'esquerra, i després un altre que porta al monestir, visible entre els camps. Indicat


Monestir de les Franqueses

Baldiri B. - Octubre de 2014