El 1203 la comunitat va rebre de Pere el Catòlic, fill i successor d’Alfons el Cast, un extens territori el que els va permetre deixar l’antic establiment i traslladar-se a un nou indret, molt apropiat per a construir una cartoixa. El nou monestir estaria ja en condicions d’habitabilitat el 1215 i tot i que les obres van continuar, segurament va ser en aquella data que els cartoixans van canviar de lloc.

Mare de Déu, 1599

Façana de la Mare de Déu

Les valuoses donacions rebudes van fer que la comunitat augmentés considerablement i visqués una època d’esplendor: el 1226 tenia dotze monjos, a més dels frares i donats. El 1270 fundaren una nova cartoixa a Sant Pol del Maresme i el 1272 es portà a terme una nova fundació: la cartoixa valenciana de Porta Coeli.

Pati de l'edifici d'entrada

Antigues construccions davant l'església

El 1333 va començar la construcció d'un segon claustre amb dotze cel·les més i el 1403 un tercer amb sis cel·les. El 1452 fou suprimit el monestir cistercenc de Santa Maria de Bonrepòs, que volgueren unir a Santes Creus; Escaladei, que sempre havia mantingut diferències d’ordre material amb Bonrepòs va fer valer un pacte amb el papa Nicolau V, pel qual si l’establiment cistercenc fos suprimit, Escaladei en tindria dret. El cas va generar un litigi que finalment es va resoldre amb el repartiment de les propietats entre Escaladei i Santes Creus.

Esquema de la planta de la cartoixa, publicada per Gaietà Barraquer a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX

Els importants béns i la situació econòmica favorable del monestir van permetre la promoció de grans obres al mateix recinte monàstic, sobretot al segle XVIII. Malgrat els episodis de guerra que el van afectar, va mantenir la seva vitalitat i poder fins el seu tancament. A començament del segle XIX va tenir lloc una primera exclaustració, que va fer que els monjos es dispersessin i el lloc fos saquejat. El 1835 i davant dels greus incidents succeïts en altres convents propers, els monjos van fugir d’Escaladei, abandonant-lo i deixant-lo a mans dels espoliadors, caient en l'abandó i ruïna. La conreria encara va continuar en ús i ara és un poble dins el municipi de la Morera. La propietat de la cartoixa va passar a la Generalitat (1990) que ha portat a terme obres de conservació a l'antic recinte monàstic.

Edifici da la Mare de Déu

Edifici da la Mare de Déu
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1921
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Façana de l'església
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1921
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Façana de l'església

Ruïnes de l'església
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1921
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Porta del sagrari, darrera l'església

Claustre del nord

Claustre del nord, al fons
cel·la reconstruïda

Claustre del nord

Passadís del claustre nord, amb l'entrada a la cel·la

Finestró de la cel·la reconstruïda

Cel·la reconstruïda

Cel·la reconstruïda

Cel·la reconstruïda

Pati de la cel·la reconstruïda

Pati de la cel·la reconstruïda

Claustre sud

Situació

Entre la Vilella Alta i la Morera de Montsant hom troba el poble d'Escaladei
(l'antiga conreria), les ruïnes del monestir són properes