Els monestirs de Catalunya
Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei
Inici Índex general Catalunya Priorat la Morera de Montsant
monestirs que cal conèixer...

Cartoixans
 


Les Ruïnes de la cartoixa

El monestir d'Escaladei va ser fundat el 1194 arrel de les negociacions mantingudes entre Alfons I i els cartoixans. Hi ha versions llegendàries que fan recular més aquesta data, el cert és que el territori era ja ocupat des de molt abans per eremites. Inicialment els primers cartoixans es van establir a l'antic eremitori de Santa Maria de Poboleda. El 1203 la comunitat va rebre un extens territori que encara es va ampliar més amb el decurs del temps, ja llavors es van traslladar al lloc actual. La riquesa de les donacions va fer que la comunitat augmentés considerablement, ja el 1226 tenia dotze monjos, a més dels frares i donats.

Castellano | català
 


Entrada al recinte de la cartoixa


Façana neoclàssica


La façana de l'església

El 1270 funden una nova cartoixa a Sant Pol del Maresme. El 1333 s'inicia la construcció d'un segon claustre amb dotze cel·les més i el 1403 un tercer amb sis cel·les. El 1452 és suprimit el monestir cistercenc de Santa Maria de Bonrepòs i Escaladei va aconseguir la seva propietat, el que va comportar plets amb els cistercencs de Santes Creus fins que més endavant es va sentenciar la divisió dels béns de Bonrepòs entre els dos monestirs.


El claustre


Ruïnes de la cartoixa


L'antiga conreria

Els importants béns del monestir van permetre la promoció de grans obres al mateix recinte monàstic, sobretot al segle XVIII. Va mantenir la seva vitalitat i poder fins l'exclaustració (1835). Quan els monjos van fugir, el lloc fou espoliat i va caure en l'abandó i ruïna. La conreria encara va continuar utilitzant-se i ara és un poble dins el municipi de la Morera. La propietat de la cartoixa ha passat a la Generalitat que ha començat obres de conservació a l'antic recinte.

Entre la Vilella Alta i la Morera de Montsant hi ha el poble d'Escaladei (l'antiga conreria), les ruïnes del monestir són properes
Baldiri B. - Novembre de 2005