Eremitori de Santa Maria de Montsant / Poboleda

Monte Sancto / Santa Maria de Poboleda / Pupuleta

(la Morera de Montsant / Poboleda, Priorat)

Santa Maria de Montsant
Santa Maria de Montsant

L’ermita de la Mare de Déu de Montsant té el seu origen en un establiment eremític. El 1164 Albert de Castellvell va donar aquestes terres a Ramon de Vallbona i al sacerdot Pere de Montsant, el primer eremita documentat de la serralada. Tot i tractar-se d’un eremitori, en aquest lloc es va aplegar una petita comunitat vinguda de Cèrvoles. Molt aviat (1171) haurien abandonat aquell primer assentament per desplaçar-se a Poboleda, tot i que hom considera també la possibilitat que l’establiment eremític s’erigís directament a Poboleda.

Santa Maria de Montsant
Santa Maria de Montsant

A Poboleda la comunitat va subsistir possiblement fins la mort de Ramon de Vallbona, el 1176, en el mateix indret on s’establirien els cartoixans, ja a finals d’aquell segle. Una tradició ha considerat que els eremites de Poboleda, amb Pere de Montsant al seu front, van tenir un paper decisiu en la fundació d’Escaladei (Priorat). Hom pensa que cap el 1204 la comunitat de Poboleda es va traslladar a Bonrepòs on va evolucionar amb rapidesa fins esdevenir una casa cistercenca amb vincles amb el monestir de Poblet (Conca de Barberà).

Paral·lelament els mateixos impulsors del monestir de Bonrepòs (Pere Balb i la seva esposa Guillema) havien afavorit la creació d’una comunitat cistercenca femenina al lloc del primer establiment a Santa Maria de Montsant, dalt la serra, un indret poc adient per les necessitats d’una casa cistercenca. Fou l’arquebisbe de Tarragona qui va fer donació del lloc a Pere Balb. Potser mai va acollir cap comunitat i no fou fins el 1215 que van arribar les primeres monges procedents de Vallbona (Urgell) establint-se i fundant de fet el monestir de Santa Maria de Bonrepòs (Priorat).

A la serra es conserva l’ermita de la Mare de Déu de Montsant sense restes aparents de l’antic establiment eremític. La capella ha estat renovada en diverses ocasions, el portal té l’escut d’Escaladei amb la data de 1741. Els cartoixans es van fer càrrec del lloc després de la dissolució de la casa cistercenca de Bonrepòs, que havia mantingut sempre la propietat de l’ermita.

Santa Maria de Montsant
Santa Maria de Montsant
Interior de l'ermita actual
Santa Maria de Montsant
Santa Maria de Montsant
Restes de l'antiga capella
La serra del Montsant
La serra de Montsant
Santa Maria de Montsant
Santa Maria de Montsant
Santa Maria de Montsant
Santa Maria de Montsant
Escut d'Escaladei
Santa Maria de Montsant
Santa Maria de Montsant
Santa Maria de Montsant
Santa Maria de Montsant
Fotografia de la Família Cuyàs,(s/d)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
Santa Maria de Montsant
Santa Maria de Montsant
Fotografia de la Família Cuyàs,(s/d)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

Segon establiment a Poboleda
Santa Maria de Poboleda
Vista de Poboleda
De l'eremitori de Poboleda no hi ha restes visibles

Bibliografia:
  • FONTS GONDOLBEU, Antoni. Poboleda i Escaladei. Monografía acerca del origen del Monasterio de “Scala Dei” y de la villa de Poboleda. Barcelona: Centro Editorial Artístico de Miguel Seguí, 1914. Ed. Facsímil editada per Carrutxa, Reus, 2004
  • FORT I COGUL, Eufemià (1965). L’eremitisme a la Catalunya Nova. Studia Monastica. Vol. 7-1. Abadia de Montserrat
  • GAVÍN, Josep M. (1977). Inventari d'esglésies. Vol. 1. Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat, Matarranya. Barcelona: Artestudi
  • GORT JUANPERE, Ezequiel (1995). Santa Maria de Montsant. Catalunya Romànica. Vol. XXI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • GORT JUANPERE, Ezequiel (2017). Santa Maria de Bonrepòs, el monestir cistercenc del Montsant. Albarca: Llibres de la Carxana
  • LLADONOSA, Josep (1962). El Montsant i els ermitans. Analecta Montserratensia, vol. IX. Abadia de Montserrat
  • MIQUEL SOLSONA, Eduard (2011). L'eremitisme a Montsant
  • PALOMAR, Salvador; FONTS, Montsant (1993). Santa Maria de Montsant. Carrutxa
  • SANS I TRAVÉ, Josep Maria (2018). Sant Ramon, fundador del monestir de Santa Maria de Vallbona. Lleida: Pagès Ed.
  • VILLANUEVA, Jaime (1851). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XX. Viage á Tarragona. Real Academia de la Historia

Situació:
Vista aèria

Per pujar a l'actual ermita cal sortir d'Albarca i seguir el "GR" que es va enfilant fins el Pla del Grau. S'hi va en poc més de mitja hora