Monestirs de
Catalunya
Cistercencs Monestir de Santes Creus
< anterior Inici Catalunya Alt Camp Aiguamúrcia següent >
castellano - français
cercador contacte facebook

Alt Camp
 
< monestirs imprescindibles... >

Antecedents i fundació

L'any 1150, el senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada va donar als cistercencs de la Grand Selva (un important monestir situat al nord-est de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, ara pràcticament desaparegut) uns terrenys a Valldaura (Vallès Occidental) amb la finalitat de que s’hi fundés un nou cenobi. El seu primer abat fou Guillem (1152-54). Degut a les condicions poc adients per l’establiment d’un monestir en aquell lloc, hom va decidir el seu trasllat a un altre indret.

Santes Creus
Santes Creus
Claustre

Santes Creus
La plaça del monestir

Santes Creus
Façana de l'església


El 1155 hi va intervenir el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que va donar una propietat seva situada a Ancosa (la Llacuna, Anoia), amb millors condicions geogràfiques, on hom pensa que s’hi va arribar a establir el nou monestir tot i que el lloc tampoc era del tot convenient. El 1160 es va fer una darrera donació amb la mateixa finalitat, d’uns terrenys prop del Gaià, on es va aixecar el monestir definitivament. La fundació no va culminar del tot fins el 1168, quan una butlla del papa Alexandre III va declarar la nova casa depenent directament de Roma, lliure de la intervenció episcopal. El primer abat fill del país fou Pere de Valldaura (1158-1184).

Santes Creus
Portada de l'església


Santes Creus
La nau central

Santes Creus
Retaule major


Les primeres construccions

Cap el 1170 començaren les construccions provisionals per acollir els monjos que s’aplegaren al voltant de la capella de la Santíssima Trinitat, que encara es conserva. A la mateixa època s'hi va afegir la comunitat veïna de Sant Pere de Gaià. Després (1174) va començar la construcció del monestir definitiu, seguint la distribució característica dels monestirs cistercencs. El 1221 hom va poder consagrar l’església que, possiblement, encara no era acabada del tot, també es va edificar un claustre, anterior a l’actual, del qual encara perdura el templet del lavabo de decoració més senzilla, que contrasta amb la resta del claustre actual, aixecat posteriorment.

Santes Creus
Els sepulcres reials (Jaume II i Pere el Gran)

Santes Creus
Sepulcre de Pere el Gran
Encarregat el 1291 al mestre Bartomeu de Girona utilitzant una banyera romanoegípcia

Santes Creus
Sepulcre de Jaume II (mort el 1327) i Blanca d’Anjou (morta el 1310). L’obra es va fer entre el 1311 i 1316 hi intervingueren diversos mestres (Pere de Prenafeta, Pere de Bonull i Francesc de Monflorit). Va seguir el model del sepulcre de Pere el Gran

Santes Creus
Sepulcre de Jaume II i Blanca d’Anjou
Jacent de Blanca d'Anjou
Santes Creus
Sepulcre de Jaume II i Blanca d’Anjou

Santes Creus
Exterior de l'absis central amb la rosassa
Santes Creus
El cimbori gòtic
Santes Creus
El claustre

D'aquella primera època són la sagristia, sala capitular i el parlador (que comunica el claustre amb la zona posterior del complex). A sobre d’aquest conjunt es va aixecar poc després el dormitori dels monjos, començat el 1191 i enllestit ja al segle XIII. Sota l’abadiat de sant Bernat Calbó (1226-1233) i després d’un període de problemes econòmics es va reprendre l’activitat constructora, gràcies a la col·laboració dels sobirans.

Santes Creus
El claustre
Santes Creus
El claustre

Monestir reial

Pere el Gran (1240-1285) fou el primer monarca que va disposar el seu enterrament al monestir. Posteriorment el creuer de l’església va acollir la tomba del seu fill Jaume II el Just (1267-1327) i la seva esposa Blanca d’Anjou (1283-1310). És en aquesta època que es va aixecar el Palau Reial. L'abat Bonanat de Vila-seca fundà els monestirs filials de Valldigna a la Safor (1298) i d'Altofonte a Sicília (1308). Santes Creus també intervingué en la fundació de l'orde militar de Montesa el 1319.
 

Santes Creus
El claustre
Santes Creus
Templet del lavabo

Santes Creus
Santes Creus
Imatge del Catálogo Monumental de España (1900-1961). Tarragona (1909?)


El claustre

El 1313 es va posar la primera pedra d’un nou claustre, que havia de substituir l’anterior, que encara no s’havia acabat. Aquest claustre s’aparta de l’estil característic cistercenc i presenta una decoració exuberant de figures de tota mena, però predominant les fabuloses, amb animals monstruosos, en front de les escenes religioses. En aquesta obra hi va treballar Reinard Fonoll, un personatge probablement anglès que fou contractat el 1331 per l’abat Francesc Miró (1335-1347). Aquest claustre es va inaugurar el 1341 i es va restaurar al segle XX.

Santes Creus
Sepulcre d'un membre de la casa dels Cervelló, al claustre
Santes Creus
Rerecor segons una fotografia
de Josep Salvany, 1912
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Fotografies
antigues

Decadència

Segueix un llarg període de decadència, que no va impedir que es portessin a terme noves obres de poca entitat, com ara reformes al Palau Reial i l’adaptació de l’armarium com a capella de l’Assumpta, al claustre. Entre el 1376-77 s’hi van fer construccions defensives (merlets). El 1452 els béns de Santa Maria de Bonrepòs van passar a Escaladei i Santes Creus, el primer es va quedar amb les propietats properes i el darrer amb els objectes litúrgics i les propietats més allunyades, s’ha dit que el claustre posterior de Santes Creus procedeix de Bonrepòs.

Santes Creus
Capella de la Trinitat
Santes Creus
Claustre posterior

Els darrers anys

Els darrers anys foren d’una certa prosperitat, es van fer diverses obres d’adaptació de les dependències del monestir. Un nou palau de l'abat fou aixecat el 1640 sobre l'antic hospital dels Pobres, el 1733 fou construïda la infermeria i ampliat el refetor, que perdé els trets gòtics. A la segona meitat del segle XVIII s'acabà la urbanització de les places i la construcció del portal de l'Assumpta.

Ja al segle XIX, el monestir va viure els infortunis de l’època. Pel que fa a la guerra del Francès, tot i que les tropes hi van entrar i la comunitat va fugir temporalment, no sembla que ni els edificis ni el mobiliari van patir especialment els efectes del seu pas. El 1820 fou suprimit el convent i els seus béns sortiren a subhasta dividint el conjunt en lots diversos, pel que fa al mobiliari, tot i patir pèrdues aquestes es poden considerar lleus. Reintegrada la comunitat el 1823, el monestir fou definitivament abandonat el 1835, arran dels fets de juliol de Reus i Barcelona, en aquell moment i malgrat la situació passada, la comunitat era de trenta-cinc membres.

Santes Creus
El palau reial
Santes Creus
Antic escriptori, més endavant celler (foto de 1988)

La recuperació del monument

El 1843 l'antic monjo Miquel Mestre, rector de la parròquia, fundà el poble de Santes Creus; va demanar l'església major per a la parròquia, i li va retornar el culte; més tard el palau de l'Abat va esdevenir la seu de l'ajuntament. El trasllat del presidi de Tarragona (1870) i la tercera guerra Carlina (1874) causaren importants destruccions, reparades per la Comissió de Monuments de Tarragona. El 1921 fou declarat monument nacional. Ara aquest important monument és propietat de la Generalitat de Catalunya.

Santes Creus
Dormitori
Santes Creus
Sala capitular

Santes Creus
Sala capitular

Santes Creus
Santes Creus
Sala
capitular
Sepulcre de l'abat Jaume Valls (1534-1560)
a la sala capitular

Mobiliari

Retaule de la Mare de Déu

El 1403 es va encarregar un nou retaule, obra començada per Pere Serra, que devia fer els preparatius i que va enllestir el 1410 Lluís Borrassà i on hi va treballar també Guerau Gener. El retaule constava de dos cossos separats per la imatge de la Mare de Déu. A cada costat quatre escenes de grans dimensions amb representació de la vida de la Mare de Déu, a més dels pinacles amb els Evangelistes i la predel·la mal conservada. Ara el retaule es conserva repartit entre el MNAC i el Museu Diocesà de Tarragona.

Santes Creus
Resurrecció de Crist
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Santes Creus
Sant Joan Evangelista
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Retaule

Tomba de Pere el Gran

El sepulcre de Pere el Gran (1240-1285) fou encarregat pel seu fill Jaume II que el va manar construir en el lloc triat per seu pare, aquest monestir de Santes Creus, tot i haver estat excomunicat. El 1291 es va encarregar la seva confecció al mestre Bartomeu de Girona utilitzant una banyera romanoegípcia enviada pel mateix Jaume II quan era rei de Sicília. El sepulcre està format per la banyera antiga, un templet decorat amb imatges al seu damunt i tot el conjunt cobert per un baldaquí. El cos reial es va traslladar a aquest lloc d’enterrament el 1295, després es va fer el baldaquí i els daurats, acabats deu anys després. Aquest sepulcre fou obert el 2010, moment en que es va investigar les restes del monarca i es va restaurar i netejar el conjunt.

Santes Creus
Sepulcre de Pere el Gran

Pere el Gran
Pere el Gran
 Usatici et Constitutiones Cataloniae (segles XIV-XV)
Bibliothèque nationale de France

Santes Creus
Pica baptismal (segles XII-XIII)
Museu Diocesà de Tarragona

Santes Creus
Mare de Déu del Roser
Germans Alegret ? (1599)
Museu Diocesà de Tarragona

Santes Creus
Escut de Santes Creus
Publicat per Gaìetà Barraquer a:
 Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX


Bibliografia:
- Álbum pintoresch-monumental de Catalunya. Barcelona: Associació Catalanista d'Excursions Científiques, 1883
- BALDOR ABRIL, Elisabeth. El monestir de Santes Creus des del primer abadiat quadriennal a la guerra dels Segadors (1619-1641). Pagès Editors. Valls, 1999
- BARRAQUER, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Imprenta F.J. Altés. Barcelona, 1906
- BARRAQUER, Cayetano. Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Francisco J. Altés. Barcelona, 1915
- CABESTANY, Joan-F. Reial Monestir de Santes Creus. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1997
- CABESTANY, Joan-F. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2002
- CABESTANY, Joan-F. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003
- CREUS COROMINAS, Teodoro. Santas-Creus. Descripción artística de este famoso monasterio. F. Miquel y Comp. Vilanova i la Geltrú, 1884
- GALITÓ I PUBILL, Miquel. Pere Carrera i Torrent (1785-1844). Darrer abat de Santes Creus i fill de Castellnou de Seana. Pagès Editors. Lleida, 1996
- GUDIOL, Josep; ALCOLEA, Santiago. Pintura gòtica catalana. Ed. Polígrafa. Barcelona, 1987
- SALAS RICOMÁ, Ramón. Guía histórica y artística del monasterio de Santas Creus. F. Arís e Hijo. Tarragona, 1894
- VILLANUEVA, Jaime. Viage literario a las Iglesias de España. Tomo XX. Real Academia de la Historia.  Madrid, 1851
Enllaç:
- Reial Monestir de Santes Creus (visita)
- La Vanguardia.es (23 de març de 2010). Obertura del sepulcre de Pere el Gran
- Museu d'Història de Catalunya. Restauració de la tomba de Pere el Gran
- Tomba de Pere el Gran (gigafoto)

Situació

L'antic monestir cistercenc de Santa Maria de Santes Creus és situat al municipi d'Aiguamúrcia, per un trencall de la carretera del Pont d'Armentera. Ben indicat


Santes Creus

Baldiri B. - Novembre de 2014