monestirs que cal conèixer...

Cistercencs
 

Antecedents de la fundació

El senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada va donar als cistercencs de la Gran Selva (monestir situat al nord-est de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, ara desaparegut) uns terrenys a Valldaura (Vallès Occidental) amb la finalitat de que s’hi fundés un nou cenobi. El seu primer abat fou Guillem (1152-54). Degut a les condicions poc adients per l’establiment en aquell lloc hom va decidir el seu trasllat a un altre indret.

La plaça del monestir

El monestir de Santes Creus

El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va donar una propietat seva situada a Ancosa (Anoia) i amb millors condicions geogràfiques al monestir de la Gran Selva, que tot fa pensar que va arribar a fundar-hi un monestir. El lloc tampoc era del tot convenient i el 1160 es va fer una darrera donació amb la mateixa finalitat d’uns terrenys prop del Gaià, on es fa aixecar el monestir definitivament. La fundació no va culminar del tot fins el 1168, quan una butlla del papa Alexandre III declara la fundació depenent directament de Roma, sense intervenció episcopal. El primer abat fill del país fou Pere de Valldaura (1158-1184).

Monestir reial

Pere el Gran (1240-1285) fou el primer monarca que va disposar el seu enterrament al monestir. Posteriorment el creuer de l’església va acollir la tomba del seu fill Jaume II el Just (1267-1327) i la seva esposa Blanca d’Anjou (1283-1310). És en aquesta època que es va aixecar el Palau Reial.

El claustre posterior

El palau reial

L'abat Bonanat de Vila-seca fundà els monestirs filials de Valldigna a la Safor (1298) i d'Altofonte a Sicília (1308). Santes Creus també intervingué en la fundació de l'orde militar de Montesa el 1319.

El claustre

El 1313 es posa la primera pedra d’un nou claustre, que havia de substituir l’anterior, i que era inacabat. Aquest claustre s’aparta de l’estil característic cistercenc i presenta una decoració exuberant de figures de tota mena, però predominant les fabuloses, amb animals monstruosos, en front de les escenes religioses. En aquesta obra hi va treballar Reinard Fonoll un personatge probablement anglès que fou contractat el 1331 per l’abat Francesc Miró (1335-1347). Aquest claustre es va inaugurar el 1341. Es va restaurar al segle XX.

Templet del lavabo

Galeria del claustre

Interior de l'església

Retaule de la Mare de Déu

En 1403 s'encarrega un nou retaule, obra començada per Pere Serra, que devia fer els preparatius de l’obra i enllestida el 1410 per Lluís Borrassà i on hi va treballar també Guerau Gener. El retaule constava de dos cossos separat per la imatge de la Mare de Déu. A cada costat quatre escenes de grans dimensions amb representació de la vida de la Mare de Déu, a més dels pinacles amb els Evangelistes i la predel·la mal conservada. Ara el retaule es conserva repartit entre el MNAC i el Museu Diocesà de Tarragona.

Sepulcre d'un membre de la casa dels Cervelló, al claustre

Decadència

Segueix un llarg període de decadència, que no impedeix que es portin a terme noves obres, de poca entitat com ara reformes al Palau Reial i l’adaptació de l’armarium com a capella de l’Assumpta, al claustre. Entre el 1376-77 s’hi fan construccions defensives (merlets). El 1452 els béns de Santa Maria de Bonrepòs van passar a Escaladei i Santes Creus, els primers es van quedar amb les propietats properes i els segons amb els objectes litúrgics i les propietats més allunyades. S’ha dit que el claustre posterior de Santes Creus procedeix de Bonrepòs.

Antic escriptori, més endavant celler (foto de 1988)

Els darrers anys

Els darrers anys són d’una certa prosperitat, es fan diverses obres d’adaptació de les dependències del monestir. Un nou palau de l'abat fou aixecat el 1640 sobre l'antic hospital dels Pobres, el 1733 fou construïda la infermeria i ampliat el refetor, que perdé els trets gòtics. A la segona meitat del segle XVIII s'acabà la urbanització de les places i la construcció del portal de l'Assumpta. El 1820 fou suprimit el convent i els seus béns sortiren a subhasta. Reintegrada la comunitat el 1823, el monestir fou definitivament abandonat el 1835, arran dels fets de juliol de Reus i Barcelona.

La recuperació del monument

El 1843 l'ex-monjo Miquel Mestre, rector de la parròquia, fundà el poble de Santes Creus; va demanar l'església major per a la parròquia, i li va retornar el culte; més tard el Palau de l'Abat va passar a seu de l'ajuntament. El trasllat del presidi de Tarragona (1870) i la tercera guerra Carlina (1874) causaren importants destruccions, reparades per la Comissió de Monuments de Tarragona. El 1921 fou declarat monument nacional. Ara aquest important monument és propietat de la Generalitat de Catalunya.

El dormitori