Monestirs de Catalunya - Castell i comanda de Miravet

Monestirs de
Catalunya

Castell i comanda de Miravet
Templers / hospitalers

< anterior

Inici

Catalunya

Ribera d'Ebre

Miravet

següent >

castellano

Ribera d'Ebre

Ascó

Comanda d'Ascó

Flix

Priorat de Santa Maria de Flix

Miravet

Comanda de Miravet

Móra d'Ebre

Convent de Sant Antoni de Pàdua

Riba-roja d'Ebre

Sots-comanda de Riba-roja

monestirs imprescindibles...

El Castell de Miravet és d’origen islàmic, està situat en un punt estratègic dalt un turó a la riba de l’Ebre. Tant aviat el lloc es va recuperar als sarrains (1153), el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el va lliurar al Temple amb la voluntat que l’orde militar tingués cura de la defensa d’aquell sector. La fundació de la comanda es va portar a terme des de la casa templera de Santa Maria de Tortosa. Durant els primers anys es va reorganitzar l’establiment i restaurar el castell, fins que el 1165 es va independitzar de Tortosa formant la comada de Miravet. De fet Miravet era el centre d’un territori dintre del qual hi havia altres cases templeres (Tortosa, Horta, Gandesa, Riba-roja, entre altres...). El primer comanador de Miravet fou Ramon Bernat (1190).

Façana de ponent del castell de Miravet

El castell de Miravet i l'Ebre

Malgrat l’oposició del bisbat de Tortosa, Miravet va anar guanyant influència i poder en el territori, va esdevenir una casa rica i amb una comunitat nombrosa, la més important del regne. Entre els seus murs es van fer diversos capítols provincials de l’orde. A més, la comanda de Miravet fou beneficiària en diferents ocasions de donacions béns i drets.

Castell de Miravet

Amb l’abolició de l’orde promoguda des de França, la casa de Miravet es va oposar i s’hi va fer forta, Jaume II va posar setge al castell el 1307. L’escomesa fou dura i llarga, fins que el 1308, després de gairebé un any de resistència, els templers van capitular. Amb la caiguda de Miravet, només la casa de Montsó va quedar en mans del Temple, fins la seva capitulació, el 1309. Un cop els templers van deixar el castell, aquest va tenir un administrador provisional, fins que el 1317 la propietat va passar als hospitalers. Més endavant els frares de Miravet foren declarats formalment innocents i els foren assignats llocs de residència i pensions per la seva subsistència.

Pati del castell

Castell de Miravet

Fou un dels escenaris de la Guerra Civil Catalana (1462-1472) quan els hospitalers es van veure obligats a abandonar el castell. Episodis bèl·lics es van repetir encara durant la Guerra dels Segadors i la de Successió. A causa de la desamortització els hospitalers el van deixar i el lloc va passar a mans particulars. Els episodis bèl·lics no van acabar, però; durant la Guerra Civil el lloc va tornar a ser escenari de combats. En els darrers anys s’hi han fet obres de restauració, després de que el 1995 fou declarat Bé d’Interès Cultural.

Castell de Miravet

Atri de l'ésglésia

Porta de l'església

Església

Capitell de l'absis

Castell de Miravet

Façana nord

Castell de Miravet

Castell de Miravet
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1915
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Pati del castell de Miravet
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1915
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Fotografies de 1988, abans de la restauració

Castell de Miravet

Pati del castell

Castell de Miravet

Església

Bibliografia:
- BLADÉ DESUMVILA, A. El castell de Miravet. Barcelona: Rafael Dalmau Ed. 1966
- CATALÀ ROCA, Pere. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Ed. 1993
- PAGAROLAS I SABATÉ, Laureà. Catalunya Romànica. Vol. XXVI. Tortosa i les Terres de l’Ebre... Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997
- FUGUET SANS, Joan. Templers i hospitalers, II. Barcelona: Rafael Dalmau Ed. 1998
- SANS I TRAVÉ, Josep. El setge al castell dels templers de Miravet. Lleida: Pagès Ed. 2000

Situació:

El castell de Miravet és a sobre de la població del mateix nom, a tocar de l'Ebre

Coordenades GPS : N 41.035956 E 0.593399

Castell de Miravet

Baldiri B. - Juliol de 2011