monestirs que cal conèixer...

Templers / hospitalers
 

L'antic castell sarraí de Miravet fou donat a l'orde del Temple al mateix moment de la seva conquesta pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el 1153. Es va organitzar amb rapidesa malgrat la seva situació, en terra fronterera, que la feia força perillosa. Inicialment depenia de Tortosa, de qui s'independitzà el 1165.

Miravet va tenir una certa hegemonia dins de l'organització templera: a partir del 1196 el superior de Miravet té el títol de comanador de Miravet, Tortosa i Ribera. Hi depenien les cases de Miravet, Tortosa, Horta i Ascó, amb la inclusió de les cases dependents d'aquestes. La seva tasca fou predominantment defensiva i repobladora.

Galeria del claustre

El castell de Miravet

Castell de Miravet, abans de la restauració

El pati, abans de la restauració

El segle XIII es correspon amb una època d'esplendor i la comunitat és força nombrosa, fet que queda demostrat amb la importància de l'obra arquitectònica. Miravet tenia bones relacions amb la casa reial de qui reberen protecció. Aquesta situació va començar a canviar a finals d'aquest segle.

L'església

El castell

El pati

Interior de l'església, abans de la restauració

Quan es va procedir contra l'orde, a començament del segle següent, els templers es van fer forts i un dels castells que més van resistir-se fou el de Miravet. El 1308 va patir un setge fins que a finals d'aquest any va haver de capitular i el castell va passar a mans de les forces de Jaume II. Aquest va administrar-lo fins que el 1317 fou traspassat a l'orde de l'hospital.
 
Sota els hospitalers, Miravet va perdre tot el seu esplendor, va participar en diverses guerres i lluites. A començament del segle XVIII és desmantellat i pateix els efectes de la depredació. Torna a utilitzar-se militarment encara més endavant. Els santjoanistes van conservar-ne la propietat fins la desamortització, quan va passar a mans particulars. Fou escenari de diverses actuacions a la guerra del 1936-39. Ara és en procés de restauració.