|
Es tracta d’un monestir de monges cistercenques que té el seu origen
a la petita església i antic priorat
benedictí de Santa María de Iguácel depenent de
San Juan de la Peña, al nord-est de
Jaca. Aquell lloc fou adquirit del 1203 per Pere el Catòlic que el
va cedir a l’abadia cistercenca de Morimond (Alt Marne), i aquesta
hi va instaurar una comunitat de monges, en aquella primitiva
comunitat es trobaven les germanes Gracia i Osenda Romai, aquesta en
fou la primera abadessa. El mateix Pere va donar al nou monestir el
lloc de Cambrón, prop de Sádaba, on el 1213 les monges s’hi van
traslladar segurament a causa del rigor del clima i la solitud que
patien a Iguácel. A Sádaba van aixecar el monestir de Cambrón,
dedicat a La Concepción i depenent del
monestir de Veruela, Osenda Romai va ser també la primera
abadessa de la nova casa. El lloc d’Iguácel va continuar formant
part del patrimoni del monestir. El 1212 el rei Pere li va atorgar
més donacions de béns, entre els quals uns antics banys romans, ’Los
Bañales’ d’on hom pensa que van aprofitar la pedra pel nou monestir. |
|
|
El 1407 s'hi va aplegar la comunitat del
monestir de Marcilla que va ser
clausurat.
Entre els anys 1448 i 1473, la comunitat es va
traslladar a Santa
María de Foris, a extramurs d’Osca. Hom ignora les causes d’aquell
trasllat, que potser només va afectar una part de la comunitat.
Altre cop a Cambrón, el 1545 la comunitat fou víctima d’una epidèmia
on hi van morir vint-i-cinc monges i només en van quedar quatre amb
vida. L’arquebisbe de Saragossa Hernando de Aragón va repoblar la
casa amb monges de Trasobares i
Tulebras, a més d’impulsar més construccions a les dependències
del monestir. |
Monestir de Cambrón |
