Monestirs
Monestirs
d'Aragó
Monestir de Cambrón
< anterior Inici Espanya Aragó Saragossa següent >
castellano
cercador contacte facebook

Saragossa

Es tracta d’un monestir de monges cistercenques que té el seu origen a la petita església i antic priorat benedictí de Santa María de Iguácel depenent de San Juan de la Peña, al nord-est de Jaca. Aquell lloc fou adquirit del 1203 per Pere el Catòlic que el va cedir a l’abadia cistercenca de Morimond (Alt Marne), i aquesta hi va instaurar una comunitat de monges, en aquella primitiva comunitat es trobaven les germanes Gracia i Osenda Romai, aquesta en fou la primera abadessa. El mateix Pere va donar al nou monestir el lloc de Cambrón, prop de Sádaba, on el 1213 les monges s’hi van traslladar segurament a causa del rigor del clima i la solitud que patien a Iguácel. A Sádaba van aixecar el monestir de Cambrón, dedicat a La Concepción i depenent del monestir de Veruela, Osenda Romai va ser també la primera abadessa de la nova casa. El lloc d’Iguácel va continuar formant part del patrimoni del monestir. El 1212 el rei Pere li va atorgar més donacions de béns, entre els quals uns antics banys romans, ’Los Bañales’ d’on hom pensa que van aprofitar la pedra pel nou monestir.

Cambrón
Monestir de Cambrón


Cistercenques

Cambrón
Monestir de Cambrón

Cambrón
Monestir de Cambrón


El 1407 s'hi va aplegar la comunitat del monestir de Marcilla que va ser clausurat. Entre els anys 1448 i 1473, la comunitat es va traslladar a Santa María de Foris, a extramurs d’Osca. Hom ignora les causes d’aquell trasllat, que potser només va afectar una part de la comunitat. Altre cop a Cambrón, el 1545 la comunitat fou víctima d’una epidèmia on hi van morir vint-i-cinc monges i només en van quedar quatre amb vida. L’arquebisbe de Saragossa Hernando de Aragón va repoblar la casa amb monges de Trasobares i Tulebras, a més d’impulsar més construccions a les dependències del monestir.

Cambrón
Monestir de Cambrón


Les monges es van estar a Cambrón fins que a mitjan del segle XVI el concili de Trento va prohibir els establiments monàstics femenins allunyats dels nuclis habitats. Arran d’aquell decret es van traslladar altre cop, ara a Saragossa, al monestir de Santa Lucía, una església que havia promogut el mateix arquebisbe i monjo cistercenc Hernando de Aragón (1539-1575). El trasllat no es va fer realitat fins el 1588, després de l’obtenció del papa Sixte V de la corresponent llicència. Malgrat quedar sense ús, el monestir de Cambrón va seguir com a propietat de Santa Lucía fins que el 1642 fou venut al monestir de Rueda i després de passar per mans particulars, fou comprat pel monestir de La Oliva el 1724. El 1835 i a causa de la desamortització va passar a mans particulars, situació que encara manté. El seu estat de conservació és lamentable.

Cambrón
Monestir de Cambrón

Cambrón
Monestir de Cambrón


Bibliografia:
- MARTÍNEZ BUENAGUA, Ignacio (1987). El monasterio cisterciense femenino de Cambrón. A El Císter. Órdenes religiosas zaragozanas. Institución Fernando el Católico. Saragossa
- MURILLO, P. Diego (1616). Fundación milagrosa de la Capilla Angelica y Apostolica de la Madre de Dios del Pilar y Excellencias de la Imperial Ciudad de Çaragoça. Barcelona: Sebastian Mateuad
- JAN (2010). Enciclopedia del románico en Aragón. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- RAMON DE HUESCA, Fra (1797). Teatro historico de las Iglesias del Reyno de Aragon. Vol. VII. Pamplona: Imp. Miguel Cosculluela

 

Situació:

Al sud de Sádaba


Monestir de Cambrón

Baldiri B. - Maig de 2013