|
El
monestir de San Salvador de Oña fou fundat l’any 1011
per Sanç Garcia (comte de Castella entre 995-1017) i la
seva esposa Urraca Gómez. Una de les finalitats de la
fundació fou la de tenir un digne lloc d’enterrament; la
seva filla Trigidia (o Tigridia) va entrar a formar part
de la comunitat i més endavant fou la seva abadessa. La
comunitat inicial estava formada amb monjos i monges
procedents de San Juan de la Hoz (Cillaperlata, Burgos),
San Salvador de Loberuela (prop d’Oña, que va quedar com
a simple priorat de nou monestir) i San Pedro de Tejada
(Puente-Arenas, Burgos). La primera abadessa d’Oña fou
Oneca, germana del fundador. |
|
|

Portal del pati de
l'església |

San Salvador d'Oña |
|
Inicialment era un monestir doble, és a dir amb monjos i
monges, però el rei navarrès Sanç III el Gran va
reformar-lo amb l’ajut de l’abat de
San Juan de la Peña
i el va posar en l’òrbita benedictina i únicament amb
una comunitat masculina; aquesta reforma es va
formalitzar el 1033. L’any 1035 va morir el rei, que fou
enterrat a Oña, malgrat que hi ha versions que situen el
lloc d’enterrament a San Isidoro de Lleó. |

Torre |

El monestir |
|
L’abat sant Iñigo (1035-1068), vingut de San Juan de la Peña, fou
l’encarregat de reformar el cenobi i qui va aconseguir que atenyés una
gran expansió, tant en l’àmbit espiritual com cultural i també li va
donar una gran estabilitat econòmica. Aquest monestir tenia una llarga
sèrie de propietats de tota mena i particularment d’altres monestirs,
que depenien d’aquest. En canvi, Oña només tenia dependència directa de
Roma, el que fou motiu de llargs litigis amb la seu episcopal de Burgos;
finalment, el 1218 va passar a dependre del bisbat. |

San Salvador d'Oña |
|
|
|
El 1367 el
monestir fou saquejat a ran de la primera Guerra Civil Castellana i a
causa d’això es va emmurallar. El 1455 fou unit a la Congregación de San
Benito de Valladolid, tot i l’oposició de la comunitat que va mantenir
una certa independència fins el 1506. El 1599 fou víctima de la pesta,
que el va afectar profundament. |

Façana del monestir |

San Salvador d'Oña |
|
L’església
inicial es va modificar en diverses ocasions en el decurs dels anys, el
gruix de l’obra que es conserva pot situar-se cap el segle XV. Conté
encara un valuós mobiliari i un panteó comtal i reial; entre els
personatges que foren enterrats en aquest lloc cal esmentar Sanç García
(?-1017) i la seva esposa Urraca, els fundadors. El comte Garcia II de
Castella (1009-1028). El rei Sanç II de Castella (1038?-1072). I el rei
Sanç III el Gran (990?-1035) i la seva esposa Múnia (995-d1066), entre
altres. |

San Salvador d'Oña |

San Salvador d'Oña |
|
Simón de
Colonia va encarregar-se de refer el claustre (fins aquell moment,
romànic) entre els anys 1503 i 1509 al que s’hi va afegir un segon pis
el segle XVII alhora que s’ampliava el monestir amb noves construccions,
entre les quals la façana barroca. La sala capitular conserva elements
d’època romànica, tot i que la seva estructura és posterior, a cavall
dels segles XIII i XIV. |

San Salvador d'Oña |

San Salvador d'Oña |
|
La Guerra
del Francès va tornar a afectar el monestir, que fou saquejat per les
tropes franceses, poc després, la desamortització el va clausurar. A
causa d’aquest fet es va quedar sense comunitat i els béns es van
subhastar. Els edificis monàstics es van dividir en dues parts, per una
banda l’església, claustre i sala capitular que van passar a ser
utilitzats com a parròquia, mentre que la resta de les construccions va
passar a mans particulars fins que foren adquirides pels jesuïtes, els
quals la van vendre el 1968 a la Diputació, que l’ha utilitzat com a
centre assistencial. |

Claustre d'Oña |

Claustre d'Oña |
|

Sepulcre del bisbe
Pedro González Manso (1534)
Felipe Bigarny. Al claustre |

Sepulcre del bisbe
Pedro González Manso (1534)
Felipe Bigarny. Al claustre |

Sepulcre del bisbe
Pedro González Manso (1534)
Felipe Bigarny. Al claustre |
|

Mare de Déu, al
claustre |

Volta del claustre |

Mènsula del claustre |
|

Claustre d'Oña |

Claustre d'Oña |

Claustre d'Oña |
|

Claustre d'Oña |

Claustre d'Oña |

Claustre d'Oña |
|

Claustre
d'Oña |

Porta de la sala
capitular |

Sala capitular |
|

Sala capitular |

Sala capitular |

Capitells romànics
recuperats de construccions antigues |
|

Claustro del
monasterio de S. Salvador en Oña
Litografia publicada a España artística y
monumental vistas y descripción
de los sitios y monumentos más notables de
España
Genaro Pérez de Villaamil (1865) |

Sepulcros en el monasterio de Oña
Litografia publicada a España artística y
monumental vistas y descripción
de los sitios y monumentos más notables de
España
Genaro Pérez de Villaamil (1865) |
|