Monestirs
Monestirs de
Castella i Lleó
Monestir de San Salvador d'Oña
< anterior Inici Espanya Castella i Lleó Burgos següent >
castellano
cercador contacte facebook

Burgos

El monestir de San Salvador de Oña fou fundat l’any 1011 per Sanç Garcia (comte de Castella entre 995-1017) i la seva esposa Urraca Gómez. Una de les finalitats de la fundació fou la de tenir un digne lloc d’enterrament; la seva filla Trigidia (o Tigridia) va entrar a formar part de la comunitat i més endavant fou la seva abadessa. La comunitat inicial estava formada amb monjos i monges procedents de San Juan de la Hoz (Cillaperlata, Burgos), San Salvador de Loberuela (prop d’Oña, que va quedar com a simple priorat de nou monestir) i San Pedro de Tejada (Puente-Arenas, Burgos). La primera abadessa d’Oña fou Oneca, germana del fundador.

San Salvador d'Oña
L'església monàstica en restauració

Benedictins

 

San Salvador d'Oña
Portal del pati de l'església
San Salvador d'Oña
San Salvador d'Oña

Inicialment era un monestir doble, és a dir amb monjos i monges, però el rei navarrès Sanç III el Gran va reformar-lo amb l’ajut de l’abat de San Juan de la Peña i el va posar en l’òrbita benedictina i únicament amb una comunitat masculina; aquesta reforma es va formalitzar el 1033. L’any 1035 va morir el rei, que fou enterrat a Oña, malgrat que hi ha versions que situen el lloc d’enterrament a San Isidoro de Lleó.

San Salvador d'Oña
Torre
San Salvador d'Oña
El monestir

L’abat sant Iñigo (1035-1068), vingut de San Juan de la Peña, fou l’encarregat de reformar el cenobi i qui va aconseguir que atenyés una gran expansió, tant en l’àmbit espiritual com cultural i també li va donar una gran estabilitat econòmica. Aquest monestir tenia una llarga sèrie de propietats de tota mena i particularment d’altres monestirs, que depenien d’aquest. En canvi, Oña només tenia dependència directa de Roma, el que fou motiu de llargs litigis amb la seu episcopal de Burgos; finalment, el 1218 va passar a dependre del bisbat.

San Salvador d'Oña
San Salvador d'Oña

El 1367 el monestir fou saquejat a ran de la primera Guerra Civil Castellana i a causa d’això es va emmurallar. El 1455 fou unit a la Congregación de San Benito de Valladolid, tot i l’oposició de la comunitat que va mantenir una certa independència fins el 1506. El 1599 fou víctima de la pesta, que el va afectar profundament.

San Salvador d'Oña
Façana del monestir
San Salvador d'Oña
San Salvador d'Oña

L’església inicial es va modificar en diverses ocasions en el decurs dels anys, el gruix de l’obra que es conserva pot situar-se cap el segle XV. Conté encara un valuós mobiliari i un panteó comtal i reial; entre els personatges que foren enterrats en aquest lloc cal esmentar Sanç García (?-1017) i la seva esposa Urraca, els fundadors. El comte Garcia II de Castella (1009-1028). El rei Sanç II de Castella (1038?-1072). I el rei Sanç III el Gran (990?-1035) i la seva esposa Múnia (995-d1066), entre altres.

San Salvador d'Oña
San Salvador d'Oña
San Salvador d'Oña
San Salvador d'Oña

Simón de Colonia va encarregar-se de refer el claustre (fins aquell moment, romànic) entre els anys 1503 i 1509 al que s’hi va afegir un segon pis el segle XVII alhora que s’ampliava el monestir amb noves construccions, entre les quals la façana barroca. La sala capitular conserva elements d’època romànica, tot i que la seva estructura és posterior, a cavall dels segles XIII i XIV.

San Salvador d'Oña
San Salvador d'Oña
San Salvador d'Oña
San Salvador d'Oña

La Guerra del Francès va tornar a afectar el monestir, que fou saquejat per les tropes franceses, poc després, la desamortització el va clausurar. A causa d’aquest fet es va quedar sense comunitat i els béns es van subhastar. Els edificis monàstics es van dividir en dues parts, per una banda l’església, claustre i sala capitular que van passar a ser utilitzats com a parròquia, mentre que la resta de les construccions va passar a mans particulars fins que foren adquirides pels jesuïtes, els quals la van vendre el 1968 a la Diputació, que l’ha utilitzat com a centre assistencial.

San Salvador d'Oña
Claustre d'Oña
San Salvador d'Oña
Claustre d'Oña

San Salvador d'Oña
Sepulcre del bisbe Pedro González Manso (1534)
Felipe Bigarny. Al claustre
San Salvador d'Oña
Sepulcre del bisbe Pedro González Manso (1534)
Felipe Bigarny. Al claustre
San Salvador d'Oña
Sepulcre del bisbe Pedro González Manso (1534)
Felipe Bigarny. Al claustre

San Salvador d'Oña
Mare de Déu, al claustre
San Salvador d'Oña
Volta del claustre
San Salvador d'Oña
Mènsula del claustre

San Salvador d'Oña
Claustre d'Oña
San Salvador d'Oña
Claustre d'Oña
San Salvador d'Oña
Claustre d'Oña

San Salvador d'Oña
Claustre d'Oña
San Salvador d'Oña
Claustre d'Oña
San Salvador d'Oña
Claustre d'Oña

San Salvador d'Oña
Claustre d'Oña
San Salvador d'Oña
Porta de la sala capitular
San Salvador d'Oña
Sala capitular

San Salvador d'Oña
Sala capitular
San Salvador d'Oña
Sala capitular
San Salvador d'Oña
Capitells romànics recuperats de construccions antigues

San Salvador d'Oña
Claustro del monasterio de S. Salvador en Oña
Litografia publicada a España artística y monumental vistas y descripción
de los sitios y monumentos más notables de España
Genaro Pérez de Villaamil (1865)
San Salvador d'Oña
Sepulcros en el monasterio de Oña
Litografia publicada a España artística y monumental vistas y descripción
de los sitios y monumentos más notables de España
Genaro Pérez de Villaamil (1865)

Bibliografia:
-
FLOREZ, Fr. Henrique. España Sagrada. Tomo XXVII. Madrid: 1772
- ANDRÉS ORDAX, Salvador. Monasterios de Castilla y León. Lleó: Edilesa, 2003

 

Situació:

El monestir és al centre d'Oña, al nord de Burgos

Baldiri B. - Desembre de 2013