Cap el 1119, Alfons I el Bataller va conquerir als musulmans les
terres on actualment es troba el lloc de Fitero. A finals del
1140, Alfons VII de Lleó i Castella va fer donació d’uns
terrenys per aixecar un monestir al lloc de Niencebas. En aquell
moment el territori es trobava dins dels dominis del regne de
Castella, que s’encarregava de la seva colonització, amb un
important caràcter fronterer. Poc després, el 1141, hom ja té
constància de la existència d’una comunitat en aquell lloc, sota
el govern de l’abat Raimundo de Fitero. En una data
indeterminada, a mitjan segle XII, aquest mateix abat va
traslladar el cenobi des del lloc de l’assentament primitiu al
definitiu de Fitero, també conegut com Castellón. Hom pensa que
el primer monestir era benedictí i que fou més endavant que es
va vincular al Cister, malgrat les diverses opinions, el cert és
que no és fins el 1147 (potser ja des del 1145) quan aquesta
casa és esmentada inequívocament com cistercenca, depenent d’Escaladieu,
o Escaladei (Alts Pirineus, França). |
|
|

Monestir de Fitero |

Monestir de Fitero |
|
Aquell abat Raimundo va organitzar una important milícia a
petició de Sanç III de Castella amb la finalitat de defensar el
lloc de Calatrava (Ciudad Real). El 1158, un cop aconseguit
aquest objectiu, el rei va lliurar aquell lloc a Fitero, donant
origen a l’orde militar de Calatrava. Gràcies a la seva situació
fronterera, el monestir fou beneficiari d’importants donacions
per part dels monarques castellans i navarresos, cosa que, per
altra banda també el va afectar a causa de les disputes entre
els dos regnes pel domini del monestir i, sobretot, les seves
riqueses. A la mort del primer abat (Raimundo, venerat com a
sant) el lloc fou assaltat per les forces del bisbe de Tarazona,
que va incorporar-lo a la seva diòcesi, amb el seu nou abat:
Guillermo. Ràpidament va esdevenir un centre cistercenc
important a la zona de Navarra: hi depenien
La Oliva i també
Veruela (Saragossa),
fundats en terrenys propietat de Fitero i, com aquest, també
vinculats a Escaladieu. |
|
|
|