Monestir de Santa María la Real de Fitero

En una data indeterminada, a mitjan segle XII, aquest mateix abat va traslladar el cenobi des del lloc de l'assentament primitiu al definitiu de Fitero, també conegut com a Castellón. Hom pensa que el primer monestir era benedictí i que fou més endavant que es va vincular al Cister, malgrat les diverses opinions, el cert és que no és fins al 1147 (potser ja des del 1145) quan aquesta casa és esmentada inequívocament com cistercenca, depenent d'Escaladieu, o Escaladei (Alts Pirineus, França). Aquell abat Raimundo va organitzar una important milícia a petició de Sanç III de Castella amb la finalitat de defensar el lloc de Calatrava (Ciudad Real). El 1158, un cop aconseguit aquest objectiu, el rei va lliurar aquell indret a Fitero, on més endavant es desenvoluparia l'orde militar de Calatrava.

Fins al 1373 Fitero formava part del regne de Castella, però en aquell moment fou incorporat al de Navarra. Durant la primera meitat del segle XVI es va anar formant la població de Fitero a l'ombra del monestir, en una època en què la casa passava per un període de decadència. Més endavant la comunitat fou reformada i es va incorporar a la congregació d'Aragó, malgrat les pretensions de la de Castella. El monestir va mantenir la seva activitat, amb més o menys vitalitat fins al 1835, quan els monjos el van abandonar a causa de la desamortització. Abans, però, havien patit les exclaustracions temporals de la guerra del Francès i del Trienni Liberal. En endavant l'església va esdevenir parroquial i gràcies a això s'ha conservat, també es conserva el claustre i la sala capitular, a més de les dependències conventuals que es van aixecar en època moderna.