Monestirs
Monestirs de
La Rioja
Monestir de San Millán de Yuso
< anterior Inici Espanya Rioja Logronyo següent >
castellano
cercador contacte facebook

La Rioja

San Millán de Yuso té el seu origen en el primitiu monestir situat a la muntanya, conegut com San Millán de Suso, aixecat en el lloc on va viure i morir l’any 574 sant Emilià (san Millán). Aquell monestir tenia força vitalitat durant els segles X i XI i segurament seguia una regla visigòtica. Una llegenda ens explica el frustrat trasllat, l’any 1053, de les relíquies del sant a Santa Maria la Real de Nájera, que es van quedar a Yuso, a la vall. Més enllà d’aquesta tradició, sabem que el monestir de Yuso es va començar a construir a mitjan del segle XII i tot i que s’ha esmentat la data de 1053, aquesta no és segura. Sembla que en aquesta data ja estava bastit el monestir i es treballava en l’església, consagrada el 1067, moment en que es van traslladar les relíquies del sant a l’altar major.

Monestir de Yuso
El monestir de Yuso


Benedictins

Monestir de Yuso
El monestir de Yuso

Monestir de Yuso
Portada barroca (s. XVII)

Còdexs
Arquetes

Aquest nou establiment, hereu del de Suso, era ja benedictí; les dues cases van mantenir les seves activitats de forma paral•lela amb els seus abats propis fins que cap el 1100 el monestir primitiu va desaparèixer com a tal, quedant com a dependència de Yuso que hi mantenia alguns monjos que en tenien cura. L’escriptori de Suso va tenir continuïtat a Yuso, d’on van sortir diversos manuscrits que encara es conserven.
 

Monestir de Yuso
Façana de l'església

Monestir de Yuso
L'escala reial


Amb el temps el monestir de San Millán de la Cogolla va convertir-se en el més important d’aquest territori pel que fa tant a les cases benedictines com també de tots els altres ordes. Cap el segle XVI la casa mantenia el seu poder econòmic tot i que la comunitat havia davallat pel que fa a nombre dels seus membres. Durant els segles XVI i XVIII es van aixecar les construccions actuals, de gran envergadura. El 1835 el monestir fou suprimit però abans va patir els efectes de la guerra del Francès (1809) i del Trienni Lieberal, amb les seves exclaustracions temporals, abandonament i pèrdua de béns. Des del 1878 és ocupat per una comunitat d’agustins recol·lectes. S’han descobert vestigis del primitiu monestir de Yuso, però el coneixement que hom té d’aquelles construccions és molt limitat. A banda d’això, la part més antiga del establiment actual és el claustre, començat el 1549 i l’església, de la primera meitat del segle XVI però reconstruïda més endavant.

Monestir de Yuso
L'església

Monestir de Yuso
Rerecor (s. XVIII)


Monestir de Yuso
El cor monàstic

Monestir de Yuso
Retaule major (segle XVII)

Monestir de Yuso
Intervenció de sant Millán en una batalla
Retaule major


Monestir de Yuso
La sagristia

Monestir de Yuso
Nostra Senyora dels Àngels, a la sagristia

Monestir de Yuso
Adoració dels pastors


Monestir de Yuso
El claustre

Monestir de Yuso
Galeria del claustre

Monestir de Yuso
Claustre alt


Monestir de Yuso
Claustre alt

Monestir de Yuso
Claustre alt. Santa Caterina d'Alexandria

Monestir de Yuso
Volta de l'escala


Fins la guerra del Francès es conservava aquí l’arqueta de les relíquies de San Millán però aquesta fou espoliada i actualment només es conserven alguns dels elements originals, dels que cal esmentar els marfils, obra signada pel mestre Engelram i el seu fill Redolfo. Al monestir es guarden bona part de les peces de vori, altres es troben en diversos museus, com ara l’Ermitage de Sant Petersburg o el Metropolitan de Nova York. A més, també es conserva l’arqueta de San Felices, ja del segle XII amb més plaques de vori. El monestir també posseïa una creu, aquesta peça ara està desmembrada i es conserven elements al Louvre de París i al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.

Monestir de Yuso
La nova arqueta de San Millán
Imatge de Federico Romero, a Flickr

Monestir de Yuso
Arqueta de San Millán

Arquetes

Monestir de Yuso
L'arqueta de San Felices
Imatge de Federico Romero, a Flickt

Monestir de Yuso
Sant sopar
Arqueta de San Felices

Monestir de Yuso
Creu de San Millán
Museu del Louvre, París


A la Real Academia de la Historia es conserva un important nombre de còdexs medievals precedents dels monestirs de San Millán de la Cogolla, alguns d’ells d'elaboració pròpia. Entre altres documents, han arribat a nosaltres tres “beatus”, un a l’esmentada Real Academia, el segon a la Biblioteca del Monestir de l’Escorial i el tercer a la Biblioteca Nacional. Cal esmentar també les Glosses Emilianenses, un document elaborat entre els segles X i XI on hi consten uns comentaris aclaridors al text principal en llatí. Hom considera aquests textos marginals un dels més antics testimonis de les llengües castellana i basca, tot i les controvèrsies existents sobre això.
 

San Millán de la Cogolla
Il·lustració d'un saltiri (segle X)
Real Academia de la Historia (cod. 64B)

San Millán de la Cogolla
Beatus (segle XI)
Real Academia de la Historia (cod. 33)

Còdexs

San Millán de la Cogolla
Il·lustració d'un antifonari (segle XII)
Real Academia de la Historia (cod. 51)


Bibliografia
-
MAESTRO PABLO, Ismael (1996). Reflexiones en torno a las iglesias y monasterios de San Millán de la Cogolla (siglos X-XI). A Príncipe de Viana. Núm. 57
- OLARTE, Juan B. (1995). Monasterio de San Millán de la Cogolla. Lleó: Edilesa
- PEÑA, O.A.R, Joaquín (1994) San Millán de la Cogolla. Monasterio de Yuso

Enllaç
- Monestir de Yuso

Situació:

El monestir es troba a la població de San Millán de la Cogolla.
Al sud-est de Santo Domingo de la Calzada


Monestir de San Millán de Yuso

Baldiri B. - Juny de 2013