Amb
el temps el monestir de San Millán de la Cogolla va convertir-se en
el més important d’aquest territori pel que fa tant a les cases
benedictines com també de tots els altres ordes. Cap el segle XVI la
casa mantenia el seu poder econòmic tot i que la comunitat havia
davallat pel que fa a nombre dels seus membres. Durant els segles
XVI i XVIII es van aixecar les construccions actuals, de gran
envergadura. El 1835 el monestir fou suprimit però abans va patir
els efectes de la guerra del Francès (1809) i del Trienni Lieberal,
amb les seves exclaustracions temporals, abandonament i pèrdua de
béns. Des del 1878 és ocupat per una comunitat d’agustins
recol·lectes. S’han descobert vestigis del primitiu monestir de Yuso,
però el coneixement que hom té d’aquelles construccions és molt
limitat. A banda d’això, la part més antiga del establiment actual
és el claustre, començat el 1549 i l’església, de la primera meitat
del segle XVI però reconstruïda més endavant. |

L'església |

Rerecor (s. XVIII) |
|

El cor monàstic |

Retaule major (segle XVII) |

Intervenció de sant Millán en una batalla
Retaule major |
|

La sagristia |

Nostra Senyora dels Àngels, a la sagristia |

Adoració dels pastors |
|

El claustre |

Galeria del claustre |

Claustre alt |
|

Claustre alt |

Claustre alt. Santa Caterina d'Alexandria |

Volta de l'escala |
|
Fins la guerra del Francès es conservava aquí l’arqueta de les
relíquies de San Millán però aquesta fou espoliada i actualment
només es conserven alguns dels elements originals, dels que cal
esmentar els marfils, obra signada pel mestre Engelram i el seu fill
Redolfo. Al monestir es guarden bona part de les peces de vori,
altres es troben en diversos museus, com ara l’Ermitage de Sant
Petersburg o el Metropolitan de Nova York. A més, també es conserva
l’arqueta de San Felices, ja del segle XII amb més plaques de vori.
El monestir també posseïa una creu, aquesta peça ara està
desmembrada i es conserven elements al Louvre de París i al Museo
Arqueológico Nacional de Madrid. |

La nova arqueta de San Millán
Imatge de Federico Romero, a Flickr |

Arqueta de San Millán |
|
|
|

L'arqueta de San Felices
Imatge de Federico Romero, a Flickt |

Sant sopar
Arqueta de San Felices |

Creu de San Millán
Museu del Louvre, París |
|
A la Real Academia de la Historia es conserva un important nombre de
còdexs medievals precedents dels monestirs de San Millán de la
Cogolla, alguns d’ells d'elaboració pròpia. Entre altres documents,
han arribat a nosaltres tres “beatus”, un a l’esmentada Real Academia, el segon
a la Biblioteca del Monestir de l’Escorial i el tercer a la
Biblioteca Nacional. Cal esmentar també les Glosses Emilianenses, un
document elaborat entre els segles X i XI on hi consten uns
comentaris aclaridors al text principal en llatí. Hom considera
aquests textos marginals un dels més antics testimonis de les
llengües castellana i basca, tot i les controvèrsies existents sobre
això.
|

Il·lustració d'un saltiri (segle X)
Real Academia de la Historia (cod. 64B) |
|

Il·lustració d'un antifonari (segle XII)
Real Academia de la Historia (cod. 51) |