|
La casa de
les dominiques de Colmar fou fundada cap el 1230 per
dues vídues, Agnès de Mittelheim i Agnès de Hergheim
reunides en una casa situada en una plaça a l’ombra d’un
til·ler (d’aquí el nom d’Unterlinden) on s’hi van anar
afegint altres dones formant una comunitat que per manca
d’espai es va haver de desplaçar a una antiga capella
dedicada a Saint-Jean, facilitada per l’abadia de
Munster. El 1245, una butlla del papa Innocenci IV les
feia canongesses agustinianes però el 1252 el mateix
papa autoritzava a les fundadores la seva afiliació a
les dominiques. En la mateixa època les monges van
tornar al lloc d’origen on van aixecar un monestir de
nova planta, el 1269 ja es consagrava el cor de la nova
capella monàstica. El monestir va esdevenir un centre de
difusió de la cultura del seu temps. |
|
El monestir d'Unterlinden |
Dominiques
|
|
|
Pels volts
del 1575 Colmar i les seves institucions religioses van viure una
època d’enrenou i tensions a causa de l’expansió de la Reforma
protestant i el monestir d’Unterlinden també es va veure afectat
però sense greus conseqüències. Aquestes van arribar el 1792 a causa
de la Revolució, quan la comunitat fou expulsada i les dependències
conventuals convertides en una caserna, tot i que des de mitjans del
segle XIX és la seu del Museu d’Unterliden, on es conserven obres de
diverses èpoques entre les que cal destacar algunes peces de Martin
Schongauer i el conegut Retaule d'Issenheim, procedent del
convent dels Antonians d’aquella localitat.
De les antigues dependències monàstiques cal destacar l’església i
el claustre tot i que la primera ha sofert algunes modificacions
després del seu abandonament per la comunitat. La comunitat dominica
es va tornar a formar a Colmar el 1899 però el 1926 es va traslladar
a Logelbach i el 1973 a Orbey. |
Monestir d'Unterlinden |
