La fundació de l’abadia cistercenca de Mègemont fou obra de Robert IV Delfí d'Alvèrnia (c. 1155-1234), que la va dur a terme entre els anys 1199 i 1206. A causa de l’escassetat de documentació conservada, la seva història és poc coneguda. Se sap que depenia de l’abadia de Montpeyroux (Puèi Domat).
Durant la primera meitat del segle XIV, algunes de les monges pertanyien a la família dels Delfins d’Alvèrnia, però més endavant el monestir va mantenir relació amb altres famílies nobles. Fou una casa modesta, probablement a causa del seu aïllament i de la seva situació en un territori de muntanya, amb certes mancances que no van afavorir-ne el desenvolupament. Després d’un període d’estancament, el 1601 l’abadessa comendatària pertanyia a la família de Nérestang, la mateixa que dirigia l’abadia cistercenca masculina de La Bénisson-Dieu (Loira).
Aquesta circumstància va facilitar un intercanvi de comunitats entre Mègemont i La Bénisson-Dieu, amb l’objectiu d’obtenir millors condicions per a la comunitat femenina. Mègemont era aleshores dirigida per l’abadessa Françoise de Nérestang (†1652), mentre que La Bénisson-Dieu estava sota la direcció del seu germà, Claude de Nérestang. La comunitat masculina es va traslladar a l’Alvèrnia, mentre que les monges ocuparen La Bénisson-Dieu, operació que es va fer efectiva l’any 1612. L’abadia femenina de La Bénisson-Dieu fou suprimida amb la Revolució, i la comunitat masculina establerta a Mègemont també va desaparèixer en aquell moment i pel mateix motiu.
A Mègemont es conserven importants restes del conjunt monàstic, encara que molt modificades. L’església, construïda durant el primer quart del segle XIII, era d’una sola nau amb transsepte, que comunicava amb la capella major —de la mateixa amplada que la nau—, flanquejada per dues capelles laterals de planta rectangular. Actualment només es conserva la capçalera, mentre que la resta de l’edifici es troba en ruïnes. Del claustre en resta únicament l’espai obert, i a l’entorn s’alcen altres construccions d’època posterior. El conjunt monàstic, situat en un indret isolat, és ara de propietat pública.
Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- BOUVARD, Emmanuelle (2006). L'abbaye de Mègemont en Auvergne: Mise en place d'un protocole archéologique pluridisciplinaire. Cîteaux, commentarii cistercienses, vol. 57
- BOUVARD, Emmanuelle (2010). L'abbaye cistercienne de Mègemont : fortune d'un monastère auvergnat. Les Dossiers d’Archéologie, núm. 340
- BOUVARD, Emmanuelle (2016). Empreintes monastiques en moyenne montagne du XIIe siècle à l’Actuel. Tesi doctoral: Université Lumière Lyon 2
- DU TEMS, Hugues (1775). Le clergé de France, vol. III. París: Brunet
- GRÉLOIS, Alexis (2016). Les cisterciennes auvergnates face aux crises de la fin du Moyen Âge. Cîteaux, commentarii cistercienses, vol. 67
- RÉSIE, Comte de (1855). Histoire de l'église d'Auvergne, vol. 3 (1100-1560). Clermont-Ferrand. L. Catholique
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
Mègemont pertany a la comuna de Chassagne, al sud de Clarmont d’Alvèrnia. El monestir s’alça en un lloc apartat, a llevant de la població