Abadia de Saint-Chaffre du Monastier
Monestir de Calminiacum / Calmeliacense / S Theofredus
(Monastier-sur-Gazeille, Alt Loira)
Tot i les diverses tradicions i dates sobre la fundació del monestir de Saint-Chaffre, se’n pot assegurar l’antiguitat. Segons antigues narracions, hauria estat fundat pel noble Calmini (o Calmin), que al voltant de l’any 630 hauria promogut la construcció d’un monestir per acollir els monjos que vivien dispersos en aquell entorn. Aquest personatge i la seva esposa, Namàdia, són considerats també fundadors de l’abadia de Mozac (Puèi Domat).
El primer abat fou Eudes, format al monestir de Lérins (Alps Marítims). El succeí el seu nebot Teofred (o Chaffre, †732), que governà el monestir fins que fou martiritzat durant una incursió sarraïna. La seva mort li va valer la veneració com a sant; en resta un bust reliquiari del segle XI. Després d’aquest període, no hi ha notícies fins que, cap a l’any 812, la casa fou recuperada per Berenguer de Tolosa (790-835). El 817, Lluís el Pietós en restaurà l’abadia, li imposà la regla benedictina segons la reforma de Benet d’Aniana i confirmà les seves possessions.
A mitjan segle X, el monestir fou novament reformat amb l’arribada de monjos de Saint-Géraud d’Orlhac (Cantal), i des d’aleshores quedà sota l’advocació de Saint-Chaffre. Durant aquella època es vinculà al corrent cluniacenc: entre 1036 i 1042, Guillaume de Solignac, nebot de sant Odiló de Cluny (c. 961-1049), n’ocupà l’abadiat. Seguí després un llarg període de prosperitat, durant el qual el monestir esdevingué cap d’una congregació amb una trentena de priorats, com els de Chamalières (Alt Loira), Sainte-Énimie (Losera), Saint-Laurent de Grenoble (Isère) i d’altres al Piemont. El 1179, el papa Alexandre III, en una butlla, li confirmava la possessió de dues-centes trenta-cinc esglésies i capelles.
L’abadia patí greument la guerra dels Cent Anys: el 1361 fou ocupada per mercenaris i fortificada, i en aquella època es construí també la residència abacial, encara conservada. El 1494 passà a ser regida per abats comendataris. A la segona meitat del segle XVI, sofrí els efectes de les guerres de Religió i, el 1667, fou formalment integrada a l’orde de Cluny. Malgrat les dificultats, les obres constructives continuaren i, encara al segle XVIII, s’aixecaren noves dependències conventuals. Finalment, el 1776, el monestir fou suprimit.
De l’antic conjunt destaca la notable església abacial romànica de Saint-Théofrède, modificada amb el temps. Conserva les tres naus i el transsepte primitius, però la capçalera fou reconstruïda a la segona meitat del segle XV, sota l’abadiat de Vital Erailh. El presbiteri és envoltat per un deambulatori amb capelles radials. L’església conserva una valuosa sèrie de capitells, tant a la façana occidental com a l’interior. Cal esmentar també el palau abacial del segle XIV, amb modificacions posteriors, i les dependències conventuals del segle XVIII.
Reliquiari de sant Teofred, o Chaffre
Fotografia publicada a Le Monastier-sur-Gazeille (1975)
Creuer i façana lateral
Portal sud
Construccions adossades a la capçalera
Castell i palau abacial
L'edifici conventual del segle XVIII
Il·lustració de L'ancienne Auvergne et le Velay (1843)
Detall de l'enterrament de sant Calmini
(Abadia de Mozac)
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- BEIGBEDER, Olivier (1962). Forez-Velay roman. La nuit des temps, 15. Zodiaque
- CÉNAT DE L'HERM, Théodore de (1855). Histoire du monastère, de la ville et des châteaux du Monastier. Le Puy: Guillaume
- CHEVALIER, Ulysse. Cartulaire de l’abbaye de St-Chaffre du Monastier. París: Picard, 1884
- COLLIN, Jean (1672). Histoire de la vie des saints principaux du diocèse de Limoges. Llemotges: Barbou
- FAYARD, Chanoine (1975). Le Monastier-sur-Gazeille. Colmar
- FRAMOND, Martin de; dir. (1998). Les bénédictins de Sanint-Chaffre du Monastier. Le Monastier-sur-Gazeille
- GAUSSIN, Pierre-Roger (1967). L’influence du Monastier-Saint-Chaffre au moyen-âge. Cahiers de la Haute-Loire. Le Puy
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 10. París: Bloud et Barral
- MICHEL, Adolphe (1843). L'ancienne Auvergne et le Velay. Histoire, archéologie, moeurs, topographie IV. Atlas. Moulins
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
El monestir de Saint-Chaffre està situat al sud-est de Lo Puèi de Velai