Sant Odiló de Cluny, abat

Durant el seu mandat, els costums cluniacencs es van expandir, vinculant monestirs existents i també fundant altres de nous: Paray-le-Monial (Saona i Loira, el 999), La Volte (Lavoûte-Chilhac, prop de la seva vila natal, el 1025) entre molts altres. El 1024 va aconseguir del papa Joan XIX el privilegi d’exempció per a totes les cases cluniacenques, que va ajudar al desenvolupament del mateix orde cluniacenc. Odiló, ja malalt, va morir al priorat de Saint-Pierre de Souvigny (Alier), on fou enterrat i venerat gràcies a la fama de taumaturg. A la segona meitat del segle XIII es van refer les tombes de Maiol i Odiló, amb un monument funerari doble situat al mig de la nau fins que la Revolució (1793) el va destruir, ara s'ha excavat i restaurat.