|
Després que
Garnier de Sombernon hagués fundat el 1131 l’abadia cistercenca
masculina de La Bussière (Costa d’Or)
va emprendre l’establiment d’una nova casa femenina. Cap el 1142 va
formalitzar aquesta fundació amb la intervenció de Geoffroy de La
Roche-Vanneau, bisbe de Langres als qui la tradició afegeix
Bernat de
Claravall com a promotors de l’empresa. Els terrenys cedits al
nou monestir haurien estat sota el domini (totalment o parcial) de
l’abadia de Saint-Bénigne de Dijon (Costa d'Or).
El 1149 hi arribaria la comunitat de monges, ja amb el monestir
construït, o molt avançat. Tradicionalment es considera que la
primera abadessa de Prâlon fou una cunyada de sant Bernat, la muller
del seu germà Guy, que havia ingressat al priorat de Larrey el 1113
i el 1149 s’hauria traslladat fins aquí per ocupar el càrrec
d’abadessa. També s’ha considerat que hi va venir una germana de
Bernat de Claravall (Humbelina) però sembla que aquesta no va sortir
mai del priorat de Jully (Yonne) on
havia professat. El 1653 el monestir fou reformat per restaurar la
disciplina monàstica, a finals d’aquell segle es va inaugurar
l’església que també s’havia renovat. El monestir no va arribar a la
Revolució, a causa d’una inundació que el va afectar fou suprimit el
1755. |
|
