Priorat d’Anzy-le-Duc
Anziacum / Anzeio / Sainte-Trinité d’Anzy / Notre-Dame-de-l'Assomption
(Anzy-le-Duc, Saona i Loira)
El priorat d’Anzy-le-Duc està relacionat amb l’antiga abadia de Saint-Martin d’Autun (Saona i Loira). L’any 876, el noble Letbald i la seva esposa van donar a aquesta abadia unes terres que posseïen a Anzy. Poc després, cap a l’any 910, l’abat de Saint-Martin hi va enviar el monjo Hug d’Anzy (o Hug de Poitiers, † c. 928) per establir-hi una nova comunitat.
Hug era natural del Poitou, s’havia format com a monjo a l’abadia de Saint-Savin (Viena) i més tard es va traslladar a Saint-Martin d’Autun. Va relacionar-se amb Bernó (c. 850-927), primer abat de Cluny (Saona i Loira), i va participar amb ell en la fundació d’aquesta casa i en la recuperació de l’abadia de Baume-les-Messieurs (Jura), entre altres iniciatives. Hug va estar al davant del priorat d’Anzy fins a la seva mort. Fou enterrat al mateix priorat, on va ser venerat com a sant. La conservació de les seves relíquies va afavorir l’arribada de pelegrins, ja que gaudia de fama de taumaturg.
L’any 949, el priorat figura esmentat com a cel·la en un diploma de Lluís d’Ultramar (c. 920-954) a favor de Saint-Martin d’Autun. La seva prosperitat i l’afluència de devots van afavorir la construcció, a finals del segle XI, d’una nova església sobre el lloc de sepultura d’Hug d’Anzy, edifici que encara es conserva. El priorat no va quedar al marge dels conflictes que afectaren posteriorment el territori i, l’any 1368, va patir danys amb el pas de les tropes angleses.
Una situació semblant es va produir durant la segona meitat del segle XVI, en el context de les guerres de Religió. L’any 1576 les relíquies de sant Hug foren profanades i es van perdre. A finals del segle es van reproduir els atacs i, a mitjan segle següent, un llamp va afectar el campanar. Malgrat aquestes vicissituds, el priorat va subsistir fins a la Revolució. L’any 1791 els religiosos van abandonar la casa, que fou venuda. L’església es va convertir en magatzem i les altres dependències es van destinar a residència.
L’any 1818 l’església va recuperar el culte, ara en qualitat de parròquia, i el 1852 fou declarada Monument Historique i restaurada. És una construcció de tres naus, amb transsepte i capçalera de cinc absis, i disposa també d’una cripta, on es veneraven les restes de sant Hug. El campanar, de planta octogonal, té tres pisos amb obertures. El gruix de l’edifici correspon al segle XI, amb elements del XII, i conserva una àmplia i notable decoració escultòrica, especialment als portals i als capitells. També hi ha restes de la decoració mural romànica, que ha estat objecte de diverses restauracions.
- BAUDRILLART, Alfred (1924). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 3. París: Letouzey et Ané
- BULLIOT, Gabriel (1849). Essai historique sur l'abbaye de Saint-Martin d'Autun. Autun: Dejussieu
- CUCHERAT, François (1862). Le B. Hugues de Poitiers, le prieuré, l’église d’Anzy-le-Duc. Mâcon: E. Protat
- GRIVOT, Denis (1981). Anzy-le-Duc. Monceaux-l’Étoile. Lió: Lescuyer
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 4. París: Bloud et Barral
- MAILLARD DE CHAMBURE, Charles-Hippolyte; dir. (1835). Voyage pittoresque en Bourgogne. 2e partie, Département de Saône-et-Loire. Dijon: Jobard
- OURSEL, Raymond (1966). Églises de France II. Laffont
- OURSEL, Raymond (1974). Bourgogne romane. La nuit des temps, 1. Zodiaque
- RHEIN. André (1916). Anzy-le-Duc. Congrès archéologique de France. 80e ss. Société française d'archéologie
- ROLLIER-HANSELMANN, Juliette (2010). Ecclésiologie clunisienne et parcours liturgique: Berzé-la-Ville, Civate et Anzy-le-Duc. Espace ecclésial et liturgique au Moyen Âge. Lyon





























