Priorat d’Anzy-le-Duc

L’any 949, el priorat figura esmentat com a cel·la en un diploma de Lluís d’Ultramar (c. 920-954) a favor de Saint-Martin d’Autun. La seva prosperitat i l’afluència de devots van afavorir la construcció, a finals del segle XI, d’una nova església sobre el lloc de sepultura d’Hug d’Anzy, edifici que encara es conserva. El priorat no va quedar al marge dels conflictes que afectaren posteriorment el territori i, l’any 1368, va patir danys amb el pas de les tropes angleses.

L’any 1818 l’església va recuperar el culte, ara en qualitat de parròquia, i el 1852 fou declarada Monument Historique i restaurada. És una construcció de tres naus, amb transsepte i capçalera de cinc absis, i disposa també d’una cripta, on es veneraven les restes de sant Hug. El campanar, de planta octogonal, té tres pisos amb obertures. El gruix de l’edifici correspon al segle XI, amb elements del XII, i conserva una àmplia i notable decoració escultòrica, especialment als portals i als capitells. També hi ha restes de la decoració mural romànica, que ha estat objecte de diverses restauracions.