Abadia de Saint-Savin
Saint-Savin-sur-Gartempe / S Sabinus / S Savini Pictaviensis
(Saint-Savin, Viena)
Segons una tradició, els germans Sabí i Cebrià van viure durant el segle V al territori de la Gartempe, on actualment es troba l’abadia de Saint-Savin. S’ha considerat que eren originaris d’Amfípolis (Grècia) o bé de la mateixa Gàl·lia. Ambdós van morir martiritzats i foren enterrats al lloc on més endavant s’aixecaria l’abadia. Posteriorment, el cos de sant Cebrià hauria estat traslladat a Poitiers i es venerava al monestir de Saint-Cyprien de Poitiers, que porta el seu nom.
Més enllà d’aquesta narració, es desconeixen els detalls de la fundació del monestir a causa de la pèrdua de la seva documentació. La tradició indica que, en època de Carlemany (768-814) i durant la primera meitat del segle IX, es va impulsar la creació d’un monestir sota l’advocació dels sants Sabí i Cebrià, on es dipositaren les seves restes per a la veneració. La fundació hauria estat completada pel seu fill, Lluís el Pietós, qui va fer intervenir Benet d’Aniana (c. 750-821), reformador del monacat i impulsor de la Regla de Sant Benet, a qui s’atribueix la designació del primer abat, Eudes (823-853).
A finals del mateix segle, el territori patia les inestabilitats derivades de les ràtzies normandes i, l’any 860, les relíquies foren traslladades temporalment a Bourges per a la seva protecció, mentre el monestir era saquejat i destruït. Recuperada la normalitat, la comunitat va viure un període de prosperitat i fins i tot fundà altres abadies, com la de Saint-Cyprien de Poitiers, on es traslladà el cos de sant Cebrià. L’any 1010, la comtessa Adalmodis, primera esposa de Guillem V el Gran d’Aquitània (†1030), finançà les obres per acabar la nova església monàstica, treballs que es van prolongar bona part del segle XI i que donaren com a resultat l’actual edifici.
El monestir patí greument durant la guerra dels Cent Anys i, encara més, en les guerres de Religió (1568), quan es destruïren importants elements, inclòs l’arxiu. La decadència material i financera es mantingué fins a l’entrada de la comunitat a la congregació de Saint-Maur (1641), fet que permeté la restauració de l’església i la reconstrucció de diverses dependències. La vida monàstica es va extingir definitivament amb la Revolució, després de la qual l’església fou convertida en parroquial. Amb el temps, es redescobriren les pintures murals que decoren la volta, i a partir del 1836 es començà a treballar en la seva conservació.
L’església, romànica del segle XI, és de grans dimensions i presenta tres naus de nou trams, amb transsepte que conté una absidiola a cada braç. L’absis central acull el presbiteri i un deambulatori amb cinc capelles radials. La façana occidental és precedida per un porxo i un alt campanar coronat en època gòtica. L’edifici és especialment conegut per la seva extensa i notable decoració mural, datada entre els segles XI i XII, que ha arribat fins als nostres dies malgrat els episodis de destrucció i abandonament.
Presbiteri
Decoració del mur de l'absis
Fotomuntatge amb els murals de la volta de l'església
Murals del costat nord de la volta de l'església
Gènesi: Caín i Abel
Gènesi: Caín i Abel / Història de Noé
Història de Noé
Història de Noé
Història de Moisès: El pas del Mar Roig
Història de Moisès
Fotografia de GO69, a Wikimedia
Història de Moisès
Fotografia de GO69, a Wikimedia
Murals del costat sud de la volta de l'església
Història de Noè
Història de Noè
Fotografia de GO69, a Wikimedia
La Torre de Babel
Història d'Abraham
Història de Josep
Història de Josep
Fotografia de GO69, a Wikimedia
Història de Josep
Fotografia de GO69, a Wikimedia
Història de Josep
Fotografia de GO69, a Wikimedia
Història d'Isaac
Fotografia de GO69, a Wikimedia
Nau lateral
Timpà amb la Mare de Déu
L'Apocalipsi
L'Apocalipsi
Planta de l'església
Publicada a Bulletin Monumental (1969)
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- COEUR MEURTRY, Atelier (1976). Saint-Savin. La carte du Ciel, 2. Zodiaque
- CROZET, René i Jacques (1969). Remarques sur la structure architecturale de Saint-Savin. Bulletin Monumental, núm. 127
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 8. París: Bloud et Barral
- LABANDE-MAILFERT, Yvonne (1957). Poitou roman. La nuit des temps, 5. Zodiaque
- LABANDE-MAILFERT, Yvonne (1971). Nouvelles données sur l'abbatiale de Saint-Savin. Fresques - Architecture. Cahiers de civilisation médiévale. Núm. 53
- LEBRUN, Abbé (1888). L’abbaye et l’église de S.-Savin. Poitiers: Oudin
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
Saint-Savin es troba a llevant de Poitiers, en direcció a Bourges