Monestirs
Monestirs de Borgonya
Franc Comtat
Abadia de La Ferté
Firmitas / Abbaye de Notre-Dame de La Ferté
< anterior Inici França

Borgonya-Franc Comtat

Saona i Loira

següent >

castellano
Cercador contacte Facebook

Saona i Loira

La importància d’aquesta casa rau en que es tracta de la primera fundació cistercenca sortida de l'abadia de Cîteaux (Costa d'Or). Després d’uns primers anys d’estancament d’aquell monestir, un cop ja hi havia arribat Bernat de Claravall, i en època de l’abat Esteve Harding el creixement de la comunitat monàstica va fer pensar en la fundació d’un nou monestir. Amb la col·laboració directa del bisbe Gautier de Chalon van trobar el lloc adient a la ribera del riu Grosne que els va facilitar la casa comtal de Chalon. El 1113 la primera comunitat de La Ferté va deixar Cîteaux per anar al nou monestir que constava d’una capella i diversos llocs d’habitació pels monjos. En els anys següents les donacions a favor de La Ferté foren molt nombroses acumulant ràpidament un patrimoni important del que hi formaven part diverses granges.

La Ferté
La Ferté
Palau abacial


Cistercencs

 

 


La Ferté
Abadia de La Ferté abans de l'enderroc parcial
Il·lustració de Notice historique sur l'abbaye de La Ferté-sur-Grosne

La Ferté
La Ferté
Entrada a l'antic recinte monàstic


Un cop estabilitzada la casa es va procedir a la construcció d’una nova església, més àmplia, que estaria acabada en època de l’abat Simon, a començament del segle XIII. En els primers anys de vida des de La Ferté es van fundar tres monestirs: el de Maizières (Saona i Loira) el 1132 i els altres dos a Itàlia. Durant el segle XIII encara intervindria en la fundació de dues cases més, una d’elles al Líban. Cap el 1360 La Ferté fou víctima dels mercenaris de les companyies blanques que assolaven el territori, en el marc de la guerra dels Cent Anys la casa es va fortificar, després la situació d’inestabilitat es repetiria amb les guerres de Religió, el 1562, 1567 i 1570 quan el monestir fou saquejat per l’almirall Coligny. Es va restaurar en època de l’abat Claude Petit (1677-1710). La casa fou suprimida el 1790 amb la Revolució, quan encara tenia una comunitat de catorze religiosos, el lloc es va vendre i seguidament es van enderrocar l’església i dependències monàstiques, només es va salvar el palau abacial i alguna dependència annexa.

Filiació de La Ferté
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)

Abadia de Cîteaux (Costa d'Or)
Abadia de La Ferté / 1113
Abadia de Tiglieto (Ligúria) / 1120
Abadia de Santa Maria de Lucedio (Piemont) / 1124
Abadia de Maizières (Saona i Loira) / 1132
Abadia de Barona (Llombardia) / 1210
Monestir de Sanctus Sergius (Líban) / 1235

La Ferté
La Ferté
Segell de l'abat Hug (1317)
Il·lustració de Notice historique sur l'abbaye de La Ferté-sur-Grosne

La Ferté
Escut de l'abadia de La Ferté
Segons l'Armorial général de France
Bibliothèque nationale de France


 

La Ferté
La Ferté
Palau abacial

 

Bibliografia
- BAZIN, Louis (1895). Notice historique sur l'abbaye de La Ferté-sur-Grosne. Mémoires de la Société d’Histoire et d’Archéologies de Chalon-sur-Saone. Vol. VIII. Chalon-sur-Saone. Marceau
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1728). Gallia Christiana. In Provincias Ecclesiasticas Distributa. Vol. IV. París: Typographia Regia
- JANAUSCHEK, Leopold (1877). Originum Cisterciensium. Tomus I. Viena
- MARTÈNE, E.; DURAND, U. (1717). Voyage littéraire de deux religieux bénédictins de la congrégation de Saint-Maur. París
 

Situació:

Les restes del monestir es troben al terme de Saint-Ambreuil (Saona i Loira) al sud de Chalon-sur-Saône

Baldiri B. - Agost 2017