|
|
|
Robert de Molesme
havia fundat el 1075 una nova abadia al sud de Troyes (Notre-Dame
de Molesme, Costa d’Or) amb la voluntat de seguir la
Regla de Sant
Benet reformada pel que fa a l’estricte seguiment de
l’observança. L’arribada de béns, rendes i de membres de la
comunitat procedents de famílies acomodades va fer que pràcticament
no es diferenciés de les altres cases benedictines, i va provocar
que Robert s’hi distanciés, incrementant el contacte amb comunitats
de base eremítica y finalment ell mateix, acompanyat d’una vintena
de monjos, va deixar el 1098 Molesme per establir-se prop de Dijon,
fundant el Novum Nonasterium (l’abadia de Cîteaux) on
finalment quallaria aquella iniciativa. |
|
|
|
L'abadia de Cîteaux
Detall de
Cistercium Ords. Caput c1700
Bibliothèque nationale de France |
L'abadia de Cîteaux |
|
|
|
L’assentament es
va materialitzar al lloc de La Forgeotte, una mica apartat
del monestir definitiu al que es traslladarien poc després, el 1100
o 1101. El 1099 hom va optar per aconsellar el retorn de Robert a
Molesme, cosa que es va fer realitat de manera immediata i en aquest
retorn fou acompanyat per una dotzena de monjos. L’abadia va passar
a estar governada per Alberic, el seu segon abat després de Robert.
El 1100 Alberic va aconseguir una butlla del papa Pasqual II que
posava el monestir sota la protecció de la Santa Seu, tot i que no
li reconeixia el benefici d’exempció. El 1106 el bisbe Gautier de
Chalon va consagrar la nova església, un petit edifici del que
encara es conserven algunes restes. Els primers abats foren els
responsables de superar les dificultats inicials i de
l’estabilització i creixement del nou
orde del Cister, sobretot Esteve Harding (el tercer abat, entre
el 1109 i 1133) autor de la
Carta Caritatis, considerada la norma fonamental dels
cistercencs juntament amb l’Exordium Parvum. |
Abadia de Cîteaux
Imatge de Robert de Molesme, el fundador |
|
|
|
El 1112, o poc
abans, arribava al monestir
Bernat de
Claravall amb una trentena de companys i familiars (segurament
vinguts de manera esglaonada), un dels personatges cabdals de
l’orde. L’arribada de nous membres a la casa és un dels factors que
demostren que l’experiència monàstica havia reeixit. Molt aviat va
començar la seva expansió fulgurant. El 1113 va fundar-se la primera
casa “filla” de Cîteaux:
La Ferté (Saona i Loira), l’any següent li
va seguir Pontigny (Yonne) i el 1115 les
abadies de Morimond (Alt Marne)
i
Claravall (Aube), aquesta darrera
fundació encapçalada per sant Bernat. El monestir de Cîteaux i
aquestes darreres quatre abadies mantingueren un estatut especial en
el si de l’orde del Cister i totes les fundacions posteriors
segueixen una de les cinc línees de filiació que hi deriven. Cîteaux
és el centre del Cister, lloc de reunió dels Capítols Generals de
l’orde i del Definitorium un organisme més reduït pel que fa
al nombre de membres que l’integraven. |
Abadia
de Cîteaux
Restes de l'església fundada el 1106 |
|
|
|
Cîteaux va patir
també els efectes de les inestabilitats i guerres que van tocar el
territori on es troba, a més d’altres incidents: un incendi el 1297,
saquejos el 1350 i 1360 en el marc de la guerra dels Cent Anys, a
més de patir les conseqüències de l’administració sota el règim de
comenda. Les guerres de Religió hi van arribar en diverses ocasions
durant el segle XVI. Amb la Revolució, el 1790 és decretada la
supressió dels ordes monàstics i poc després la comunitat abandona
el seu monestir. El lloc va passar a mans particulars i va començar
la pèrdua o dispersió dels béns, tant mobles com edificis mentre
l’antic monestir era ocupat amb finalitats diverses. El 1898 Cîteaux
fou adquirit pels trapencs que s’esforçaren en la seva recuperació,
actualment ben assentada. |
Abadia
de Cîteaux
Biblioteca del segle XV |
|
|
|
|
Abadia
de Cîteaux
Galeria de la biblioteca |
Cîteaux i les seves primeres fundacions, cap de les cinc línees de
filiació:
Cîteaux, La Ferté, Pontigny, Morimond i Claravall |
L'abadia de Cîteaux
Veuë de labbaye de Citeaux (1689)
Bibliothèque nationale de France |
|
Abadia
de Cîteaux
Galeria de la biblioteca |
|
|
Les antigues construccions de l'abadia
de Cîteaux:
A l'esquerra, vista de l'abadia segons el Cistercium Ords. Caput
(c1700), relacionada amb les restes actuals segons una vista aèria de
Google Maps
S'hi destaca la primitiva església consagrada el 1106 (1),
l'edifici de la biblioteca del segle XV (2),
Els fonaments de l'infermeria del segle XIII (3)
i el definitorium, del segle XVII (4) |
 |
|
|
|
|
|
|
|
L'abadia de Cîteaux
Cloistre de l'Abbaie de Citeaux 1613
Bibliothèque nationale de France |
Abadia
de Cîteaux
Planta superior de la biblioteca |
Abadia
de Cîteaux
Finestral de la biblioteca |
|
|
|
Abadia
de Cîteaux
Clau de volta de la biblioteca |
Abadia
de Cîteaux
El definitorium des de la biblioteca |
Abadia
de Cîteaux
El definitorium |
|
|
|
Abadia
de Cîteaux
El definitorium |
Abadia
de Cîteaux
El lloc de la desapareguda infermeria |
Abadia
de Cîteaux
El monestir actual a l'edifici Lenoir, del segle XVIII
Fotografia de G CHP, a Wikimedia |
|
|
|
Abadia
de Cîteaux
L'església actual |
Maqueta de l'abadia de Cîteaux
abans de la seva destrucció |
Tomba de Philippe Pot (1480-83)
Procedent de Cîteaux, ara al Museu del Louvre, París |
|
|
|
Planta
de l'antiga església de Cîteaux
Atribuïda a Jahn, 1699
Publicada a
La reconstruction du monastère de Cîteaux... |
Crossa dita de Robert de
Molesme (s. XI-XII)
Procedent de Cîteaux, ara al Museu de Beaux-Arts de Dijon |
|
|
|
|
Cîteaux també es va destacar pel
seu escriptori, lloc d’on van sortir molts manuscrits que van
enriquir tant la pròpia casa com les noves fundacions que des d’aquí
s’impulsaven. Amb la Revolució, la biblioteca del monestir es va
poder conservar en bona part i ara a la
Bibliothèque municipale de Dijon es conserva una àmplia sèrie de
manuscrits medievals. |
Bíblia dita
d’Esteve Harding (c1109-1111)
MSS 12/15
Es tracta d’una Bíblia compilada per ordre de l’abat Esteve Harding,
dividida en quatre volums. |
|
|
|
Il·lustració de la Bíblia dita d’Esteve Harding
Llibre dels Salms. Inicial “B” amb personatges fantàstics entre
decoració vegetal
Bibliothèque municipale de Dijon MSS14 Fol.14R |
Il·lustració de la Bíblia dita d’Esteve Harding
Inicial “A” amb la Creació d’Adam
Bibliothèque municipale de Dijon MSS14 Fol.76R |
|
|
|
Moralia in Job, de
Gregori el Gran (1111)
MSS 168/170
Comentaris sobre el Llibre de Job, de l’Antic Testament. Obra del
monjo i després papa, Gregori I el Gran (c540-604) |
|
|
|
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Gregori el Gran lliurant el llibre a Leandre de Sevilla
Bibliothèque municipale de Dijon MSS168 Fol.5R
|
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Inicial “M” amb dos monjos
Bibliothèque municipale de Dijon MSS170 Fol.20R |
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Inicial “E” amb una escena de verema
Bibliothèque municipale de Dijon MSS170 Fol.32R
|
|
|
|
|
|
Moralia in Job, de
Gregori el Gran (1111-20)
MSS 173
Comentaris sobre el Llibre de Job, obra de l’escriptori de Cîteaux |
|
|
|
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Inicial “Q” amb un home lluitant amb un drac
Bibliothèque municipale de Dijon MSS173 Fol.29R |
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Un monjo nimbat
Bibliothèque municipale de Dijon MSS173 Fol.80R
|
|
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Inicial “S”
Bibliothèque municipale de Dijon MSS173 Fol.148R |
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Home amb dos dracs
Bibliothèque municipale de Dijon MSS173 Fol.156R |
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Inicial “Q” amb un cavaller
Bibliothèque municipale de Dijon MSS173 Fol.174R |
|
|
